El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) considera que les manifestacions de l’exalcaldessa de Barcelona i cap de llista de Frente Amplio, Ada Colau, al programa Cafè d’idees de La 2Cat i Ràdio 4 respecte al president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, s’emmarquen dins del dret a la “llibertat d’expressió”. L’organisme ha desestimat així les queixes rebudes, com ara la de l’advocat Quim Gonter, que interpretaven l’avís de Colau que l’expresident “tindria problemes per caminar per Catalunya” com una possible incitació a la violència o intimidació.
Els fets es remunten al 6 d’octubre de 2026, quan Colau va intervenir al programa Cafè d’Idees conduït per Gemma Nierga. Durant la tertúlia, l’exalcaldessa va afirmar que s’alegrava que Puigdemont pogués tornar a Catalunya per posar fi a l’excepcionalitat judicial, però va afegir que el president a l’exili tindrà “problemes per caminar per Catalunya”, sobretot després que el seu partit va votar en contra dels dos decrets d’habitatge al Congrés dels Diputats. Això va provocar que Gonter i dos ciutadans més presentessin escrits de queixa al CAC, en considerar que l’expressió podia constituir una amenaça, una intimidació o una incitació a conductes antisocials i violentes, una hipòtesi que el regulador desestima.
L’informe de l’Àrea de Continguts del CAC va concloure que les paraules s’havien d’analitzar en el seu context, vinculant la frase a la necessitat que l’expresident respongués políticament davant de les crítiques ciutadanes per la qüestió de l’habitatge. Així, l’organisme conclou que s‘han d’interpretar com “una al·lusió a les repercussions polítiques i socials de la decisió del partit Junts per Catalunya”. A més, també assenyala que cal tenir en compte el context en el qual Colau va fer aquestes manifestacions. En aquest sentit, assenyala que les va fer durant una tertúlia política sobre el retorn del president a l’exili i les conseqüències del vot en contra de Junts: “Aquest context atorga un pes rellevant a la llibertat d’expressió, que protegeix també les crítiques contundents o incòmodes sobre l’actuació dels responsables polítics”.
🗣️ “Carles Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya” ☕ @AdaColau diu que el líder de Junts “haurà de respondre” al ‘no’ als decrets d’habitatge 📲 https://t.co/evDRSEW1bm https://t.co/IyKH7lUI3b
— Cafè d’idees (@cafedidees_rtve) October 6, 2026
Protecció constitucional i un vot particular crític
En la seva resolució, el Ple del Consell recorda la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, que protegeixen no només les idees innòcues, sinó també aquelles crítiques que puguin resultar incòmodes o puguin inquietar una part de la població en el marc del pluralisme polític. Segons l’organisme, en el fragment no s’identifica cap crida expressa a la violència física, sinó una referència al descontentament social per una decisió parlamentària.
Malgrat votar a favor de l’acord, que queda aprovat per unanimitat, el president del CAC, Xevi Xirgo, ha formulat un vot particular concurrent on qualifica l’expressió de “desafortunada” i creu que va recórrer a expressions que poden ser interpretades com a “advertiments personals”. Xirgo adverteix que, tot i estar protegides per la llibertat d’expressió, declaracions d’aquesta naturalesa poden evocar hostilitat personal i contribuir a l'”assenyalament personal d’algú per les seves opcions polítiques”, defensant que l’ètica política hauria d’evitar missatges que “tenen naturalesa intimidatòria o amenaçadora” en lloc de centrar-se en el debat d’idees. La normativa que regula el CAC preveu aquesta fórmula per fer constar l’opinió d’un conseller contrària a un acord encara que, per raons tècniques, hi hagi hagut de votar a favor. En aquesta ocasió, Xirgo ha votat a favor de l’acord de no sancionar ningú perquè l’informe jurídic estableix que els fets no són sancionables, però ha volgut deixar constància de la seva crítica.
L’advocat critica la “neutralitat” del CAC
Després de la resolució, l’advocat Quim Gonter ha precisat que en cap moment va plantejar la seva queixa en termes delictius perquè, si no, hauria denunciat les paraules de Colau davant la Fiscalia. En aquest sentit, defensa que les va portar al CAC perquè, a parer seu, podrien constituir “una incitació a la violència física, i també a la violència verbal o les conductes antisocials” contra Puigdemont. Així mateix, subratlla que les paraules també podrien ser “una justificació i una apologia cap a les conductes violentes o antisocials que Puigdemont pogués patir”. D’altra banda, critica que a Catalunya “es confon el concepte de ‘neutralitat’ amb el fet de posar [en tertúlies] persones controlades pels diversos partits polítics”.
