Justícia revisa els sis llibres del Codi Civil per suprimir les expressions masclistes. A més, s’inclourà una nova disposició al primer llibre, que establirà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil. Entre els canvis que s’introduiran, per exemple, hi ha la referència al “concebut”, que se substituirà per la “persona concebuda” o per una redacció alternativa com “es té la consideració de persona des de la concepció”. Altres articles obvien la dona en l’àmbit patrimonial, com si no actués en el mercat o no fos titular de relacions i drets. És el cas de la menció al “masover” o al “bon pagès”, que quedaran substituïts per “la bona pagesia” i “la masoveria”. D’altra banda, s’han introduït canvis perquè els òrgans de govern de les associacions d’utilitat pública siguin paritaris.
En relació amb les decisions sobre el propis cos, la nova redacció també posarà de manifest que “correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs en les condicions que determinen les lleis”. La revisió feminista té un impacte complet en alguns llibres com el tercer, dedicat a les persones jurídiques com les associacions i les fundacions. Pel que fa a les fundacions, la redacció actual només es refereix als “patrons” i a la diligència “d’un bon administrador”, que se substituirà per “persona bona administradora”.
D’altra banda, les associacions o fundacions amb participació majoritària de la Generalitat hauran de tenir una composició paritària en els òrgans de govern, d’acord amb el principi d’igualtat entre dones i homes. La paritat també serà obligatòria per a les associacions o fundacions declarades d’utilitat pública. La paritat serà exigible, sempre que sigui compatible amb l’objecte social de les organitzacions. Pel que fa a les reclamacions de paternitat, el Codi Civil dedica un article a les “relacions sexuals de la mare amb altres homes” durant el període de concepció de la criatura, cas conegut com a ‘exceptio plurium concubentium’. La norma protegeix les dones davant de pares que, amb aquest pretext, vulguin defugir de la seva responsabilitat. És a dir, que la prova de relacions sexuals de la mare amb altres homes durant el període de concepció és insuficient per qüestionar la paternitat.
Sense alterar l’objectiu, se suprimiran frases com “les relacions sexuals de la mare amb un home diferent […] durant el període legal de concepció” i se substituiran per una redacció que posarà èmfasi en les proves d’ADN per determinar la relació de paternitat, deixant de banda l’evident irrellevància del nombre d’homes amb qui la mare hagi mantingut relacions sexuals. D’aquesta manera, la nova redacció subratllarà el dret al propi cos i a unes relacions sexuals lliures.
Estudi d’altres experiències internacionals
Per als supòsits que no es poden resoldre amb les fórmules anteriors, les expertes en dret civil encarregades de la revisió encara han d’analitzar i estudiar les millors propostes i estratègies per tal de superar les referències actuals, com desdoblar-les en femení i masculí o cercar altres possibles vies no discriminatòries. Durant aquest procés tindran en compte les fórmules emprades en revisions en clau femenina d’altres textos legals internacionals. Els treballs de redacció de l’avantprojecte de llei per feminitzar el Codi civil van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan extern, expert i plural, encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya.
El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries que regulen. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi Civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008), regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat, i el sisè (2017), fa referència a les obligacions i els contractes.
