Després de les eleccions del 23 de juliol, el debat sobre la investidura de la presidència espanyola ha quedat totalment polaritzat. Per una banda, l’independentisme té la clau per facilitar-li a Pedro Sánchez tornar a ser president, una idea que en aquests moments no avança cap a bon port. Per altra banda, el líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, que va ser el guanyador matemàtic dels comicis també intenta unir forces per a poder assumir la presidència de la Moncloa. La primera formació que ha anunciat obertament que no serà un “obstacle” per investir a Feijóo és la ultradreta de Vox.
Així ho va anunciar aquest passat dimecres al matí el portaveu al Congrés de l’extrema dreta, Iván Espinosa de los Monteros. Ara bé, amb el suport de Vox Feijóo no en tindria prou per poder ser investit. És per això que des de Vox insten al líder dels populars a convèncer alguns membres del que consideren el “PSOE bo“, és a dir, els perfils més conservadors dels socialistes com el del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, per tal que els donin suport. Ara bé, el portaveu de Vox no ha donat cap nom directament, ja que considera que cap socialista “és bo”: “Si ell els convenç, per descomptat Vox no serà un obstacle per a evitar un govern de destrucció nacional”.
Interpel·lat directament per les declaracions d’Espionsa de los Monteros, el baró socialista ha respost directament a la ultradreta i ha volgut deixar clar que coneix l’afició “de tots aquells que parlen de transfuguisme i de vots burlescos” perquè es repeteixi un ‘tamayazo’, però que això “no va amb ell”: “Jo als de Vox els he sentit sempre dir que no hi ha socialista bo… Em dona fins a mandra contestar, però que estiguin buscant transfuguisme, que estiguin pensant que pot haver-hi cops de mà o ‘tamayazo’, això sincerament no és tenir molt clar en què consisteix la democràcia”, respon amb contundència en declaracions als mitjans aquest dijous abans de participar en la presa de possessió del president d’Astúries, Adrián Barbón.
Un retorn al passat
Arran de l’afinitat que té García-Page amb el líder dels populars, aquest ha sigut el primer nom que ha sortit quan ha reaparegut el fantasma del ‘tamayazo’, fent referència als fets del 2003 en els quals l’abstenció dels dos diputats socialistes Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez no va permetre investir a Rafael Simancas presidir la Comunitat de Madrid, donant-li, doncs, la presidència a la popular Esperanza Aguirre. “Jo puc parlar amb tothom, perquè a més mantinc bona relació amb tothom també, però a aquest efecte, si volen parlar d’alguna cosa, del que hagi de passar en el Congrés dels Diputats, és amb el secretari general del Partit”, reitera García-Page
3
