Els partits que es presenten a les eleccions municipals de Badalona el pròxim 28 de maig tenen un denominador comú: evitar que l’alcaldable del PP, Xavier Garcia Albiol, torni a ocupar l’alcaldia. La inestabilitat ha imperat durant els últims anys a Badalona, amb quatre alcaldes i dues mocions de censura al seu consistori. Ara, en campanya electoral, s’hi afegeixen els retrets entre partits independentistes. En una entrevista a Badalona Comunicació, l’alcaldable de Junts, David Torrents, va assegurar que investiria abans alcalde Xavier Garcia Albiol que l’alcaldable d’ERC, Àlex Montornès, a qui considera “incapacitat” per ser alcalde i fins i tot regidor de l’Ajuntament badaloní. Montornès gestiona l’àrea de recursos humans, i Torrents considera que està molt mal gestionada. De fet, en declaracions a El Món, el de Junts ja assegurava que el cap de llista d’ERC està “inhabilitat per compartir projecte de ciutat”.
Tots contra Albiol amb quatre alcaldes en els últims vuit anys
Tot i aquest comentari polèmic, Torrents ha instat a totes les forces polítiques a sumar dins del govern per evitar una alcaldia d’Albiol, a qui titlla “d’extrema dreta” i de “populista“. De fet, en el míting de Junts d’aquest dimecres a Badalona, Torrents va ser molt explícit: “Com voleu que David Torrents faci alcalde Albiol? Que s’ho treguin del cap, que poc em coneixen!”. Va pronunciar aquesta frase per clarificar la seva posició en un acte en què va estar acompanyat del borrasisme. Hi havia la presidenta del partit i encara presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i el diputat Francesc de Dalmases: no en va Torrents és secretari d’organització del partit arran del pacte entre Borràs i el secretari general, Jordi Turull.
Malgrat aquest tots contra Albiol, la resta de partits que volen frenar el “populisme” del candidat del PP –que no llueix les sigles del partit sinó el seu nom, i no participa en debats ni fa entrevistes–, tenen greus dificultats per mantenir-se units. Per això, el darrer mandat com a alcalde d’Albiol (2011-2015) va ser l’últim que va acabar amb estabilitat i sense canvis abans d’hora. En els darrers vuit anys, des de les eleccions del 2015, Badalona ha tingut quatre alcaldes i s’han format fins a cinc governs: Dolors Sabater (2015-2018), Àlex Pastor (2018-2019 i 2019-2020), Xavier Garcia Albiol (2020-2021) i Rubén Guijarro (2021-2023).
El tsunami polític de Badalona ha estat marcat per dues mocions de censura. La primera va ser contra Dolors Sabater (2018), motivat pel que els partits que la van defensar consideraven viratge independentista de l’alcaldessa, tot i que l’actual presidenta del grup parlamentari de la CUP mai havia amagat la seva ideologia. Aquest és l’argument que va fer servir el PSC per retirar el suport a Sabater. I la segona moció va ser contra Albiol, el 2021, després de l’aparició dels Papers de Pandora, on se’l vinculava amb una societat a Belize, paradís fiscal. I entre una moció i l’altra encara hi havia hagut temps per a un tercer canvi de govern. De fet, Albiol va governar del 2020 al 2021 perquè, com a guanyador de les eleccions del 2019, va poder aprofitar una greu relliscada del socialista Àlex Pastor, l’alcalde que els partits havien investit per barrar el pas al del PP.
