L’Audiència Nacional tancarà aquest dijous el judici contra els mossos Carlos i Xavier. Tots dos acompanyaven el president Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, el 25 de març de 2018. Ara seuen al banc dels acusats per un suposat delicte d’encobriment pel que els hi reclamen tres anys de presó i els mateixos d’inhabilitació. El sumari i els interrogatoris celebrats durant les dues brevíssimes jornades del judici oral han servit per entendre peces del puzle de l’estratègia de l’Estat espanyol per capturar Puigdemont. La tesi de la defensa és que als “serveis secrets espanyols” els “interessava” que l’euroordre de detenció fos tramesa per Alemanya. Una conclusió que l’advocat ha posat negre sobre blanc en el seu escrit de defensa i exposarà en les seves conclusions, a la vista de la documentació aportada en el sumari i les declaracions a sala dels responsables policials espanyols.
En concret, segons la tesi de l’advocat dels dos mossos, “membres dels serveis secrets espanyols s’havien desplaçat a finals d’octubre de 2017 a Brussel·les seguint les passes de Puigdemont, evidentment també ses van desplaçar a Hèlsinki i tenien ubicat al president, però no van comunicar a la policia finlandesa on es trobava, com tampoc van comunicar a la policia sueca quan va entrar en el seu territori, ni a la danesa quan hi va entrar”. “En canvi, si van posar en coneixement de la policia alemanya (BKA), que el senyor Puigdemont creuava la frontera danesa i entrava a Alemanya”, continua. “En definitiva”, conclou, “van escollir comunicar-ho a la policia alemanya ja que els ‘interessava’ que aquesta euroordre es dilucidés per les autoritats judicials alemanyes”.
En aquest sentit s’ha expressat el comissari principal de la Comissaria General d’Informació, TIP 19.196, que va preparar la detenció. En la seva declaració davant l’Audiència Nacional, ha admès que van esperar a què entrés a Alemanya perquè fent el seguiment era el lloc més probable de pas del retorn cap a Bèlgica de Puigdemont perquè “així ho anava anunciant” el mateix president a través dels canals informatius o les xarxes. Ara bé, el que ha obviat és que el Centre Nacional d’Intel·ligència també va participar en l’operatiu tal i com admet la mateixa policia en un altre atestat. Però, el seu relat ha descrit com es van preparar per detenir-lo a Alemanya i com van preparar-ne el dispositiu, al marge que sabien que ho podien demanar als altres estats des que l’euroordre era operativa. “Tot sembla indicar que havien pactat la detenció en territori alemany perquè sabien que l’empresonarien”, comenten fonts de la defensa a aquest diari.
En detall, un informe policial del 4 d’abril del 2018, de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona, signat pel comissari José Ignacio Moreno, al que ha tingut accés El Món, desgrana per a l’Audiència Nacional part de la història sobre com la policia va preparar la detenció. En aquest atestat, al qual també ha tingut accés El Món, el comissari admet que el Cos Nacional de Policia va tenir la col·laboració del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’omnipotent Comissaria General d’Informació (CGI) del cos, així com diversos serveis policials europeus. De fet, la CGI de la policia espanyola va requerir i activar també els serveis internacionals del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO.
Però, el sumari del cas va més enllà. Concretament, un informe signat pel TIP 19.916 és més concís. De fet, admet que es va “ressenyar les comunicacions mantingudes entre la Comissaria General d’Informació i la BKA”, l’Oficina Federal d’Investigació Criminal Alemanya, el seu FBI. En aquest marc, el mateix informe determina que tot es va fer a través de l’oficina del SIRENE, un mitjà de contacte policial per a transmetre dades de persones buscades. En la mateixa línia, un altre informe de 18 d’abril de 2018, signat per la Comissaria General d’Informació amb número de sortida 201800005845, admet que es va establir un “dispositiu a la frontera de Dinamarca amb Alemanya per la policia alemanya del land d’Schlewsig-Holstein però amb la coordinació de la policia federal alemanya”. De fet, es van activar fins i tot, les forces especials de la policia.
En el mateix sumari, també hi consta “l’informe de detenció amb número VG 174702/2018” emès pel comissari Dirk Loding, que signa la tasca conjunta de detenció dirigida per la BKA a l’estat federat alemany d’Schleswig-Holstein. En aquest informe, el comissari –murri amb les paraules– fa un relat de l’operatiu i relaciona amb tot detall les unitats policials activades. Tot arran de la petició “d’auxili judicial” en base l’article 451 del Codi Penal on l’administració espanyola s’ocupa d’emfasitzar que Puigdemont i els seus acompanyants estarien encobrint un fugit per un delicte de “rebel·lió, terrorisme i homicidi” exposant tot el contingut de l’articulat.
El comissari alemany explicita que van dur a terme la detenció “amb el suport de forces especials policials de la ciutat de Kiel i una dotació de la Bundespolizei, la policia federal alemanya”. En el mateix atestat, el comissari informa que “Puigdemont va ser traslladat a la presó de Neumüster per part de les forces especials de la policia”. Curiosament, el comissari es permet una vel·leïtat sobre el comportament dels detinguts tot i l’espectacular desplegament policial. “Durant tot el procés, el senyor Puigdemont es va comportar de manera tranquil·la i col·laboradora”, descriu. A més, subratlla que no va posar cap problema fins que no va arribar l’intèrpret d’alemany i que el mateix Puigdemont va enraonar tota l’estona amb els policies en anglès sense cap mena de problema.
Els diferents atestats i la declaració d’avui del comissari d’Informació determina de manera clara, i així ho conclou la defensa, que la detenció estava preparada, fins i tot el lloc. Només calia activar el SIRENE perquè la Comissaria General d’Informació del CNP, el CNI i la BKA alemanya ja tenien el pla preparat per actuar. L’interès espanyol era, segons la defensa, que Puigdemont “fos detingut a Alemanya perquè tot els semblava indicar que havien pactat en primer terme la detenció i donaven més possibilitats a una euroordre a Alemanya que no pas a Dinamarca, Noruega o Suècia”. D’aquí que cap policia d’aquests estats fos alertada de la presència de Puigdemont. Els documents policials avalen aquesta tesi.