El resultat de les eleccions al Parlament del 12 de maig ha estat un veritable terratrèmol polític. I més si es té present que, en una setmana mal comptada, començarà la campanya electoral dels comicis europeus del 9 de juny. Una data curiosa, ja que l’endemà, el 10 de juny, és la data límit de constitució del nou Parlament. Un moment en què es podran esbossar hipotètics pactes d’investidura arran dels acords que els grups parlamentaris ordeixin per a la Mesa i la presidència de la cambra catalana. En tot cas, el balanç del 12 de maig deixa tres possibles escenaris: un tripartit, a l’ombra o al sol del Govern; un virtual govern en minoria dels independentistes aprofitant la clau de Madrid; o bé una plausible repetició electoral.
En tot cas, qui ara per ara s’ha emportat la part més sonora de la bufetada electoral ha estat ERC, que ha perdut 13 diputats i ha fet apartar el president Pere Aragonès, i cap de llista dels republicans el 12-M, de la primera línia política. A més, Oriol Junqueras ha fet el que es coneix com “un Sánchez”: és a dir, apartar-se de la presidència del partit i mirar de copsar el suport de la militància per poder repetir mandat, com va fer Pedro Sánchez quan va ser defenestrat de la secretaria general del PSOE l’any 2016. Cal afegir la maniobra de la secretària general de la formació, Marta Rovira, molt acostumada a moure’s en el sentit correcte de la supervivència quan les aigües del carrer Calàbria de Barcelona, on hi ha la seu central, baixen procel·loses.
Nous lideratges que no sorgeixin de la seu central d’ERC, al carrer Calàbria
Davant aquest panorama, comença a haver-hi remor de fons en quadres històrics i territorials del partit per portar a terme una renovació de lideratges “allunyada de Calàbria”. “Hem de fer un Eufòria amb alcaldes”, comenta una veritable camisa vella dels republicans en conversa amb el Món. És a dir, una competició entre aquells que mantenen el poder territorial amb la dualitat de la gestió i l’independentisme. D’altres opinen que a Calàbria hi “queda gent que pot fer aquest paper i que han estat apartats amb poca delicadesa i poca cura”. De fet, comença a córrer algun nom, això sí, amb total discreció, després de la tensió viscuda aquest dimecres en l’executiva que va acabar amb el pas al costat temporal i singular de Junqueras.
El PSC vol tenir clars els interlocutors
Aclarir el futur lideratge d’ERC és un fet que fons de Junts qualifiquen de “transcendental”. Una opinió que comparteixen des del PSC, perquè no saben a quina porta trucar per no equivocar-se. Si bé, el líder juntaire, Carles Puigdemont, ja ha anunciat aquest dijous, en un conclave a Perpinyà amb electes de la formació, que ha iniciat “contactes discrets” que “anirien més enllà de la cortesia”, no s’ha pogut avançar. De fet, la idea de Junts d’intentar la formació d’un govern independentista topa amb dos factors que ho emboiren. En primer terme, “saber a quina porta trucar d’ERC”, a la vista de l’stand-by i xoc en què es troba la formació. I, en segon lloc, la projecció de les eleccions europees, que compliquen l’escenari de la negociació i que poden resultar crucials per mesurar la fortalesa de Pedro Sánchez i de les esquerres en l’àmbit de tot l’Estat.
Noms per liderar el partit o unes eleccions
ERC, però, ha encetat un procés intern de revisió i d’avaluació de lideratges. De fet, un cert ambient de guerra interna amb sordina es comença a veure, més enllà de la queixa pública dels “ortodoxos” de la formació integrats en el resistent Col·lectiu Primer d’Octubre. En aquest sentit, i encara que és aviat, han començat a circular alguns noms que tant podrien servir per liderar una nova etapa del partit o bé per a una virtual candidatura en una repetició electoral. El desafiament de Junqueras i la “maniobra Sánchez” per tornar a liderar la formació ha bellugat alguna placa tectònica, tant en l’actual estructura calabresa com al llarg i ample del país.
Alguns quadres consultats per El Món apunten la possibilitat que Marta Rovira pugui ser la candidata, si s’ha aplicat l’amnistia, com a única amb capacitat de retallar distàncies amb Puigdemont. El fet de romandre a l’exili i, així i tot, haver dirigit el partit fins a nivells molt detallats pot ajudar, i també hi fa que és un cap de cartell conegut per, com a mínim, resistir una contesa electoral.
De tota manera, hi ha mirades que apunten a Marta Vilalta, exportaveu de la formació i fins ara portaveu al Parlament. Vilalta, que va ser l’encarregada de replicar el no dels Comuns als pressupostos, ha mantingut la disciplina i el contacte amb Ponent, d’on és diputada, coneix molt bé el partit des de dins i el funcionament del Parlament. I un fet encara li atorga més punts, tenint en compte com les gasta en el joc del filibusterisme parlamentari la biosfera juntaire. A més, compta amb un suport força especial, la seva parella, Gerard Gómez del Moral, un represaliat pel “rufianisme”. Del Moral era dels pocs parlamentaris d’ERC a la cambra que sortia sense papers i podia replicar amb traça les andanades de Ciutadans. Va ser enviat a Madrid per neutralitzar la figura de Gabriel Rufián, però el van abandonar en l’escomesa i va tornar. Gómez del Moral, a més, va ser l’home que va servir per pacificar la Federació de Barcelona, un dels focus sempre conflictius de la formació.
Degotall de noms
Altres noms que apareixen en converses i xats és el de Raquel Sans, portaveu de la formació i diputada per Tarragona, que ha destacat per la claredat de les intervencions. Però, la remor de fons va més enllà i alguns proposen obrir “una mena d‘Eufòria“, en referència al popular talent show de TV3, entre quadres territorials i alcaldes que hagin mantingut la plaça amb força i, tot i que mantenint la disciplina de partit, han marcat perfil propi. Els noms que van apareixent són el d’Adam Tomàs, un enginyer industrial que fa d’alcalde d’Amposta. Un perfil molt admirat per la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, que té una idiosincràsia pròpia.
Altres noms que també apareixen és el de Marc Aloy, alcalde de Manresa, que ha retingut la plaça del Bages amb un acord amb el PSC, i no ha declinat enfrontar-se amb la secció local de Junts en qüestió de seguretat i immigració. Un altre dels noms que apareixen és el de Jordi Fàbrega, que fa 24 anys que és alcalde de Sant Pere de Torelló, que havia defensat esmenes delicades en els darrers congressos, així com Alba Pijoan, alcaldessa de Tàrrega i militant activa d’ERC des de març de 2022 i possiblement l’estudiosa més experta de Manuel del Pedrolo, un dels intel·lectuals de referència de la CUP. En qualsevol cas, són noms que, segons fonts de la formació, “queden lluny de Calàbria i dels politòlegs de torn”.