El 2020, Pastor va haver de dimitir quan va ser enxampat pels Mossos d’Esquadra conduint begut i saltant-se el confinament municipal en plena pandèmia. Després que el detinguessin va presentar la dimissió i el desacord entre Guanyem i PSC va deixar pista lliure a Albiol. El candidat del PP havia guanyat les eleccions del 2019, tot i no aconseguir la majoria absoluta. Va obtenir 11 regidors, en contra dels 7 de la coalició entre Guanyem i ERC. El PSC en va obtenir 6, mentre que els comuns 2 i Junts 1. El socialista Àlex Pastor va aconseguir unir les “forces del canvi” per evitar l’alcaldia d’Albiol, però quan va dimitir l’acord de les forces ‘anti-Albiol‘ no es va repetir i el popular va tornar a ser escollit alcalde en ser el cap de la llista més votada. Quan va esclatar el cas dels Papers de Pandora, en canvi, sí que es va aconseguir que PSC, ERC, comuns i Junts es posessin d’acord en una moció de censura a Albiol, amb el vot favorable de Guanyem inclòs, tot i que no va voler entrar al nou govern perquè no tenien “prou confiança” en Guijarro, malgrat que sempre han mantigut oberta a entrar a l’executiu.
Trencament entre ERC i Guanyem
Guanyem i Esquerra Republicana es van presentar conjuntament a les darreres eleccions municipals de Badalona. La coalició, amb el nom de La Badalona Valenta, estava liderada per l’exalcaldessa Dolors Sabater, mentre que el republicà Oriol Lladó ocupava la segona posició. El fet que traguessin un regidor menys (7) que en les anteriors eleccions, en les quals s’havien presentat per separat, va fer que els republicans trenquessin la coalició ja al primer ple municipal, de forma unilateral i en contra de la voluntat del seu cap de cartell, Oriol Lladó, qui deixaria la regidoria dos anys després per discrepàncies amb com havia gestionat la investidura de Pastor el seu partit. L’artífex del trencament entre Guanyem i ERC va ser la direcció dels republicans a Badalona, liderada per Àlex Montornès, que ja no té bona relació amb Junts. Amb això, la regidora de Guanyem Carme Martínez, que va dimitir per discrepàncies amb el grup municipal, es presenta ara com a número 4 dels republicans.
Guijarro busca consolidar-se com a alcalde
L’actual alcalde de Badalona, el socialista Rubén Guijarro, busca consolidar-se com a alcalde i deixar enrere els anys d’inestabilitat que han caracteritzat el consistori. “En els darrers anys hem patit un circ mediàtic. Cal recuperar l’orgull badaloní i el seu optimisme. Hem de tornar a creure en nosaltres mateixos”, proposa l’alcaldable del PSC en declaracions a El Món. Guijarro vol una ciutat “més neta, segura i ordenada” i amb “tolerància zero” a l’incivisme, fent referència a l’estat actual de la ciutat. De fet, envia un missatge directe a Albiol, recordant-li que li va caducar el contracte de neteja el 2010 i “no va fer-hi res”. “Ara estem en procés de redacció d’un nou contracte“, afirma Guijarro des de l’alcaldia.
Una de les qüestions que també preocupa els badalonins és la seguretat. Guijarro, en aquest aspecte, treu pit d’haver incorporat “nous vehicles i més instruments per a la Guàrdia Urbana”. “Albiol va ser incapaç d’incorporar cap agent nou”, afirma Guijarro, que denuncia que va agafar l’Ajuntament sent la ciutat amb més ocupacions per darrere de Barcelona. “La recepta d’Albiol és il·luminar problemes sense donar solucions”, subratlla. Així mateix, també treu pit de la posada en marxa de diversos pisos de protecció oficial. Concretament, 62 habitatges gràcies als fons Next Generation i 17 més al barri de la Colina. Guijarro, a més, vol que Badalona “s’independitzi” d’Albiol i es reivindica com la persona més “preparada per arribar a consensos”. “He sigut capaç de bastir ponts amb el PP i amb Guanyem”, explica.
Sabater busca tornar a ser alcaldessa i Torrents vol modernitzar l’Ajuntament
L’alcaldable de Guanyem, Dolors Sabater, ja sap el que és ser alcaldessa de Badalona. En va ser entre el 2015 i el 2018, però l’alcaldable socialista, Àlex Pastor, va registrar una moció de censura en contra d’ella que va tirar endavant gràcies al PP, PSC i Ciutadans. Per això, l’objectiu de Sabater en les darreres eleccions era aglutinar en una mateixa candidatura les candidatures d’esquerres, la CUP, ERC i els comuns. Però les negociacions amb els comuns van fracassar i es van presentar per separat. Després de les eleccions, van ser els republicans els que van trencar, en un moviment encapçalat pel regidor Àlex Montornès, que ara és el cap de llista d’ERC. Sabater busca tornar a ser alcaldessa per evitar que Albiol pugui tornar a governar. “El principal problema que té Badalona és que hi ha el perill de quedar sota les ordres del populisme de dretes. És una de les coses que no acabem de resoldre”, admet Sabater, fent referència a les victòries d’Albiol, una darrera l’altra.
