El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El cas dels 33 jutges sobiranistes delatats per ‘La Razón’, al Suprem

El cas de vulneració de drets dels 33 jutges delatats pel diari La Razón per haver signat un manifest a favor del dret a decidir quan s’acostava la consulta del 9-N del 2014 encara s’arrossega. Vuit anys després, la batalla dels magistrats per obligar l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a investigar la filtració d’un informe policial amb fotos del DNI i perfils ideològics arriba al Tribunal Suprem. L’advocat Josep Cruanyes, que representa els jutges, ha anunciat davant l’alt tribunal espanyol la presentació d’un recurs de cassació –tràmit necessari abans de presentar el recurs– contra la sentència de l’Audiència Nacional que va decidir eximir l’AEPD de fer la investigació requerida.

Santiago Vidal va ser un dels 33 jutges afectats per la filtració a ‘La Razón’

El més rocambolesc del cas és que una sentència anterior del mateix tribunal, la secció primera de la Sala Contenciosa de l’Audiència Nacional, havia ordenat a l’Agència de Protecció de Dades investigar a fons els fets denunciats. De manera que ara hi ha una contradicció entre dues sentències de la mateixa sala, que entre una resolució (maig del 2018) i l’altra (febrer del 2022) va canviar de composició i de criteri. De manera que, si prospera el recurs, serà el Suprem el que haurà de decidir si dona la raó als jutges catalans assenyalats per aquell informe filtrat, entre els quals hi havia el cèlebre Santiago Vidal.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades es nega a investigar

La cronologia erràtica d’aquest expedient judicial comença quan els jutges afectats per la filtració –publicada per La Razón el 3 de març del 2014 sota el títol La conspiració del 33 jutges sobiranistesexigeixen a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que investigui la vulneració de drets que s’ha produït en fer-se públiques unes dades que han d’estar protegides. L’advocat Cruanyes insisteix que la jurisprudència deixa molt clar que el deure de vetllar per la protecció d’aquestes dades és una obligació de resultat, de manera que el fet que la filtració es produís ja és, per ell mateix, la prova que no es va prendre les mesures de seguretat adequades. Tot i així, l’AEPD va arxivar l’expedient sense investigar els fets.

Els 33 magistrats afectats van presentar a la Sala Contenciosa de l’Audiència Nacional un recurs que va tenir resposta amb una sentència del maig del 2018. Els donaven la raó i obligaven l’AEPD a reobrir l’expedient i investigar tots els fets denunciats. Però novament l’Agència de Protecció de Dades es va limitar a respondre quines són les mesures de seguretat per protegir la base de dades del DNI –que era evident que havien fallat– i va tornar a tancar l’expedient amb una nova resolució, amb data del 15 de març del 2019. A tot això, ja havien passat cinc anys dels fets.

Segon recurs davant l’Audiència Nacional, amb resultat diferent

La defensa dels jutges va tornar a presentar un altre recurs a l’Audiència Nacional, en aquest cas per incompliment de la seva pròpia sentència. Però aquesta vegada el tribunal no va donar la raó als demandants i va desestimar el recurs amb l’argument que considerava executada la sentència. Ho va comunicar amb una resolució amb data del 28 de febrer d’aquest any. Però els magistrats afectats no es rendeixen. Per això van presentar fa dues setmanes, el 19 de maig, l’anunci de recurs de cassació, ja que consideren que se’ls estan vulnerant diversos drets, com ara el dret a la tutela judicial efectiva i a un judici equitatiu –que passa pel compliment de la sentència– i el dret a la protecció de dades. També hi veuen una vulneració de la jurisprudència sobre el dret a la investigació dels fets denunciats i infracció de les normes del dret a la protecció de dades.

En el primer esbós del recurs, ja s’apunten arguments jurídics que obren el camí cap al Tribunal Constitucional, al qual acabaran demanant empara si el Suprem se’ls treu de sobre, i cap al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, si el TC tampoc se’ls escolta. De fet, aquesta és la demanda de la jurisdicció contenciosa administrativa, pel que fa a la protecció de dades, però la causa penal, per revelació de secrets, ja fa temps que és a Estrasburg.

La policia patriòtica de Rajoy va voler esborrar les proves

El cas ha tornat també a l’actualitat aquesta setmana quan s’ha sabut, a través d’àudios de converses del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que la policia patriòtica de l’època del govern de Mariano Rajoy va voler esborrar proves de la investigació als 33 jutges favorables a la consulta del 9N, per a la qual veien encaix en la legalitat vigent. Segons la conversa feta pública per El País, Villarejo va parlar amb l’exdirector adjunt de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el comissari d’Informació a Catalunya, Pedro Esteban, de manera que reconeixien que les imatges publicades per La Razón havien sortit de la policia –cosa que, de fet, ja sabia– i que les clavegueres de l’Estat van fer tot el que van poder perquè la investigació il·legal a què van sotmetre els 33 magistrats no deixés cap prova.

Més notícies

Els 33 jutges pro consulta apunten cap a Fernández Díaz com a difusor de les fotografies

Notícia: Els 33 jutges pro consulta apunten cap a Fernández Díaz com a difusor de les fotografies
Comparteix
L'Agencia de Protección de Datos arxiva el recurs dels jutges catalans escudant-se en què l'Audiència Provincial de Madrid ja va tancar la via penal sense trobar culpables de la filtració de 2014
Notícia: Els 33 jutges pro consulta apunten cap a Fernández Díaz com a difusor de les fotografies - Mobile

DiL vol saber si les filtracions de la Policia a La Razón són “mèrits” de Marhuenda

Notícia: DiL vol saber si les filtracions de la Policia a La Razón són “mèrits” de Marhuenda
Comparteix
Pregunta al Congrés si la publicació de fotografies de jutges catalans provinents de l'arxiu policial del DNI és mèrit per fer-lo membre honorari de la Policia espanyola
Notícia: DiL vol saber si les filtracions de la Policia a La Razón són “mèrits” de Marhuenda - Mobile

Fernández Díaz nomena Paco Marhuenda comissari honorari de la Policia

Notícia: Fernández Díaz nomena Paco Marhuenda comissari honorari de la Policia
Comparteix
És un càrrec honorífic
Notícia: Fernández Díaz nomena Paco Marhuenda comissari honorari de la Policia - Mobile

Marhuenda, nou professor titular de la Universitat Rey Juan Carlos

Notícia: Marhuenda, nou professor titular de la Universitat Rey Juan Carlos
Comparteix
Notícia: Marhuenda, nou professor titular de la Universitat Rey Juan Carlos - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a juny 01, 2022 | 21:07
    Ricard juny 01, 2022 | 21:07
    Si fossin jutges castellans els perjudicats com correrien a resoldre el cas! L'apartheid també afecta als nostres jutges, d'altra banda massa callats davant l'agressió racista castellana.
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 01, 2022 | 22:31
    Anònim juny 01, 2022 | 22:31
    Si fossin jutges putañols, ara mateix estarían portant uns quants maletins més de diners a un paradís fiscal. Amb 17 milions cadascún no en tenen prou. Els passa com a l'emerito primero i al emérito segundo. I després va el tonto troll putañol tant content dient que els calers si van a madriz, es queden a Espanya. No es pot ser més burro.....

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa