El pacte entre el PSC, comuns i el PP que aquest dissabte va fer alcalde de Barcelona el socialista Jaume Collboni, a costa del que va ser el candidat més votat, el juntarie Xavier Trias, pot tenir conseqüències en una de les principals institucions del país: la desitjada Diputació de Barcelona. Una entitat que permet la col·locació de quadres, sobretot territorials, i el repartiment de diners públics en centenars de municipis.
En plena recta final de la precampanya per a les eleccions del 23-J, l’acord a tres de l’Ajuntament de Barcelona es podria repetir el pròxim 15 de juliol, quan està previst que es constitueixi el ple de la Diputació. La majoria de PSC, comuns i populars farien factible calcar l’acord per posar un socialista al capdavant del cobejat ens supramunicipal i mantenir la mateixa composició que al consistori barceloní. Una possibilitat que agafa cos si es tenen en compte tres circumstàncies: la campanya electoral, la crítica d’ERC a quatre anys de sociovergència en la institució i els dos pactes dels republicans a Tarragona i Lleida amb el PSC. De fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, alertava aquest matí al Consell Nacional que calia ser curosos abans de prendre, en plena campanya pel 23-J, decisions que el seu electorat podria no entendre. Una percepció que es repeteix en els republicans.
Les sumes possibles
Els resultats del 28-M van deixar el PSC amb 17 diputats provincials, Junts amb 12, ERC amb 11, els comuns amb 5, el PP amb 4, i Tot per Terrassa i Vox amb un cadascuna. Per tant, hi ha tres sudokus possibles: la suma de PSC i Junts, la combinació PSC i ERC i la nova fórmula de PSC més comuns i PP. Una possibilitat que, després del plenari d’aquest dissabte a Barcelona, agafa tota la força. La unitat independentista, en canvi, no sumaria –ni amb el suport de Tot x Terrassa, on l’alcalde, Jordi Ballart, ha pactat amb ERC i Junts– si el front antiindependentista es torna a activar.
La possibilitat que Junts pacti amb el PSC ara com ara no és factible. Turull advertia aquest diumenge als seus quadres que ara cal anar amb compte amb els pactes, perquè Junts se sent amb possibilitats de millorar resultats al Congrés davant del seu adversari independentista, ERC. Per tant, deixava entreveure que una sociovergència, com la dels darrers quatre anys, podria tenir conseqüències electorals, tot i que era una possibilitat que s’havia esperonat després que els republicans pactessin amb el PSC la Diputació de Lleida i Tarragona. Aquests acords han fet empipar quadres territorials amb la direcció nacional juntaire per no haver-se’n sortit de pactar amb ERC –com volia Turull– i haver esguerrat en l’intent pactes embastats localment amb els socialistes.
Molts dubtes i poques solucions que acontentin tothom
Per la seva banda, a ERC, hi ha moviments del sector més esquerranós que atribueix al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que el partit hagi tornat a quedar fora del govern a l’Ajuntament de Barcelona per haver volgut pactar amb Trias i no amb Collboni i Colau. Però té difícil sustentar un acord com el de Lleida i Tarragona. “Hem estat quatre anys estripant contra la sociovergència a la Diputació de Barcelona”, admeten. Un context que després de l’acord dels comuns, populars i PSC a Barcelona faria incòmode l’acord de socialistes i republicans.
Ara, fonts de les dues formacions, expressen cautela i alerten que cal passar “el dol” de Barcelona per tal de prendre decisions davant el dilema entre protegir els interessos electorals i assolir poder territorial i municipal amb capacitat per donar feina a molts càrrecs i destinar diners públics a l’entramat local. Encara queden tres setmanes i ve una dura campanya electoral. De moment, tot està enverinat.
6
16
