L’ús del català al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea ha entrat de ple en les negociacions del PSOE, Sumar i l’independentisme per pactar la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que les converses giraran al voltant del referèndum i l’amnistia, el català s’ha colat com a actor secundari, com un bonus track que els partits independentistes podrien deixar lligat fins i tot si finalment no hi ha acord. Tot dependrà de la predisposició del PSOE, que ara té més pressió que mai per fer passes concretes en la defensa del català.
Sumar ha proposat reformar el reglament del Congrés per permetre que els diputats puguin expressar-se en català, eusquera i gallec als plens i a les comissions. Fa uns mesos la pinça del PSOE amb el PP, Vox i Ciutadans va tombar una proposta similar, però ara ERC i Junts podrien exigir-ho com a part de l’acord per pactar la Mesa del Congrés, que els socialistes volen presidir sigui com sigui per controlar els temps del procés d’investidura.
El català a Europa, la promesa fallida de la taula de diàleg
L’altre camp de joc és l’ús del català a la Unió Europea. Pedro Sánchez es va comprometre amb ERC a portar la petició al Parlament Europeu, però fa un any que està encallada i els socialistes no han mostrat massa interès per pressionar la mesa de l’Eurocambra perquè la tramiti. Fonts de la Moncloa matisen que només es van comprometre a fer la petició, però ara els republicans volen aprofitar les negociacions amb el PSOE per exigir a Sánchez que “culmini” el procés.
La Plataforma per la Llengua considera que no n’hi ha prou i reclama als partits independentistes que reclamin l’oficialitat del català a la UE. “Volem el pa sencer, no engrunes”, reivindica la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, en declaracions l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Plana considera que la combinació de la presidència espanyola del Consell de la UE amb les negociacions per a la investidura de Sánchez fa que sigui “un bon moment” per exigir l’estat que “advoqui per la presència del català de manera oficial”.
“No volem promeses, volem fets”, insisteix Plana. A la taula de diàleg, la Generalitat i el govern espanyol es van centrar en l’ús del català al Parlament Europeu perquè el Govern va considerar-ho una fita més factible que fer que el català sigui oficial a tota la Unió Europea. Plataforma per la Llengua creu que és “molt més important” lluita per l’oficialitat del català perquè comporta tot una sèrie de “preceptes lingüístics” com l’etiquetatge de productes.
Promeses incomplertes al Senat
L’última reunió de la taula de diàleg, ara fa un any, va servir perquè el govern espanyol es comprometés a revisar el reglament del Senat per permetre-hi les intervencions en català. Tot i que s’han mantingut converses, la reforma no s’ha fet pel poc interès del PSOE. Fonts de Govern recorden a l’ACN que els acords continuen vigents i exigiran els socialistes que els compleixin.
10
6
