Després d’haver-se abstingut en els pressupostos, el PP espera ser un soci estable del govern tota la legislatura?
Nosaltres creiem que la legislatura necessita estabilitat, i que l’executiu també. I això no és possible amb la voluntat del govern d’aplicar una geometria variable. Estem en una situació extraordinàriament delicada, cal adoptar mesures que moltes vegades són complexes. I no tots els grups de la cambra estan disposats a adoptar aquestes decisions i a fer la política que avui en dia és necessària. La que ens exigeix la UE i la que ens permetrà sortir d’on ens trobem.
El president Artur Mas ha dit, però, que pensa seguir dialogant amb el PSC i ERC. De fet, avui es posa en marxa la comissió de treball entre CiU i els socialistes…
Nosaltres no ens oposem ni ens neguem al fet que el govern parli amb qui ell cregui convenient. Ni molt menys si ho fa amb la resta de grups de l’oposició. Però sí que volem fer veure al govern que hi ha dues formes possibles de governar.
Quines?
Miri, en els darrers 7 anys hem tingut una mostra de com governen el PSC, ERC i ICV. En gran part la responsabilitat de la situació actual ve derivada de la forma de governar de l’anterior govern. Però hi ha una altra forma de governar, que és la que creu en la societat i que s’ha d’administrar amb austeritat. Són dues formes de governar.
I per què li ho volen fer veure al govern?
Si el president Mas considera que es pot seguir governant com ho ha fet el tripartit durant els darrers 7 anys, té per aquesta banda uns socis que li riuran les gràcies. Però si vol governar amb seriositat, rigor, confiança amb la societat, austeritat i intentant generar ocupació, té un altre soci que és el PP. Aquesta és una decisió del govern. Però el PP no vol impedir el diàleg de l’executiu amb totes les forces polítiques d’un Parlament.
CiU va votar a favor de les primeres mesures anticrisi del govern de Mariano Rajoy. Això ha obligat el PP a permetre l’aprovació dels pressupostos catalans?
El que condiciona el comportament del PP de Catalunya no és la posició de CiU al Congrés dels diputats, sinó la responsabilitat d’adoptar les mesures que en cada moment són necessàries. Al PP estem convençuts que és imprescindible prendre mesures d’ajust en la despesa pública i intentar ser el més eficients possible. Per tant, a totes les decisions que vagin en aquest sentit -ens podran agradar més o menys, com la taxa dels medicaments o la turística, o també l’increment de l’IRPF- hi donem suport si hi ha responsabilitat. Pel que hem vist, CiU té un esperit semblant en la seva actuació al Congrés.
El govern del PP pagarà els 759 milions que va deixar a deure l’executiu del PSOE a la Generalitat?
A mi em consta que el govern del PP està disposat a complir el que diu la llei. L’Estatut d’autonomia assenyala de forma molt clara que aquests diners s’han de pagar. I estic convençut que el govern de l’Estat pagarà aquests diners. El govern tindrà en compte el moment oportú i la forma convenient de fer el pagament, en funció de la disponibilitat pressupostària. Catalunya rebrà aquests diners.
Haurem d’esperar a les eleccions andaluses?
No tinc la caixa per saber quan hi haurà la disponibilitat. Però sí que conec la voluntat del govern del PP de complir amb la llei, i per tant de pagar.
Les dificultats que està travessant la Generalitat valenciana, o Castella-La Manxa, i la predisposició de Múrcia a retornar competències, posa de manifest que el cafè per a tothom autonòmic està en crisi?
Està molt clar que es posa en evidència una crisi. Es poden plantejar tornar competències a l’Estat, si es veuen incapaços de gestionar-ho adequadament, en funció de les competències que tenen assumides les comunitats, i també de la sensibilitat respecte a l’autogovern. El disseny autonòmic no és necessàriament igual per a tothom.
Què vol dir?
Que hi poden haver matisos. Per això no situo això que succeeix, més enllà de la normalitat de l’Estat compost.