Tot i això, també critica els socialistes, acusant-los de practicar el “clientelisme polític“. “El PSC ha fet això en molts ajuntaments. Falta una modernització i professionalització de l’Ajuntament“, opina Sabater. De fet, és una reflexió que també fa David Torrents, qui considera que “molta gent del consistori està fent feina del segle XX”. “Cal una reestructuració del Viver“, conclou l’alcaldable de Junts, fent una metàfora amb el nom de l’edifici on hi ha l’Ajuntament. De fet, posa sobre la taula una dada demolidora: el consistori no pot executar els 200 milions d’euros de superàvit per manca de personal.
Sabater considera que la ciutat “està en fallida” i posa d’exemples la situació de pobresa del barri de Sant Roc. De fet, acusa les forces polítiques del govern badaloní de contribuir a l’augment de les desigualtats. “La ciutat ha anat enrere sempre que Guanyem no ha sigut al govern municipal”, assegura. Per això, proposa “l’execució immediata” dels 8 milions d’euros per a habitatges i un consell de cultura de les arts, així com “sanejar el planejament dels polígons industrials perquè siguin actius econòmics amb canvis d’usos”. També treu pit de portar per primer cop l’agenda “feminista” al consistori badaloní i opta per la creació d’una oficina antidiscriminació. “Recuperarem moltes coses que estaven acordades i que no s’han desenvolupat”, explica Sabater.
També proposa una regidoria de seguretat humana i treu pit d’impulsar la reforma de la Guàrdia Urbana quan era alcaldessa. “És un model d’èxit”, explica. L’exalcaldessa vol una policia de proximitat, així com la unitat de prevenció planificada i de resolució de conflictes. “S’ha de dimensionar la dotació de la Guàrdia Urbana, però en el marc de la regidoria de la seguretat humana”, proposa Sabater, qui creu que aquestes carpetes també passen perquè els educadors socials trepitgin carrer per fer de mediadors i exercir un acompanyament.
Torrents posa la línia vermella a ERC i Albiol
L’alcaldable de Junts, David Torrents, té dues línies vermelles: Àlex Montornès i Xavier García Albiol. El primer, perquè creu que està “incapacitat” per ser regidor, i el segon, per “populista”. Això pot facilitar que Guijarro torni a ser batlle de Badalona en el cas que les forces anti Albiol es posin d’acord. Actualment, Torrents és regidor de l’Àmbit de Protecció Social a les Persones i Impuls Comercial, fet pel qual ha hagut de portar una de les carpetes més delicades del consistori badaloní: l’emergència de l’habitatge. Això inclou aquelles famílies que no tenen lloc on viure, l’exclusió residencial de joves i les persones de tercera edat que no tenen accés a l’habitatge.
Torrents proposa identificar els pisos buits, i a partir d’aquí, “fer un parc públic de lloguer”. “L’error al barri de Sant Roc és que vam deixar de tenir un parc públic”, assegura Torrents, qui creu que, abans de construir, cal identificar el que ja hi ha construït. Pel que fa a la neteja, considera que al contracte prorrogat li manquen 6 milions d’euros per poder fer un “pla de xoc”. De fet, Badalona és la tercera ciutat que menys recicla de l’àrea metropolitana. Amb això, opina que s’han d’anar traient els contenidors de la ciutat, malgrat que el porta a porta és “difícil que funcioni a les grans ciutats”. Per això, opta per bateries de contenidors intel·ligents. Torrents també proposa una reforma dels mercats municipals i dur-hi a terme una “empenta”.
7 
1 