El proper 12 de març és la data límit per constituir el Parlament de Catalunya de la nova legislatura. Un termini que determina les negociacions i que pot deixar lligades les majories que articularan el nou Govern, que tot apunta que serà un bipartit ERC-Junts amb suport extern de la CUP. El primer pas d’aquesta negociació política és l’elecció del president de la cambra i de la Mesa del Parlament. Precisament, ara com ara hi ha una pugna oberta entre JxCAT i la CUP per a la presidència del Parlament. Fins al punt que comencen a posar sobre la taula noms que podrien ocupar la segona sindicatura de Catalunya.
Fonts dels junters apunten a EL MÓN noms com Gemma Geis, Jaume Alonso Cuevillas, Damià Calvet i fins i tot Laura Borràs. “Tot dependrà del sudoku d’un virtual Govern i com es reparteixen les conselleries”, coincideixen les fonts consultades. Un dels noms de la travessa que més sorprèn és el de Laura Borràs. La candidata de Junts a la presidència de la Generalitat el 14F “té dret a escollir el que vulgui o la presidència de la cambra, del grup parlamentari o del Govern”. Però l’opció de Jordi Sànchez, secretari general del partit, és considerar una bona decisió que Borràs presideixi el Parlament.
Elsa Artadi per tornar al Govern?
El fet que Borràs pugui presidir el Parlament també dependria de factors com ara que Albert Batet esdevingui conseller i deixi la presidència del grup parlamentari o que Josep Costa, fins ara vicepresident, passi al Consell de Garanties Estatutàries, un càrrec que consideren que li escauria per seu perfil tècnic de jurista. Si Borràs preferís una altra opció i es quedés com a presidenta de grup, la vicepresidència del Govern podria anar a mans d’Elsa Artadi, que ja va iniciar la seva carrera política a Economia, de la mà d’Andreu Mas-Colell. De fet, Artadi va ser la que va posar en marxa la Loteria de Catalunya i va negociar amb Pere Aragonès, aleshores portaveu d’Economia d’ERC, els pressupostos acordats entre CiU i ERC després de les eleccions del 2012, que van forjar el conegut Pacte per la llibertat. El que seria president del Govern ja tindria, per tant, mecanismes de comunicació provats amb una vicepresidenta Artadi. Tanmateix, ella sempre ha assegurat amb molta contundència que el seu objectiu és ser alcaldessa el 2023. En entrevistes amb el Tot Barcelona també hi ha insistit, l’última vegada va ser al juliol passat.
Un altre dels noms postulats és el de Jaume Alonso-Cuevillas, actual diputat per Girona al Congrés i ara electe per Barcelona. Catedràtic de dret, membre de l’equip jurídic de Carles Puigdemont i exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Cuevillas és un nom amb força números per la seva dialèctica pràctica, el coneixement del dret, acostumat a la negociació i amb mà esquerra. Unes condicions que facilitarien el seu aterratge a la Mesa. De fet, algunes veus proposaven el seu nom per a conselleria de Justícia, però el fet que Miquel Sàmper pugui deixar Interior a mans d’un conseller d’ERC, facilita que l’actual responsable dels Mossos dirigís la conselleria de les togues i els serveis penitenciaris.
Gemma Geis, persona de màxima confiança de Carles Puigdemont, i coneguda com la “bombera” del grup parlamentari per la quantitat d’hores que ha esmerçat a la cambra aquesta legislatura, és una altra de les candidates. Geis ha estat vicerectora de la Universitat de Girona, és doctora en dret administratiu i ha après amb rapidesa les tècniques i tàctiques parlamentàries. El seu perfil independentista, però no hooligang i el seu caire acadèmic ha fet que l’equip negociador l’hagi posat a les travesses.
Un altre dels noms que hi ha sobre la taula és la de l’actual conseller en funcions de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Amic personal de Josep Rull, en va assumir la conselleria en el Govern de Quim Torra, en formar part del gabinet del conseller empresonat. Calvet es va enfrontar a les primàries amb Borràs i coneix bé els ressorts de la vella guàrdia convergent que ha canviat el carnet pel de JxCAT. De tota manera, l’opció Calvet ha fet arrufar el nas a diversos dirigents de Junts que li veuen més un perfil de conseller pel seu tarannà metòdic i el coneixement tècnic que ha demostrat tenir al departament.
I encar hi ha un altre nom que membres de Junts també han posat sobre la taula: Ramon Tremosa, de perfil acadèmic i cap de files per Lleida, a la vista que la seva conselleria, Empresa, passaria a mans dels republicans. Algunes prospeccions també el situarien a Economia en cas que Artadi s’estimi més quedar-se com a cap de files de Junts a l’Ajuntament de Barcelona.
52 
48 
