Les enquestes de cara les eleccions d’aquest cap de setmana els són favorables.
Sí. El govern central ha fracassat en la seva política de gestió de la crisi i això ha provocat un gran descontentament i insatisfacció arreu d’Espanya. I això fa que, donada la rigidesa del nostre mercat polític, els vots transvasin cap a l’altre gran partit.
L’augment del PP és més fruit del fracàs de l’enemic que dels mèrits propis?
La victòria del PP, encara que no sabem el grau de rotunditat, serà a causa de dos factors: la davallada del PSOE i del govern, el mateix Zapatero ha confessat el seu fracàs anunciant que no es tornarà a presentar, i el descontentament general. Però, a més, quan el PP va governar va portar endavant una sèrie de polítiques econòmiques i socials que van generar uns fruits que encara es recorden.
A Catalunya, segons els sondejos, poden ser tercera força a diversos ajuntaments…
Catalunya no és una excepció. Ara bé, aquí hi ha una forta hegemonia dels partits nacionalistes, especialment CiU. I en aquest ecosistema tan particular, si bé hi ha aquesta força que impulsa el PP cap amunt, aquí arriba molt esmorteïda.
A on aposta per un increment notable del PP?
Hi haurà un lleuger increment del PP i millorarem posicions a Tarragona i Lleida, en el cinturó de Barcelona. En algun cas, com Badalona, la pujada serà notable. No arribarem, però, al màxim que vam obtenir el 1995.
Quan vostè era president.
No arribarem als 450 regidors que vam aconseguir en aquell moment, però es millorarà.
Els resultats d’aquestes eleccions són avantsala dels resultats de les eleccions del 2012?
Sí el PSOE viu una derrota inapel•lable – perden Castella i Extremadura i es queden amb pràcticament cap capital de província- hi haurà eleccions anticipades perquè el govern quedaria amb una situació de tanta feblesa que els socis europeus, com van fer el maig del 2010, pressionaran Zapatero perquè convoqui eleccions. La UE no es pot permetre que Espanya tingui un govern sense capacitat de maniobra. Si el PSOE fracassa els telèfons de París i Brussel•les es despenjaran perquè Espanya posarà Europa en risc.
Això vol dir que segons vostè, a diferència de la versió del govern, Espanya encara podria haver de ser rescatada?
Ho dic jo i els analistes. Fa uns dies el Fons Monetari Internacional (FMI) va crear el EA4, el grup de quatre països que poden posar en perill el sistema monetari europeu – Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya-. Per tant, Espanya està en una zona de perill. Hem sortit de la UCI, però encara no ens han baixat a planta. Estem en una zona de perill preocupant.
Quin grau de culpa i de responsabilitat té el sistema autonòmic en l’actual crisi econòmica?
La responsabilitat de la situació financera espanyola i del brutal d’endeutament és de tothom. Els municipis, les autonomies i el govern han actuat els darrers set anys de manera irresponsable perquè han inflat les estructures i el deute i el dèficit de forma desgavellada. Totes han intentat combatre la crisi incrementant la despesa quan justament calia tot el contrari, fer plans d’austeritat just els dos primers anys de la crisi. Per exemple, els darrers anys s’han creat 300.00 d’ocupació pública mentre s’han destruït milions de llocs d’ocupació privats. És clar, ara s’ha de fer la ruta en sentit invers.
El PP va votar a Madrid a favor del fons de competitivitat. Una actitud contradictòria si tenim en compte que vostès no estaven d’acord amb aquest sistema de finançament?
Hem tingut vàries actituds així. Nosaltres vam participar en el nomenament dels magistrats del Tribunal de Garanties Estatutàries quan teníem l’Estatut amb un recurs davant del Constitucional. Per tant, això que vostè comenta també és una altra contradicció. De tota manera aquestes votacions són simbòliques perquè no hi ha ni un euro. Tots els fons -de solidaritat, de competitivitat…- estan completament secs.
Per tant, el vot afirmatiu del PP en aquest cas és electoralista?
Bé, és un vot polític amb la voluntat de posar en dificultats el govern. Però insisteixo, ara demanar el fons de competitivitat és com demanar que la pluja pugi cap el cel.
El PP català creu que Mas fa bé de no reduir més del 10% la despesa encara que enguany no compleixi el dèficit. Hi està d’acord?
Perquè Espanya pugui complir amb Europa s’ha de fer un pla que englobi totes les administracions. El govern central ha de fer la seva part i l’ha fet. Ha congelat les pensions, ha baixat el sou dels funcionaris, ha suprimit els beneficis socials, ha retallat la inversió en infraestructures…. I ara les autonomies també han de contribuir amb els seus plans d’austeritat. Si elles no compleixen no arribarem a les obligacions europees.
El govern espanyol ha estat massa flexible amb les autonomies?
Sí, per raons parlamentàries, perquè el govern necessita el vot dels nacionalistes, bascos i catalans. A més, el govern tampoc té un mecanisme directe per imposar a les autonomies un pla d’austeritat, la única cosa que pot fer és buscar acords al Consell de Política Fiscal i Financera i prohibir que les autonomies s’endeutin.
Vostè creu que seria necessària un eina per imposar a les autonomies plans d’austeritat….
Sí, a més, tot el sistema autonòmic s’ha de revisar, hi ha d’haver una redistribució de les competències i un enfortiment de les capacitats del govern central per ordenar l’economia del país, sinó no ens en sortirem.
