Alguna cosa es mou a la llengua catalana. Les eleccions del 12-M arriben en un moment crític ja no per al futur, sinó per a la supervivència del català. El retrocés de la implantació de l’ús lingüístic a l’educació, als serveis públics, també -més preocupant- al carrer al Principat coincideix amb una ofensiva sense precedents de la ultradreta en altres territoris dels Països Catalans, amb els governs de Magda Prohens i Carlos Mazón com a puntes de llança a les Balears i el País Valencià. En aquest context, els comicis obren una escletxa perquè la Generalitat de Catalunya s’erigeixi -si així ho decideix la ciutadania- en garant a llarg termini dels drets lingüístics de la ciutadania de tot el país enfront uns enemics cada cop més propers. La Plataforma per la Llengua agafa el guant de l’adversa conjuntura per al català amb un debat electoral amb la majoria de l’arc parlamentari que ha servit per constatar que tothom -o gairebé- vol salvar la llengua, però no es posen d’acord a com fer-ho.
L’ONG del català, en aquest sentit, només ha deixat fora l’extrema dreta de la conversa que ha volgut activar. El debat, que s’ha fet a Espai Línia, ha estat moderat per la directora d’El Món Sílvia Barroso, ha comptat amb les veus de la candidata del PSC Ester Niubó; el representant d’Esquerra Republicana de Catalunya Francesc Xavier Vila; Francesc Ten, de Junts+Puigdemont per Catalunya; el diputat de Comuns Sumar Enric Bárcena; el fins ara president del grup parlamentari de la CUP Carles Riera i el -subtilment antagonista- diputat del Partit Popular Nacho Martín Blanco. El conservador, que s’ha reconegut com un outsider en la trobada, ha estat l’únic a discrepar en un diagnòstic gens falaguer de la salut de la llengua. Mentre el popular cridava a “defugir de tremendismes” en un entorn de “politització de la llengua”, la immensa majoria de les forces parlamentàries del país entomen l’alarma. “Estem molt lluny d’aquell objectiu de la normalització lingüística dels 70”, lamenta Riera, en una crida a “grans remeis” per al gran mal del català.
Tensió escolar
Malgrat que el format del debat -una exposició paral·lela de propostes polítiques- desincentiva el conflicte, l’estat de la implementació del català a l’escola -arran de la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la modificació de la llei d’aprenentatge de llengües oficials- ha generat uns intercanvis inevitablement agressius. Tant el candidat de la CUP com el dels Comuns, ferms defensors de la immersió lingüística com a model rector de la llengua a l’escola, han dirigit els seus retrets no només cap al Govern sortint, sinó cap a tots els consells executius dels darrers anys, per la manca de recursos dirigida a les necessitats lingüístiques al sistema formatiu. Bárcena, fent bandera del “gran patrimoni” que suposa la immersió, ha criticat que “amb les retallades, no hem tingut el suport financer per acompanyar els alumnes allà on la llengua no arrela”. Menys entusiasta pel que fa a la reivindicació de l’estratègia lingüística a l’escola ha estat Niubó, que, sense deixar anar la crida al català com a “llengua de trobada” del sistema educatiu, ha assegurat que “la immersió és una eina, no un fi en si mateix”.
Ten, per la seva banda, ha estat el primer a cercar el cos a cos amb un Martín Blanco que s’ha mantingut al marge dels punts de la conversa majoritària. “Deixem enrere la pell de xai”, etziba el representant de Junts, recordant el paper del Partit Popular -i Ciutadans, formació on militava anteriorment el candidat conservador- en la minorització del català. En una intervenció a l’ofensiva, el de Junts ha retret al PSC la seva defensa del trilingüisme; incompatible, assegura, amb un pacte nacional pel català. El xoc també ha arribat per l’acord per la modificació legal que va tirar endavant al Parlament arran de la sentència del 25%. “L’ofensiva judicial”, critica Riera, va fer efecte a la cambra catalana amb una norma que “compra la major” a la dreta espanyola: la vehicularitat del castellà. Vila, des del partit del Govern, ha reivindicat el pacte, tot subratllant que “ha permès que no s’apliqui el 25%” en la immensa majoria de les escoles del país. En la llei, contradient la CUP, el representant d’ERC raona que “el català roman com el centre de gravetat del nostre sistema educatiu”.
