L’exsenador per Girona entre el 2004 i el 2011 escollit per Esquerra Republicana –dins l’Entesa Catalana de Progrés–, Miquel Bofill i Abelló (Santiago de Xile, 1950), ha demanat el vot per a Alhora de cara a les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre. Ho ha expressat en una conversa amb la cap de llista d’Alhora per Girona, Júlia Ojeda, gravada a casa seva, al Baix Empordà. Ojeda, per la seva banda, li ha agraït el seu suport. “T’estem especialment agraïts, perquè el que necessitem sobretot és tenir present la memòria viva del país i la feina feta, precisament per no haver de començar de cap i de nou a cada generació”, ha exposat.
Bofill, que va militar a ERC fins al 2015 i ha dedicat la seva trajectòria a la llengua i la cultura catalanes, justifica el seu gir electoral per la voluntat de trencar amb la dinàmica actual i fer sentir una veu pròpia. “Em fa il·lusió que, en lloc d’estar abstenint-me, pugui votar”, afirma l’exparlamentari. Preguntat per l’interès envers la proposta Fora Espanya, l’exsenador és contundent en el seu diagnòstic. “Catalunya sembla que no aixecarà el cap mentre estigui lligada a Espanya”, assenyala Bofill, que vincula aquesta situació al dèficit fiscal i a una “relació colonial” amb l’Estat. “I això s’ha d’acabar”, sentencia.
En la seva anàlisi del cicle polític, el fill de la poeta Montserrat Abelló sosté que “les relacions amb Espanya estan trencades”, especialment a partir del Primer d’Octubre, i alerta que el país continua “igual, repetint les mateixes històries”. També recorda que va votar no a l’Estatut i va fer-hi campanya en contra el 2006 sota la premissa que, per a l’independentisme, “un estatut sempre serà massa poc” i representa “una via morta”.
Crítica a l’estratègia d’ERC i Junts a Madrid
L’exsenador adverteix sobre les promeses d’Esquerra i Junts, assegurant que “en part no se les havien cregut mai”. Pel que fa a un diputat independentista que es presenti a Madrid amb un programa de boicot, el consell de l’exsenador republicà és clar: “Que sigui molt ferm i que no es deixi entabanar per possibles negociacions que no porten enlloc”. En clau parlamentària, rememora que al Senat va intervenir en català en totes les seves participacions, tot i que “en general, em tallaven la paraula”. En aquest sentit, explica que va invertir un any a reformar el reglament per permetre’n l’ús a la cambra –sense incloure el control al govern– i critica que posteriorment molts senadors d’ERC i Convergència de l’època no aprofitessin aquesta via: “Si volem que ens acceptin com un país normal, hem de comportar-nos com som”.

