El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ja té un mapa de treball sota el braç. Un document estratègic per regular i preparar la seguretat pública de Catalunya dels tres anys vinents. És el nou Pla de Seguretat General de Catalunya (PSGC) que portava caducat des de l’any 2019. Un document marc que estableix les prioritats per a la prevenció i la defensa de la seguretat del país. “És la nostra Estratègia de Seguretat Nacional”, apunten fonts d’Interior que defineixen el document de “complex” i “complet”. Segons es desprèn del document, que ha estat coordinat per la Directora General d’Administració de la Seguretat, Sònia Andolz, estableix com a grans “amenaces prioritàries la ciberseguretat, la marihuana i els riscos mediambientals”.
Des d’Interior asseguren que és un “pla de seguretat diferent dels anteriors” i s’ha basat en la Teoria del Canvi, és a dir, una proposta metodològica amb la finalitat de revelar el raonament intel·lectual que expliqui com és i el perquè funciona una determinada intervenció per part d’un poder públic. “La idea ha estat plantejar mesures i sistemes de treball que provoquin un canvi social en les polítiques i accions de la seguretat”, comenten les mateixes fonts. El nou pla té present també el risc de pandèmies i l’estructura d’un sistema d’emergències des d’un punt de vista “multidimensional”. El pla que es va presentar aquest dilluns al Consell de Seguretat de Catalunya, serà aprovat pel Consell Executiu en les setmanes vinents. El document també ha de servir de base per elaborar els plans de seguretat local i regional arreu de Catalunya.
Noves prioritats
El document realitza un exercici estratègic de com afrontar les amenaces pels pròxims tres anys a Catalunya. És a dir, com un referent estratègic de la intervenció pública en matèria de seguretat que engloba des de Mossos d’Esquadra, les policies locals, Bombers, el Sistema d’Emergències Mèdiques, la Seguretat Privada, Protecció Civil, les empreses de ciberseguretat, les infraestructures crítiques, els plans de prevenció mèdic i entitats socials com Creu Roja o o operadors logístics o de comunicacions, amb fonts d’informació i l’aplicació d’intel·ligència artificial. Un dels actors que s’integren com a parts del model és el Cos d’Agents Rurals, amb un pla específic d’objectius i integrats ja com una pota d’Interior. El document els integra com a parts indispensables de les “gestions de crisi”.
En aquest context, el nou pla ha integrat “nous riscos i amenaces” com ara les pandèmies. “El cas COVID ens ha posat en alerta de quines poden ser les emergències del futur i, cada cop, n’hi poden haver més que requereixin una actuació conjunta i integral de tots els serveis d’emergència i seguretat”, assenyalen des del departament. D’aquí que el Pla doni més protagonisme, per exemple, a les conseqüències del canvi climàtic o els problemes de la ciberdelinqüència. Dos factors ben vius aquestes darreres setmanes amb casos com la sequera o el segrest de dades mèdiques a l’Hospital Clínic de Barcelona. El document també emfatitza com a prioritat el tràfic de marihuana com un element clau arran dels perills que integra com ara el creixement del crim organitzat a Catalunya i lluitar contra les causes que ajuden al seu creixement com el despoblament rural, la banalització del consum d’haixix o la facilitat de la seva plantació i distribució.
“Seguretat multidimensional i dinàmica”
Des d’Interior insisteixen que el Pla General de Seguretat “no és un copiar i enganxar dels que s’havien fet fins ara”. “És un nou tractament metodològic, un punt innovador, amb nous elements, nous riscos i amenaces, però també amb nous recursos i noves perspectives”, addueixen. De fet, el document defineix la seguretat com un concepte “multidimensional i dinàmic” que cal adaptar als nous criteris i interpretacions de l’economia, la societat, la tecnologia o el clima i la seva “interrelació”. Un dels elements principals del nou relat de la seguretat precisament és la transició ecològica, les noves fonts d’energia i la transformació digital de la societat.
El pla preveu el disseny concret de plans de resposta per a determinats escenaris. També determina un sistema d’alerta basat en anàlisis d’indicadors i protocols de presa de decisions sobre bases de dades i indicadors objectius. En aquest marc, el Pla fa especial incidència en la coordinació entre administracions, fins i tot, amb l’administració de l’Estat amb el benentès que Catalunya està integrada en el sistema de seguretat estatal. El PGSC remarca la importància de la tecnologia en la nova administració de la seguretat. En aquest marc cal destacar que el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra s’ha sortit amb la seva i ha incorporat al Pla la seva Directiva nacional d’intel·ligència que avaluarà de manera permanent els riscos i l’anàlisi de possibles perills o amenaces que poden arribar a Catalunya.
Presentació al Consell de la Policia
El Pla es va esbossar aquest dilluns al Consell de Seguretat, un organisme consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat, que analitza la situació de la seguretat a Catalunya i proposa mesures per a la millora. La presentació, a porta tancada, hi van participar a més del conseller, la secretària general d’Interior, Tamara Garcia; la directora general d’Administració de la Seguretat, Sonia Andolz; el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort; el director general de la Policia, Pere Ferrer; la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany; el director general d’Agents Rurals, Marc Costa; el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel; la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Marta Roca; i el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent.
Així mateix també hi van assistir representants de la fiscalia, la judicatura, sindicats, organitzacions empresarials, entitats municipalistes, així com de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), del Col·legi d’Advocats de Catalunya, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del Consell Escolar de Catalunya o del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
4
