La relació entre els Mossos d’Esquadra i l’activisme independentista no és, precisament un idil·li, tot i que des del Departament d’Interior neguin el conflicte. En són exemples el cas Albert Cortades –el manifestant acusat falsament de picar un mosso amb defensa una extensible en una manifestació a Montserrat, a qui la consellera Núria Parlon va haver de demanar disculpes-; els 11 expedients oberts contra independentistes que donaven la benvinguda a Carles Puigdemont en el seu retorn fugaç a Catalunya o la voracitat incriminatòria de la divisió d’Afers Interns contra els tres mossos d’esquadra que suposadament acompanyaven el president a l’exili el 8 d’agost de 2024.
Tot i això, la consellera Parlon manté que no hi hagi cap persecució precisa contra l’independentisme i els seus símbols, fins al punt d’aclarir per escrit que els Mossos d’Esquadra no identifiquen manifestants pel “simple fet de portar banderes o elements de caràcter ideològics”, com és el cas dels sis identificats per intentar penjar una estelada de 7 metres en la darrera etapa de la Volta Catalunya. Així ho afirma en una resposta a una pregunta parlamentària formulada pel portaveu d’Interior de Junts, Josep Rius, que demanava explicacions sobre la identificació de sis persones durant l’etapa final de la Volta a Catalunya, que es va celebrar a Montjuïc, quan la policia va detectar que volien hissar una estelada gegant.
Protegir la prova esportiva
Segons detalla la resposta parlamentària, els fets es van registrar el 29 de març a la zona de meta de la darrera etapa de la Volta, a l’avinguda Rius i Taulet de Barcelona, on hi havia desplegat un dispositiu dels Mossos amb “l’objectiu de garantir el desenvolupament amb normalitat de la prova esportiva i garantir la seguretat dels ciclistes, membres de l’organització i del públic en general”. Els Mossos es van fixar en un grup de sis persones que eren en una passarel·la per a vianants que permetia observar el pas dels ciclistes en les voltes del circuit tancat de Montjuïc.
“Quan els primers ciclistes estaven a punt de finalitzar la cursa i travessar la línia d’arribada”, relata l’informe presentat al Parlament, “els agents actuants van observar com les sis persones esmentades utilitzaven els seus cossos per envoltar una motxilla i impedir la visibilitat de les seves accions als efectius policials”. “Tot seguit”, continua, “van extreure una bandera de grans dimensions amb la intenció de desplegar-la des de la passarel·la indicada”. “Davant del risc objectiu per a la seguretat dels participants que s’hauria produït si la bandera esmentada s’hagués desplegat o bé hagués caigut a la via, van procedir a la seva retirada i comís, així com a la identificació de les 6 persones per una presumpta infracció en matèria d’espectacles esportius”, afegeix.
La bandera, de 7 metres de llarg per 4 d’amplada, era una estelada. Tot i aquest detall, la consellera emfatitza que “en cap cas es van efectuar identificacions pel simple fet de portar banderes o elements de caràcter ideològic, polític o de denúncia pública”. Així, argumenta que “només s’actuaVA en aquells casos en què, per la seva ubicació o utilització a prop del recorregut dels ciclistes, aquests elements podien generar un risc per a la seguretat dels participants de la prova esportiva”.
