La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, acompanyada de tot sanedrí del departament ha presentat la reforma de la Direcció General d’Atenció i Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Un organisme altament sensible que pateix una gravíssima crisi reputacional pels escàndols de menors sota la seva tutela, que han estat víctimes d’abusos, i, per altra banda, les irregularitats detectades des del mes d’abril de 2024 per part de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Martínez Bravo ha anunciat, des de la seu de la conselleria a Barcelona, que el 3 de juny presentarà un nou decret d’estructura de segon nivell que implicarà no només reformular la Direcció General, sinó fins i tot, canviar-li el nom. A més, distribuirà cap altres direccions generals de la mateixa conselleria. L’algoritme de la “nova direcció reformulada” es compon dels conceptes de “prevenció” i “protecció” així com una “desinstitucionalització” del sistema d’acollida. Això implicarà, en principi, 300 nous professionals que s’integraran fins al 2027 “reduint equips actuals” però amb connexió amb el món local i les forces de seguretat. Tot i que ha apuntat l’augment de recursos, tampoc no ha detallat en quin import s’invertirà. Sí que ha deixat clar que escatirà el que ha qualificat “d’excés d’externalització dels serveis” com, per exemple, en el control de les prestacions que atorgava la DGAIA.
El nom de la nova DGAIA serà Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència, amb una subdirecció de Prevenció i una que atendrà especialment els menors tutelats i extutelats així com una unitat de seguiment així com una oficina de gestió que controlarà l’administració dels fons i l’eficàcia del servei i que reportarà directament al director general.. Un altre dels canvis és traspassar a la Direcció general de prestacions socials serà l’encarregada de gestionar les tres ajudes que atorgava fins ara la DGAIA. La principal prestació que gestionava era la destinada a joves extutelats.
Prevenció i control econòmic
Un altre dels canvis del “nou model de gestió” serà traspassar la contractació de places, places residencials en l’àmbit de la infància i l’adolescència, cap a la direcció general de Provisió de Serveis. És la direcció encarregada de la contractació de places residencials en l’àmbit de discapacitat o en l’àmbit de gent gran. La consellera ha destacat la creació d’una nova oficina de control de la gestió que seguirà un “pla d’integritat comportarà diagnosticar els riscos d’opacitat, els conflictes d’interès, la revisió i la creació d’un codi ètic que estableixi un règim d’incompatibilitats”. També tindrà l’encàrrec d’exigir auditories i de transparència salarial a les entitats col·laboradores i també crearà canals de denúncia i protecció pels alertadors de possibles incidències o deficiències en la gestió.
En el projecte de transformació entra en funcionament una subdirecció centrada en la prevenció. Aquesta nova subdirecció incorporarà la coordinació de Barnahus, una unitat pels menors inimputables, unitats que ja havien actuat en l’àmbit de la DGAIA, però que no tenien una estructura orgànica dins de l’organització. Principalment, dins d’aquesta unitat de prevenció hi haurà una “àrea de suport a la prevenció de la infància i l’adolescència que té l’encàrrec de coordinar els EIAE”. És a dir, endreçar la feina dels equips del món local que fan el seguiment dels casos de desemparament i de risc dels menors i també dels serveis d’intervenció socioeducativa que fan una tasca també amb les famílies. Aquest punt és qui s’emportarà 243 dels 300 nous professionals compromesos.
El tercer bloc que ha bastit la consellera és “la millora de la qualitat a l’atenció dels infants i els adolescents”. D’aquí que posin en marxa un pla “d’acció per la millora de la qualitat residencial on volem recollir les reivindicacions del sector sobre l’equiparació salarial les condicions laborals del sector dels educadors i els professionals que atenen a la infància per veure com anar millorant l’atenció i la qualitat residencial”. La idea és “dirigir-se cap a espais residencials més petits, més humans, on es pugui fer una feina integral d’aquestes famílies”.
