CDR Acció. Aquest és el nom de la gran reinvenció i posada al dia dels Comitès de Defensa de la República. Després de mesos amb una activitat de baixa intensitat, assetjats per la repressió i amb problemes de coordinació, diversos membres dels CDR fa setmanes van començar a plantejar un canvi d’estratègia. “La nostra fórmula és clara i simple: passem de ser reactius a proactius”, expliquen a El Món un grup dels impulsors de la reformulació dels Comitès. El primer acte com Acció s’ha dut a terme aquest matí a Barcelona, amb la hissada de pancartes amb el lema “Desobediència, el Camí de la Independència” i grans estelades a seus de districtes de Barcelona i a les entrades de Barcelona.
El primer que han canviat és el nom, afegint un complement. Així el CDR s’anomenarà CDR Acció i la seva fórmula de treball pren caire de franquícia. És a dir, que cada CDR farà de manera independent atesa la seva realitat i la seva capacitat les accions que considerin pertinents. “El nou algoritme de treball és fer accions pensades i meditades amb força transcendència simbòlica i amb què es noti l’efecte, no pas com una reacció sinó que ha de marcar l’agenda”, destaquen les mateixes fonts.
Ara bé, l’essència dels CDR que només “comparteixen marca continuarà“. Així cada comitè podrà valorar, planejar o produir les accions que cregui pertinents però de forma “proactiva” i que produeixi un efecte constant a l’Estat. “Hem de plantejar una estratègia de desgast de l’enemic, rotllo Ho Txi Min, perquè hem constatat que no ens podem afrontar als poders de l’Estat a cara descoberta i sense rereguarda”, raonen les mateixes fonts de l’activisme.
Els responsables del canvi admeten que la idea té certes reminiscències amb les accions que perpetrava “la Crida a la Solidaritat”. Una organització que durant els anys 80 del segle passat va guanyar un espai mediàtic i polític arran d’accions contundents, allunyades de la violència i amb un ressó signficat. Curiosament, antics dirigents de la Crida ara es troben entre la primera línia de la política, com el secretari general de JxCAT i ara pres polític, Jordi Sànchez, o el mateix Carles Riera, diputat de la CUP. “La idea és realitzar accions que mostrin que l’Estat no té el control del territori, que en qualsevol moment li podem manllevar el poder que li sembla que ostenta”, comenten les mateixes fonts. “És el secret del tall de Meridiana Resisteix, que durant dues hores la Meridiana esdevè territori lliure”, exemplifiquen.
Un altre dels punts fonts de la nova configuració dels CDR serà la seva internacionalització. Per assolir-ho, destacats integrants dels comitès s’han reunit amb organitzacions internacionals i amb membres de l’exili per explicar-los i compartir el projecte. “La pota internacional és important perquè les nostres accions s’entenguin passada la frontera”, revelen. També buscaran accions cridaneres tant a la xarxa com per a la xarxa.
El CDR reneix tot i que ha hagut d’esperar algunes setmanes després dels manifestacions celebrades arran de l’entrada a la presó del praper Pablo Hasèl a la presó. “No volíem embolicar la troca tot i que donem tot el nostre suport a les protestes”, conclouen. La presivisió aquesta setmana era fer la posada de llarg de la nova organització, però les protestes han aconsellat aturar l’anunci.
8 
37 
