En política, dos i dos no sempre fan quatre. El 14F ha donat una majoria absoluta clara a l’independentisme amb 74 escons, superant per primera vegada el 50% dels vots en unes eleccions. Aritmèticament, el blindatge del palau de la Generalitat està garantit, però en les dues anteriors legislatures els pactes entre independentistes han estat de cocció molt lenta. En aquesta ocasió, és ERC qui portarà la iniciativa de les negociacions com a força guanyadora dins del bloc independentista, i ja ha avançat que el primer partit amb qui parlarà –previsiblement aquesta setmana– serà la CUP, “un actor indispensable i un dels partits que han sortit més reforçats de la cita electoral”. Després serà el torn de Junts per Catalunya i finalment, dels Comuns, unes trobades que encara no estan agendades, però que ERC preveu celebrar en els propers dies.
De fet, treballa amb l’escenari que el 12 de març, data límit per constituir el Parlament –i per tant, per haver negociat llocs a la mesa i la presidència de la Cambra-– el pacte, sigui quin sigui, estigui segellat. I en aquest punt, diverses fonts confirmen a EL MÓN que la presidència del Parlament no està automàticament adjudicada als junters, perquè podria ser un lloc per a la líder de la CUP, Dolors Sabater, ja que la CUP s’ha mostrat disposada a institucionalitzar la seva acció política si l’executiu es compromet a avançar. En aquest sentit, assenyalen les fonts consultades, seria una manera de tenir la CUP al capdavant d’una institució clau per a l’independentisme.
Els republicans volen bastir un acord d’investidura i de govern a quatre bandes i que alhora inclogui un pacte de pressupostos per al 2021 per tal que l’executiu pugui posar en marxa la maquinària de resposta a la crisi sanitària i econòmica “des del minut zero”. Tot plegat, en un màxim de vint-i-cinc dies. En qualsevol cas, el Parlament acolliria la primera sessió d’investidura el dilluns 26 de març. Una cita a la qual Pere Aragonès vol arribar sense sorpreses.
Dues velocitats
Des de Junts per Catalunya insisteixen que és ERC qui té “la responsabilitat” d’explicar “què vol fer” amb el nou govern, i si hi ha acord, aleshores es parlarà del “com” i el “qui”. Els junters insisteixen que estan oberts a fer canvis en conselleries, i demanen tenir un “pacte de legislatura ben blindat” perquè estigui molt clar quina serà la tasca del nou executiu. De fet, JxCAT creu que “no hi haurà problema” amb els noms –de càrrecs– ni en polítiques sectorials si hi ha definit un full de ruta conjunt i si, ara sí, l’independentisme actua “de forma unitària a Madrid”. Els junters consideren que ha debilitat l’executiu i el moviment el fet que en la legislatura anterior els dos partits anessin per lliure al Congrés, amb estratègies contraposades. Sigui com sigui, tot apunta que hi haurà dues velocitats de negociació. La d’ERC, que vol accelerar els acords, i la de JxCAT, que ara no té la pressió que tenia en l’anterior legislatura de liderar les negociacions i d’investir Carles Puigdemont.
Però tots els acords entre ERC i JxCAT seran paper mullat sense la concurrència de la CUP, que té la clau de volta de l’acord d’investidura. Ha posat les seves condicions i, com Junts per Catalunya, ha traslladat tota la pressió sobre ERC: “Estan disposats a posar un referèndum sobre la taula? A modificar la llei d’acusacions de la Generalitat per parar de perseguir independentistes? A fer una transició ecològica profunda? A fer un rescat social? Si hi ha això sobre la taula, la CUP farà el que hagi de fer, ja ho hem demostrat”, han defensat els cupaires. Ara bé, la formació anticapitalista no té tanta pressa com ERC, i de fet, han agendat per al 27 de febrer un consell polític ordinari, on abordaran l’estratègia i els principals elements de diàleg amb la resta de forces polítiques en la negociació.
Recels en una part d’ERC per reeditar l’acord amb JxCAT
De tota manera, als dos partits majoritaris de l’independentisme hi ha un foc creuat de recels. Una part d’ERC està convençuda que a JxCAT no estan disposats a investir Aragonès si no hi ha una contrapartida de pes, com ara que Josep Costa s’imposi com a president del Parlament, o que conselleries com Economia vagin a parar a mans de junters. Per això, segons ha pogut saber EL MÓN, un sector important de la direcció d’ERC –que segueix directrius territorials, orgàniques i expressades al Consell Nacional– no descarta contemplar un escenari de “segones eleccions tot i l’empipament que podria suposar per a l’electorat independentista”.
A més, aquest sector –molt pròxim a Oriol Junqueras– també interpreta que repetir un acord amb JxCAT és “continuar en la línia processista” que fins i tot, implicaria la “mort del Procés” perquè “minvaria la capacitat de creixement de l’independentisme”. D’aquí la preferència per una “via àmplia” on s’hi integrin principalment els Comuns i augmenti el front que defensi tant l’amnistia com l’autodeterminació. Un acord que, segons el parer d’aquest sector, permetria que la “taula de diàleg comencés a treballar”. “Amb un Govern de JxCAT i ERC seríem al mateix punt”, indiquen les mateixes fonts a aquest diari.
De fet, aquesta és la idea que ha proposat la plataforma de pensament Institut Sobiranies, impulsada per Xavier Domènech, Gemma Urbasart, Joan Tardà i David Fernàndez entre altres. Aquest think tank va difondre l’endemà de les eleccions un document amb quinze propostes legislatives per intentar forjar un acord entre les “forces d’esquerra catalana que defensen l’amnistia i l’autodeterminació”. Una manera molt velada d’esperonar ERC, Comuns i CUP a un acord al marge del PSC. El document, Un gir a l’esquerra: un debat de país, escalfa motors amb un primer debat aquesta mateixa setmana entre els politòlegs Jordi Muñoz, Ubasart i Fernàndez.
Però hi ha un altre sector a JxCAT que es belluga en la mateixa direcció però amb els protagonistes invertits. En aquest sentit, dirigents junters consideren que en aquests moments no hi ha prou “confiança mútua” com per articular un pacte amb prou garanties amb ERC, i estan disposats a unes segones eleccions. Ara bé, l’estratègia és assenyalar ERC com el partit que posa traves a configurar un Govern amb Laura Borràs, Joan Canadell o Josep Costa. De tota manera, creuen que la responsabilitat ara és d’ERC, que té la majoria per començar a moure fitxa.
Amb tot, el cost d’unes segons eleccions és vist per tots aquests sectors com un preu massa alt tenint en compte la situació que econòmica i social que viu Catalunya. “Serà dur i llarg, però al final, val més entendre’s”, coincideixen a expressar fonts de les dues formacions. En qualsevol cas, cap de les dues formacions vol repetir el capítol de la investidura del 9 de gener del 2016, a darrera hora i que va obrir una etapa de Govern ple de tensions. O bé un nou psicodrama com el viscut el arran del Govern de les eleccions del 2017. La frase resum dels responsables de la fontaneria de la negociació és, de moment, “veurem com evoluciona”.
148 
1 
