ERC s’esforça per apropar-se al PSOE justament abans de la reunió d’aquest divendres entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Així ho demostra el fet que els republicans hagin votat a favor de diverses iniciatives del PSOE al Congrés, com ara el decret anticrisi de Sánchez, la reforma exprés de la llei del Poder Judicial perquè es pugui nombrar dos vacants al Constitucional i acabat acceptant la polèmica llei de memòria democràtica amb una abstenció, quan inicialment volien votar-hi en contra. Altres partits que han contribuït a reforçar Sánchez en aquesta setmana de votacions al Congrés han estat EH Bildu, el PNB i el PDECat.
Ara bé, aquesta bona voluntat d’ERC amb els socialistes no ha obtingut recompensa, si més no, en les votacions d’aquest dijous per part del PSOE. Totes les propostes de resolució relacionades amb l’independentisme han estat rebutjades i els socialistes no han ni tan sols introduït esmenes perquè algunes sortissin endavant. Es tracta propostes de resolució presentades per ERC, Junts per Catalunya, el PDECat i la CUP. Aquestes propostes de resolució s’han votat conjuntament, pel que els socialistes no han acceptat ni un sol punt del que proposaven les formacions independentistes.
ERC havia proposat juntament amb EH Bildu i el BNG que el govern espanyol “reconegui de manera efectiva el diàleg i la voluntat lliurement expressada com els únics i millors instruments per a la resolució dels conflictes polítics territorials existents a Catalunya, Euskadi i Galícia”. Aquesta proposta va anar separada de la de Junts i la CUP, que demanaven “reconèixer el legítim dret a l’autodeterminació dels pobles de l’estat espanyol” i la validesa del referèndum de l’1-O, ambdues demandes que els socialistes no s’han ni plantejat.
ERC canvia el ‘no’ per l’abstenció a la llei de memòria democràtica
En un principi ERC havia anunciat que votaria ‘no’ a la llei de memòria democràtica del govern espanyol, però finalment la seva posició s’ha mogut cap a l’abstenció. Així, amb l’abstenció dels republicans i el vot a favor del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, PNB, PDeCAT i Més País ha sortit endavant aquesta llei i el Congrés li ha donat llum verda. Pel contrari, JxCat i la CUP han votat ‘no’ perquè creuen que la norma és insuficient, i els tres partits de dretes, PP, Vox i Ciutadans, s’hi han oposat frontalment en portar el “segell” de Bildu.
El text que s’ha aprovat declara il·legal el règim franquista i estableix la nul·litat de les resolucions dels tribunals de la dictadura, però no modifica la llei d’amnistia de 1977. Aquesta era una de les reivindicacions dels partits independentistes per poder investigar i jutjar els crims del franquisme. Una altra reivindicació dels partits independentistes era recuperar la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l’edifici.
Durant el debat d’aquesta llei hi ha hagut un moment de conflicte i Unidas Podemos, ERC i EH Bildu han abandonat l’hemicicle quan Vox ha intervingut en el ple. El diputat de Vox ha dit des del faristol que Salvador Puig Antich va ser assassinat per haver matat un policia i no per ser anarquista.
La reforma de la sedició, sense prou consens segons els socialistes
Una d’aquestes resolucions era reformar el delicte de sedició, però tot i que els socialistes no han tancat la porta definitivament a fer-ho sí que han esgrimit que no hi ha consens per poder emprendre aquesta reforma. Així ho va expressar Pedro Sánchez al seu discurs per obrir el debat de l’estat de la nació i ho ha defensat també el ministre Miquel Iceta, que en seria partidari.
6
