Només han respost a les preguntes del seu advocat. Això sí, amb el guió après i sense embuts. Xavier i Carlos, els dos Mossos que acompanyen el president Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, han declarat aquest matí davant el Jutjat Central Únic de l’Audiència Nacional. Una primera jornada del judici per encobriment, pel que fiscalia els hi reclama una pena de tres anys de presó i inhabilitació, marcada per les qüestions prèvies i per les narracions de com van viure els fets que, de cap manera, consideren delictius.
Així, els dos Mossos, que tenen un expedient net com una patena tot i estar en servei des del 2004 i el 2007, s’han assegut a la banqueta dels acusats i han narrat la visió dels fets pels quals estan processats. Només han contestat les preguntes del seu advocat, Cristóbal Limón, i no han volgut respondre al fiscal Emilio Miró, adscrit a la fiscalia anticorrupció. Xavier i Carlos han detallat que van rebre l’avís que Carles Puigdemont -tota la declaració s’hi han referit com a “president Puigdemont”- tenia una ordre de detenció emesa des d’Espanya, la nit del 23 de març.
L’endemà, els assessors de Puigdemont els van demanar que els anessin a recollir a Estocolm per acompanyar-lo fins a les autoritats belgues on es volia personar. Un fet que avala un mail de l’advocat del president a l’exili, Paul Vekaert, remès a la fiscalia belga on mostra la seva disposició a lliurar-se a la justícia belga. Tots dos van agafar la “furgoneta que coneix tothom, que és la que utilitzava el president a Bèlgica” i que, com han emfatitzat, hi van trobar una “balissa” policial de seguiment. Un cas que encara s’està investigant, tal i com ha subratllat l’advocat defensor. Van posar el GPS i es van dirigir cap a les afores d’Estocolm per vies ràpides i autopistes.
“No ens havíem d’amagar de res ni de ningú”, ha assegurat en Xavier. “Sabíem que ens detectarien amb aquell cotxe”, admetia sense problema en Carlos. Tots dos insistien en la tesi que han mantingut fins avui dia, anaven a recollir Puigdemont per portar-lo cap a la justícia belga conscients que el “podien detenir en qualsevol moment”. “Vam passar la frontera danesa, sueca i l’alemanya, allà va ser on ens van aturar”, han descrit tots dos. “Cotxes logotipats, sense logotipar, gent encaputxada amb armes curtes i llargues”, han afegit. “Ens van preguntar si anàvem armats, i no hi anàvem i així ens van deixar marxar i van detenir el president”, han relatat.
Abans de les seves declaracions, l’advocat ha presentat dues qüestions prèvies per vulneració de drets fonamentals i processals. En primer terme, perquè als seus clients van patir una “detenció il·legal perquè no hi havia querella de la fiscalia” sinó una ordre de la “superioritat”. A més, per vulneració de la doble incriminació, és a dir, que el delicte pel que se’ls acusa també fos delicte als Estats que van travessar. En definitiva, el lletrat considera que la detenció dels seus clients a Catalunya va ser “sense cobertura legal” i que no hi havia delicte en el seu comportament a Alemanya. Això és, no hi havia doble incriminació necessària per perseguir el delicte a Alemanya i a Espanya. La fiscalia s’ha oposat brandant una curiosa tesi sobre que la “doble incriminació cal valorar-se en abstracte”. Una teoria que esberla el principi de taxavitat penal que ha de fixar-se només en el fet concret.
El jutge ha avançat que les qüestions prèvies seran resoltes en sentència. Prèviament, ha acceptat la documental aportada per la defensa. Uns documents importants com ara les respostes de Dinamarca i Suècia a les preguntes si les seves legislacions preveien l’encobriment com a delicte. El fiscal no s’hi ha oposat. Demà serà el torn dels testimonis, sis policies nacionals del servei d’Informació, un intendent dels Mossos i el cap de l’Oficina de Carles Puigdemont i que també acompanyava el president en el moment de la detenció, Josep Lluís Alay. El judici es podria escurçar fins dijous quan era previst que s’allarguès fins dilluns.
Per cert, entre el públic tres senadors d’ERC, entre ells, la senadora Laura Castel, membre del Consell d’Europa, l’òrgan que va votar l’informe que demana l’alliberament dels presos polítics catalans. També a la sala s’hi trobava Agustí Carles, l’advocat de l’acusació particular dels atemptats del 17A que va defensar els dubtes raonables sobre la mort de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satti.