Els fonaments del català com a dret
La crida a la calma de la candidata socialista -“amb el conflicte no s’avança”- no ha aconseguit refredar un debat que s’ha escalfat amb el xoc escolar. Riera, però, ha aixecat el to en la crida a considerar el català “un dret”; una garantia que la ciutadania del país pugui viure “íntegrament” en la seva llengua. L’atenció sanitària esdevé un àmbit, en paraules de Vila, “estratègic” per garantir aquest dret. En aquest sentit, els partits de l’àmbit català s’han rebotat propostes per “garantir la capacitació lingüística de tots els treballadors públics, també en salut”. Vila, des d’ERC, planteja la centralitat d’un impuls de l’aprenentatge del català durant aquestes carreres universitàries essencials, per garantir les competències lingüístiques dels treballadors públics que en surten; una mesura que comparteix Ten, si bé enlletgeix al Govern la manca de recursos que s’hi ha dedicat. També en les condicions materials ha posat el focus Bárcena: la manca de professionals sanitaris formats en català respon, raona el representant dels Comuns, a les retallades del 2012: “la precarietat és la causa perquè tota la gent que formem aquí marxa”, retreu. Més amistós és el parer dels partits espanyols: Martín Blanco reitera la rellevància de la “la persuasió i el reconeixement del mèrit”, contra les exigències normatives. El popular arriba a assegurar que ni la catalanofòbia ni les discriminacions lingüístiques siguin una realitat present al dia a dia dels catalans.
El comerç, la restauració o qualsevol mena d’atenció al públic parteixen, identifica Ten, d’una “mentalitat subalterna” imposada als catalanoparlants. En aquest sentit, des de les formacions catalanes -i sense apartar la dedicació econòmica a l’impuls de la llengua allà on no acaba d’arrelar- criden a passar a l’ofensiva en les diverses expressions de discriminació lingüística que es donen al país. Qüestions com la bona aplicació del codi de consum fins a les seves darreres conseqüències, o una millora dels canals per entomar i resoldre les queixes lingüístiques dels ciutadans que pateixen conculcacions dels seus drets, esdevenen clau per aplicar el “marc mental del dret”, en paraules de Riera. Els cupaires reclamen una “administració pública que defensi” aquest dret; tant el d’ús de la llengua com el seu aprenentatge. Les esquerres nacionals, en aquest sentit, coincideixen a negar la confrontació “dels treballadors per motius lingüístics”. La solució per a aquesta pau de classe, però, és la universalització del català. Enfront, una dreta i extrema dreta espanyoles que “desmantellen” els fonaments del català allà on governen. L’espai del qual forma part Martín Blanco ha catalitzat un bloc ample al debat, que torna a la pau quan l’enemic és ultra: “el feixisme es combat en català”.
L’absència d’Alhora
Les sis cadires plenes de les diverses opcions polítiques de cara al 12-M han evidenciat l’absència d’un dels partits que més ha remogut les aigües del català durant les primeres setmanes de la campanya. Es tracta de la incipient iniciativa electoral fundada per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, Alhora, que després d’introduir en la conversa la iniciativa d’establir dues xarxes educatives paral·leles per garantir-ne en una la vehicularitat única del català, ha quedat fora de la conversa endegada per l’ONG del català. El número 2 per Barcelona de cara a les eleccions del 12-M, de fet, ha aixecat la veu en xarxes contra el que considera un greuge per al seu jove partit. “Plataforma munta un debat pel català. Hi conviden el PP, que voldria veure la llengua convertida en una peça de museu. Però ens hi exclouen”, criticava Graupera al seu compte a la xarxa social X, antic Twitter. El candidat, en aquest sentit, ha qüestionat la lleialtat de l’organització -“La junta de Plataforma està al servei de Junts i ERC?”-, tot lamentant el que considera un “tancament antidemocràtic” que “redueix la conversa als que ja hi són”. “Els que ja hi són, són els responsables de la situació del català”, criticava Graupera. Malgrat l’absència de la formació, la doble xarxa ha estat present a la vetllada mitjançant una pregunta del públic. Una pregunta, val a dir, que per primer cop ha generat consens; en aquest cas a la seva contra. Riera, en primer lloc, lamenta que Alhora “accepti les tesis del TSJC” tot i ser un partit que “es vol independentista”. “Seria contraproduent pel català i per a la cohesió social”, critica al seu torn Niubó.
