Alejandro Fernández, el candidat del PP, veu com el seu partit a les enquestes es disputa l’hegemonia del grup mixt del Parlament. El seus estrategs de campanya han deduït que calia apujar el volum, el to i l’argument. Per això, han buscat el condiment més fort que podia trobar al rebost de les velles glòries de l’unionisme. Patums amb prou capacitat de foc, que fan de l’insult, la insolència i una perillosa mala llet el seu discurs polític. Fernández, un tipus que ven un lideratge conservador poc forassenyat, s’ha envoltat d’Alejo Vidal Quadras, que ha torna com el fill pròdig després del festeig amb Vox, i amb Cayetana Álvarez de Toledo, que entén el jacobinisme que practica com l’extinció de l’adversari.
En primer terme ha parlat Álvarez de Toledo, que ha llegit dotze punts duríssims. Els ha batejat com a “manaments laics” contra el populisme, un enorme sac on ha col·locat el separatisme i els socialistes i la suposada maniobra que porten a terme per saltar-se la Constitució. I ha anat més enllà amb un advertiment sobre el “ho tornarem a fer”. “El que vau fer és ridícul i totalitari, tornar-ho a fer és tornar a entrar a la presó. El delicte és dolent, però la reincidència és estúpida”, ha sentenciat. De fet, ha assegurat que s’envia l’elector amb un “llaç groc a la solapa contra l’ordre”. “La independència és menys que un tik tok” o “la higiènica actuació de la policia l’1-O” han estat alguns dels seus punts. De fet, ha titllat tots els independentistes d’irracionals.
Tot just després, Vidal Quadras ha agafat la paraula per definir Fernández com un “deixeble” seu. L’exlíder del PPC i inspirador de Vox ha assegurat que “l’enemic no té escrúpols i que el seu mètode de treball és la violència i la mentida”. En aquest sentit, ha alertat que cal estar amatent al “foc per l’esquena” que els unionistes poden rebre del PSOE.
En l’acte, Fernández ha seguit el discurs que el “populisme és la gran amenaça per a la nostra democràcia, el populisme en totes les expressions, associat a totes les ideologies i etiquetes”. De fet, quan ha parlat, havent escoltat els que l’han precedit, el presidenciable popular semblava un moderat una mica esverat. Per a Fernández, és el mateix l’assalt al Capitoli de Washington o assaltar la delegació d’Hisenda”. “Tots els populismes acaben igual”, ha sentenciat.
“La superació de la nació identitària, idea que defensen Illa i Iceta, i la seva substitució per la nació cívica, és la idea segons la qual en una nació caben diverses llengües, diverses identitats, diversos folklores i diverses tradicions i tots podem viure en pau i democràcia compartint-i fent-les créixer, i aquesta és l’Espanya de les autonomies, dissenyada durant la transició a imatge i semblança del procés de construcció europeu”, ha descrit el popular.
Segons el relat de Fernández, el “gran moment en què es transforma tot és quan el nacionalisme suposadament moderat acaba convertint-se en un moviment nacional populista i és quan en l’assalt de Parlament de Catalunya, el 2012 , Mas decideix fer seus els dos grans trets del populisme, la recerca d’un enemic a qui culpar de tot i la promesa de solucions màgiques a problemes complexos”. “Madrid ens roba, i la independència com a solució a tot i, a més, amb la idea que serà la cosa més senzilla del món”, ha afegit. Lamenta que “el populisme ha penetrat sobretot perquè és profundament contagiós” i destaca que “entre populismes s’entenen”. “El populisme esquerranós radical de la CUP s’ha entès a la perfecció amb el populisme nacionalista de Puigdemont i de Torra”, ha conclòs.
53 
1 
