L’independentisme ha guanyat en escons i en vots. I ha sortit reforçat del pols plantejat per un Estat que havia imposant les eleccions el 14F a través dels jutges i catapultant un candidat que havia d’aconseguir una victòria que li permetés ocupar el palau de la Generalitat. Salvador Illa ha guanyat les eleccions, però el bloc independentista suma 74 escons i el 50,77% dels vots, i si bé aritmèticament seria possible un acord entre el PSC, ERC i els Comuns, que emulés la Moncloa i que sumaria igualment 74 diputats, políticament és, a hores d’ara, pura ficció. La pilota torna a ser a la teulada del sí. La governabilitat del país torna a estar en mans de la unitat independentista, però la suma no és automàtica i serà ERC qui liderarà les negociacions per administrar la victòria. Caldran moltes hores de negociacions per tornar a embastar un govern, ara sota la batuta d’ERC i amb JxCAT com a segon, tot i l’escassa distància de 35.000 vots i un sol escó. Un avantatge que dona als republicans el dret a postular Pere Aragonès per dirigir el nou executiu. En aquest sentit, JxCAT ja ha deixat clar que no vetarà el candidat republicà. “Som escrupolosament obedients al mandat de les urnes. ERC té un escó més i li correspon afrontar aquesta negociació”, ha assegurat Laura Borràs. Ara bé, la juntera ha enviat un primer avís per a navegants en recordar que en l’anterior legislatura el partit del president a l’exili tenia dos escons més i va plantejar un repartiment de conselleries al 50%.
Els Comuns i JxCAT, aritmètica impossible?
Ara bé, les conselleries i el despatx de la presidència no seran el principal escull perquè ERC, JxCAT i els necessaris nou escons de la CUP donin llum verda a un 132è president independentista. Els republicans han centrat la seva campanya en la proposta de la ‘via àmplia’, un govern que pivoti sobre el consens de l’autodeterminació i l’amnistia, a més de l’eix progressista, i que inclogui els Comuns, ara amb un escó menys que la CUP. Pere Aragonès defensa que pot ser el president del 80% dels catalans si arrossega al palau de la Generalitat els de Jéssica Albiach, una companyia que justament incomoda, i molt, JxCAT. Borràs ha estat clara: vol un govern “netament independentista” que posi en valor la superació del 50% dels vots del sí, un desig incompatible amb la presència dels Comuns, que segons remarquen fonts de la formació del president Puigdemont, seria “un fre” per avançar en la independència. Els Comuns, per la seva banda, insisteixen en un tripartit amb ERC i el PSC i es neguen a participar en cap govern on hi hagi JxCAT. Vetos creuats que posaran molt difícil a ERC la materialització d’un acord. La inclusió o no dels Comuns pot ser la gran pedra a la sabata de la materialització de la unitat independentista, i el partit lila és conscient que té a les seves mans la carta de fer trontollar aquesta suma. Per això els Comuns ja han començat a pressionar els republicans per l’eix social.
La CUP, serena i oberta a pactes
I la CUP, que ha fet el sorpasso als Comuns, és qui de fet té la clau de la governabilitat independentista. Però sembla que es doni per fet un suport que ni de bon tros està tancat. Els homòlegs de Podemos ni tan sols anomenen la CUP quan parlen de l’esquerra a Catalunya malgrat que ara els independentistes tenen més força que ells, i els acusen de col·laborar amb la dreta de JxCAT. Alhora, ERC dona per fet que se sumaran a la via del diàleg amb Madrid sense posar sobre la taula els seus eixos programàtics. Ara bé, els cupaires, que han abanderat l’independentisme tranquil aquesta campanya, conscients que un govern independentista passa necessàriament pel seu vistiplau, mantenen la predisposició a assumir responsabilitats i formar part d’un govern. “Obrim aquest espai per parlar, perquè ens sembla que de forma indiscutible cal blindar l’amnistia, l’aturada de la repressió, la concreció de l’autodeterminació, el rescat social i la transició eco social”, ha dit Dolors Sabater. “Estem a les antípodes del model econòmic, territorial i de seguretat de JxCAT, però ens podríem entendre si posen per davant una nova economia que doni resposta a la majoria de la gent i no a les elits minoritàries”, ha dit la cap de files de la CUP, que tambéha emplaçat els Comuns a afegir-se a “un país de drets socials i de sobiranisme rupturista”.
24h després que s’hagin conegut els resultats del 14F, els partits es preparen internament per afrontar una negociació que pot ser llarga. No tan llarga com el 2015 -el president es va investir el 10 de gener i les eleccions van ser el 27 de setembre- o el 2017 -del 21 de desembre al 14 de maig del 2018, amb investidures fallides i candidats empresonats- , però tampoc no tan accelerada com l’aritmètica indicaria a primer cop de vista. A partir d’aquest dimarts començaran les trucades i els primers contactes en ferm per mirar de configuar un nou executiu que ERC aspira a liderar.
Les primeres converses, amb la CUP
Per part d’ERC, l’executiva nacional del partit ha decidit aquest dilluns al vespre que la secretària general adjunta, Marta Vilalta, el president del Consell Nacional, Josep Maria Jové, el president del grup parlamentari i responsable de comunicació del partit, Sergi Sabrià, i la número 2 dels republicans, Laura Vilagrà, siguin l’equip negociador. L’Executiva també ha decidit iniciar la ronda de contactes de les negociacions per la CUP, “que és un actor indispensable i un dels partits que han sortit més reforçats de la cita electoral”, ha defensat en un comunicat. Continuarà la ronda amb Junts per Catalunya i els Comuns. I en paral·lel, el PSC està decidit a presentar el seu candidat a una investidura que l’aritmètica ja ha condemnat a ser fallida.
46 
