Els moviments dels partits independentistes, Junts, ERC i CUP, van en una direcció: enterrar la llista unitària independentista que va proposar Junts per Catalunya. Tot i una setmana de contactes entre les principals forces independentistes per acostar posicions i per explorar el front democràtic proposat pel president Aragonès, cada formació política ha optat per un camí diferent.
Junts celebra primàries i acorda amb Demòcrates i MES
Tot i que no es pot descartar un acord programàtic entre les formacions tal com va proposar el president d’ERC, Oriol Junqueras, Junts ha optat per tirar endavant amb les primàries del 23 de juliol que ha guanyat l’actual portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, sense cap mena de contrincant en retirar-se l’exconseller Jaume Giró. Pel que fa a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida, la militància de Junts ha escollit l’alcaldessa gironina en funcions, Marta Madrenas; l’expresident del Port de Tarragona Josep Maria Cruset; i l’expresident de la Diputació de Lleida Isidre Gavín. Junts també ha anunciat acords amb Demòcrates i Moviment d’Esquerres perquè s’incorporin a la llista per formar una “candidatura de país”. L’objectiu és que la candidatura tingui “l’esperit de Junts pel Sí” i anar a Madrid a “plantar cara”.
ERC presenta Jordà de número 2 i un acord amb Bildu per al Senat
Esquerra Republicana també ha tirat pel dret i ha anunciat que l’actual conseller d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, serà la número 2 de Gabriel Rufián a la candidatura dels republicans al Congrés dels diputats. Això provocarà una remodelació de l’executiu d’Aragonès i no es podria descartar que ballin altres noms, com pot ser el titular d’Ensenyament, Josep González Cambray, a causa del desgast per la confrontació que ha tingut amb els sindicats. Els republicans també van anunciar un acord amb Bildu per concórrer conjuntament al Senat en aquestes eleccions del 23 de febrer, fet que tancava la porta a una possible coalició entre Junts i ERC per al Senat.
La CUP opta per presentar-se
Totes les mirades estaven centrades en la CUP, que, finalment, aquest dissabte ha anunciat que es presentarà el pròxim 23 de juliol a les eleccions espanyoles. Els cupaires debatien entre presentar-se, demanar l’abstenció o el vot nul, però finalment han optat per la primera amb l’objectiu de frenar l’abstencionisme, la dreta i l’extrema dreta. Es tracta del segon cop que els anticapitalistes es presenten en unes eleccions espanyoles després de fer-ho a les últimes, tot i que històricament havien demanat l’abstenció. Ho ha avalat el 61% de la militància i els actuals diputats cupaires, Albert Botran i Mireia Vehí, repetiran al capdavant de la llista.
Els anticapitalistes, de fet, ja eren escèptics a una possible llista unitària, ja que consideren que s’havia fet pels mals resultats de l’independentisme arreu del país. A més, una part de la militància també demanava la dimissió del secretariat nacional de la CUP pels mals resultats a les eleccions municipals del 28 de maig.
8
1