Fa uns dies, en una sessió de control al Parlament de Catalunya, Alícia Sanchez Camacho, va dir que estava disposada a parlar de pacte fiscal. Sorprès?
Potser ella no ha entès que és el pacte fiscal. Si Catalunya obté el pacte fiscal, un sistema de finançament similar al basc i al navarrès – perquè en aquests casos ho diu la Constitució espanyola-, s’acaba la hisenda espanyola i Espanya s’enfonsa.
Directament.
Sí. Catalunya, és una cinquena part del PIB espanyol, per tant, si Catalunya recapta tots els impostos, els administra i només passa a l’Estat una quantitat pactada bilateralment per despeses de caire comú, a part que les altres autonomies a continuació demanarien el mateix, això faria que la hisenda espanyola estatal saltés pels aires. Parlar d’aquest tema al parlament és una forma de passar el temps, però la seva aprovació és impossible.
El PP mai claudicarà?
La posició oficial del PP és contrària a la translació del sistema foral del sistema de finançament a la resta d’autonomies. Això és un punt cabdal del partit i el PP mai donarà suport al pacte fiscal. Només es pot parlar de pacte fiscal per dir que és impossible.
Vostè i Alícia Sánchez Camacho han mostrat dos PP molt diferents a Catalunya, però tots dos han obtingut en els seus respectius moments bons resultats electorals. Com analitza aquest fet?
El creixement electoral és conjuntural i si l’any 1996 el propi PP no hagués interromput aquell projecte no se sap què hauria passat. Sí que sabem però que després d’aquella interrupció el PP ha entrat en una fase d’estacament que ha durat vint anys. En les darreres autonòmiques es va recuperar la representació del Parlament de Catalunya del 1996, per tant, no sembla que el canvi d’estratègia hagi estat un gran èxit si hem necessitat vint anys per tornar allà on estàvem. S’ha demostrat que va ser un error.
Quina lliçó creu que n’hauria d’aprendre la direcció actual?
Si el PP de Catalunya cau en la temptació de disfressar-se del que no és fracassarà sempre. El PP és un partit polític català integrat en un projecte de dimensió espanyola que defensa la pluralitat interna de Catalunya cultural i lingüística, defensa l’economia lliure i la llibertat i drets fonamentals dels catalans dins d’un gran projecte espanyol. Quan es fan coses rares, es paga un preu.
El PP fa demagògia amb el tema de immigració?
No és demagògia, és afrontar els problemes amb la seva dimensió real. La immigració és un fenomen propi de la globalització i positiu quan la societat que acull és pròspera. Però quan hi ha crisi, es deixa d’oferir feina i els que venen porten elements socials i culturals difícilment compatibles amb l’ordenament jurídic de la societat receptora apareixen tensions i no es pot amagar el cap sota l’ala.
Si tenim en compte la crisi i les revoltes del nord d’Àfrica. S’hauria de revisar l’acord Schengen?
L’acord de Schengen és fruit d’una etapa històrica, però no es pot tenir una política de lliure circulació si abans no hi ha una gestió conjunta de les fronteres i de la immigració. S’han de posar recursos i mitjans per protegir les fronteres estrangeres. En aquest tema ha passat com amb la moneda: no és pot tenir una moneda forta sense polítiques econòmiques ben coordinades. Això és igual.
Si tots els països de l’eurozona estan en crisi, per què un eurodiputat no pot viatjar en classe turista o rebaixar-se el sou? Vostè hi va votar en contra.
Aquesta és una polèmica falsa. Els eurodiputats setmanalment hem d’agafar molts vols, alguns sis per setmana, i això és una càrrega per la nostra salut. A més, molts diputats tenen més de seixanta anys. I moltes companyies fan descomptes del 42% al Parlament Europeu. L’estalvi no és gaire si comprem un bitllet de classe turista i un bitllet de primera amb aquest descompte, que podem canviar de data sense problema. A més, la UE ha fet un gran esforç d’austeritat amb moltes altres coses.
Però la proposta que es va votar ja contemplava excepcions com vols de més de quatre hores, problemes de salut o l’edat del usuaris…
Precisament per això, al final l’estalvi era pràcticament res. Estem davant d’una polèmica falsa, fruit del malestar de la crisi.
Però no hauria estat un exemple de cara la ciutadania encara que l’estalvi fos irrisori en el global del pressupost de la UE.
Sí, però potser hauríem guanyat vint casos més de trombosis a l’any o cinc infarts més entre els parlamentaris.
Però això alimenta la teoria d’aquells que diuen que el Parlament Europeu és una cambra de polítics que viuen els darrers anys de la seva carrera.
També hi ha gent que comença la carrera al Parlament Europeu. En tot cas si volem una Unió Europea democràtica, el Parlament Europeu ha de tenir més poders i que els diputats han de ser persones preparades i han de poder treballar amb unes condicions adequades.
Quina és la relació té amb els altres eurodiputats catalans? A Europa té més en compte la ideologia que la procedència?
La relació és molt cordial. En qüestions que afecten Catalunya col•laborem.
El Corredor del Mediterrani, si tenim en compte les dificultat del finançament europeu i que potser el 2012 vostès governaran, serà una realitat?
El govern socialista ara ha fet una retallada en infraestructures enorme per complir el dèficit i no estem davant un moment de grans alegries inversores però el Corredor del Mediterrani és una prioritat dins del programa del PP.
