Arrimadas vol “una renovació profunda” de Cs després de la desfeta d’Andalusia

Ciutadans (Cs) passarà per “una renovació profunda”, segons ha anunciat la líder del partit, Inés Arrimadas, després de la desfeta en les eleccions andaluses que els ha deixat sense cap escó en el parlament andalús. Les eleccions de diumenge a Andalusia van deixar dos resultats força contundents. La victòria històrica del Partit Popular, amb 58 escons i majoria absoluta i, per altra banda, el fracàs de Ciutadans, que ha passat de 21 diputats a no tenir cap representació parlamentària.

La primera reacció del partit taronja va ser per part del ja exlíder de la formació a la comunitat andalusa, Juan Marín, que ha decidit deixar la vida política. Després, en una entrevista a Onda Cero, Arrimadas, que de moment no es planteja dimitir, ha avançat que hi haurà “una renovació del programa, els equips, la marca i el lideratge”. Aquest conjunt de canvis s’emmirallaran en els realitzats pels partits liberals europeus, entre els quals Arrimadas ha destacat el Partit Democràtic Lliure d’Alemanya. Aquests també han passat per “moments duríssims” però han ressorgit, ha afirmat la presidenta de Ciutadans.

Així doncs, tot i la desfeta del partit, ha assegurat que el projecte no s’ha acabat. “Estic molt trista avui, però hem de continuar treballant i millorant, ha declarat Arrimadas, que ha volgut donar les gràcies als 120.000 votants de diumenge.

El pla de “renovació”

Ciutadans fa mesos que es planteja un pla de “renovació”, però “els resultats a Andalusia han obligat el partit a accelerar-lo”, ha explicat Arrimadas. La líder del partit vol un nou programa amb “mesures molt valentes, participatiu, obert a la societat i que compti amb el suport de tota la militància”. A més, nous “mecanismes de comunicació i organització” per renovar una marca que s’ha vist “molt castigada”.

Per acabar, Arrimadas ha reconegut que el partit ha comès “diversos errors” que han pagat “car” com, per exemple, la negociació dels governs autonòmics en què van entregar les quatre presidències a “un partit que va obtenir objectivament el seu pitjor resultat de la història”, referint-se al PP.