El magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional ha enviat aquest migdia l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, al banc dels acusats. Tot pel cas Kitchen, un operatiu per poder obtenir els coneguts “papers de Bárcenas” en què es van utilitzar recursos públics, una quantitat ingent d’agents de policia i milers d’euros de fons reservats. Una operació clandestina orquestrada, a parer del jutge, des del despatx del ministeri de l’Interior. La interlocutòria del magistrat ha donat per tancada la instrucció no sense estirar abans les orelles al fiscal del cas, al qual retreu que volgués allargar-lo innecessàriament.
En aquest sentit, és clara la interlocutòria del jutge, que fa una relació de peticions de prova del ministeri públic del 27 de juliol i del 16 de juliol. El jutge les desestima totes, no sense fer una crítica contundent. Així les qualifica “d’innecessàries, inútils, i en algun cas, a més impertinents i absents de tota fonamentació, més enllà d’una hipotètica prolongació de la peça, que en qualsevol cas resultaria incompatible amb els principis processals que han de regir la instrucció del procés penal”.
El jutge al·lega l’article 311 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que li atorga el poder de desestimar proves si les considera “inútils i prejudicials”. De fet, el ministeri públic, així com altre parts de les defenses dels investigats, van demanar noves declaracions de testimonis que apareixen al sumari, més informes policials de la Unitat d’Afers Interns o requeriments de números de telèfons corporatius del Partit Popular. Cap ni una, el jutge les desestima totes i tira pel dret amb el processament recordant la quantitat ingent de material i diligències que s’han practicat durant la instrucció.
Fins i tot, el jutge renya al fiscal perquè demana la titularitat d’un número de telèfon que el comissari José Manuel Villarejo va aportar a la investigació però que no apareix a la causa. Una diligència que pel jutge mostra una “absoluta buidor indiciària”. “Cap diligència permet sostenir que Villarejo tingués connexió directa amb el president o el primer ministre”, insisteix el jutge que fa valer més de “40 anys d’exercici professional com instructor” per detectar que un investigat amb el ganxo mediàtic de Villarejo busqui la notorietat intentant implicar personalitats. “El dret processal i la serietat del procés penal estan per sobre d’aquestes frivolitats”, conclou. A més, remata titllant de “preocupant” que el ministeri públic “pretengui donar importància a aquesta classe de qüestions tres anys després de començar la instrucció”.
