Joan Carles de Borbó va demanar matrimoni a Corinna diverses vegades al llarg de la seva relació, però ella sempre li va dir que no. L’antiga amant alemanya de l’emèrit explica en el seu pòdcast que sentia que mai no es donaria per vençut, que la veia com a una presa. Aquest dilluns s’ha publicat el sisè capítol de la seva sèrie, en la que revela que també va dir que no la segona vegada que li ho va demanar.
A ella no se li obliden les coses, sobretot l’angoixa i el menyspreu que va sentir quan el pare s’estava morint i Joan Carles estava per allà amb una altra de les amants: “Jo recordo que, en aquell moment, tenia centenars de persones dient-me que havia d’acceptar la proposta. Però jo sabia que un rei catòlic mai no podria divorciar-se de la dona. Ell estava envoltat de persones que volien que fos feliç i l’animaven a continuar amb aquest pla tan boig”.
Ell no acceptava la seva negativa, per la qual cosa li hauria arribat a oferir la creació d’un títol perquè tingués més poder: “Em va dir que seria la princesa de Borbó, un títol totalment fals. Jo vaig posar els ulls en blanc perquè jo sabia que no podia deixar Sofia. Tot era una fantasia i no m’ho vaig prendre seriosament, creia que Joan Carles era un home desesperat”. Mentrestant, s’estava preparant un informe secret en què es posaven les bases de l’abdicació del rei.
Així va viure Corinna l’abdicació de Joan Carles de Borbó
Dos mesos després de la segona petició de matrimoni de Corinna, ella estava de viatge a Nova York quan s’assabenta de l’abdicació per televisió: “Em van trucar i em van dir que Sofia estava al mateix hotel que jo, mentre que Joan Carles estava abdicant al tron a Madrid. Quan el teu marit està abdicant i el teu fill es converteix en rei, no hauria de ser un dia per viatjar. Ella diu que tenia una reunió important d’UNICEF que no podia ser cancel·lada”. Ella va intentar marxar desapercebuda, però va coincidir amb Sofia en el restaurant: “Era massa tard i creia que ningú no s’adonaria de la seva presència, però allà estava ella en la primera taula del restaurant. Em va mirar fixament, com si volgués un enfrontament”.
Tres mesos després de l’abdicació, l’exrei va voler accedir al regal de 65 milions d’euros que li havia fet dos anys abans: “Vaig trucar el seu advocat i li vaig explicar que estava veient coses estranyes. Li vaig dir que vingués amb Joan Carles a Londres i que en parléssim en un dinar. Aquell era un joc de poder. Vaig dir-li al rei que m’expliqués què volia i ell li va reconèixer que només volia que organitzés els meus vols i que pagués certes coses que necessito. Que ara ha abdicat i que necessitava aquelles coses, que m’havia regalat els diners i que ara necessitava accedir a part dels diners. En aquell punt, l’advocat es va posar rabiós. Li va dir que allò va discutir-se durant molts mesos i que ara podia posar-los a tots dos en una situació increïblement complicada perquè entraven en un terreny que no era legal. Li vaig preguntar si volia que li tornés el regal i l’advocat ens va dir que els donés un compte bancari al meu nom, quan l’emèrit deia que ho entenia i que no volia que el tornés al seu compte”.
De sobte, Corinna va veure que alguns diaris l’acusaven d’haver cobrat 30 milions en comissions a Espanya: “Es suggeria que el CNI havia obert comptes bancaris secretes i que m’havien permès marxar de Madrid amb un munt de diners a canvi d’estar callada. Era el tipus de propaganda que associem de països no democràtics en els que et converteixen en l’enemiga del sistema. M’acusaven de delictes que no havia comès i la ciutadana pensava que tot va ser culpa meva, els espanyols em miraven com a una persona dolenta”.
Corinna reconeix que havia tocat fons quan va conèixer Villarejo
En aquest punt, Corinna diu que va rebre un escrit en el que els assessors de Joan Carles de Borbó li feien xantatge: “Em deien que havia de reprendre la meva relació sentimental amb ell o tornar els 65 milions d’euros que m’havia donat. Em vaig adonar que havia de fer el que em deien o m’acusarien de robatori! La situació va trencar-se i jo estava en perill de debò, tots eren enemics. Em sentia realment sola, estava desesperada i a prop de la depressió. Em deien que podien arribar a qualsevol i jo no tenia cap esperança de trobar una vida feliç. Era 2015 quan em vaig adonar que volien destruir-me, jo creia que hi havia la possibilitat d’una eliminació física o d’empunyar-me cap al suïcidi”.
Corinna estava totalment enfonsada, la premsa la denigrava i el CNI la terroritzava. Era vista com una lladregota i ella se sentia més i més sola… Només tenia un petit cercle de confiança, la que va aconsellar-li que parlés amb José Manuel Villarejo perquè creia que la podria ajudar: “Em van dir que ell tenia l’evidència que demostrava que jo estava sent incriminada, que estava lluitant contra la corrupció del CNI. Un excomissari que estava realitzant una investigació secreta sobre l’abús de poder de diferents generals. Jo estava desesperada i confiava que, amb la seva ajuda, podria treure a la llum què havia passat realment. Jo pensava que la nostra relació era confidencial”.
2 
