La configuració de la candidatura de Frente Amplio, amb l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau com a cap de llista estatal i aspirant a presidenta del govern espanyol i el ministre de Cultura Ernest Urtasun situat com a referència a Catalunya, ha generat un intens debat al voltant de la viabilitat i el model d’aquest espai polític que agafa el relleu de Sumar, l’artefacte polític impulsat per Yolanda Díaz l’any 2022 per reorganitzar l’espai a l’esquerra del PSOE. Dos experts en ciència política, Marc Guinjoan i Andreu Paneque, analitzen per a El Món les claus d’aquesta coalició, i coincideixen a assenyalar que es tracta d’una operació precipitada fruit de les friccions entre les formacions que integren aquest espai, sobretot amb Podem, la caiguda d’altres opcions com la proposta de Gabriel Rufián d’unir a les esquerres a l’esquerra dels socialistes espanyols i un encaix territorial extremadament complex.
El politòleg i professor de Ciència Política i Dret Públic de la UAB Marc Guinjoan considera que la nova candidatura s’ha gestat “a correcuita”. “És una candidatura feta en l’últim moment sense cap mena de preparació, i sense cap mena de discurs més enllà dels tòpics, i amb una candidata –Colau– que està molt desubicada del dia a dia de la política espanyola”. Guinjoan també subratlla que Frente Amplio “no té projecte”, ni la seva candidata, ni els partits que conformen l’espai, perquè “s’han hagut d’unir a l’últim moment”. “En general, tot fa una sensació de tristor”, sentencia, i, basant-se en les enquestes, augura uns resultats electorals molt pobres.
El doctor en Ciències Polítiques i professor en la UOC Andreu Paneque assenyala que l’espai polític a l’esquerra del PSOE pot tenir un cert sentit i recorregut a escala estatal, però creu que el seu posicionament i encaix a Catalunya presenten limitacions estructurals evidents. En aquest sentit, argumenta que la competència electoral catalana està marcada per una clara bidimensionalitat entre l’eix ideològic i el territorial i compta amb més competència electoral i, per tant, considera que “el recorregut que pot tenir la candidatura és més limitat”. A banda d’això, apunta que la candidatura s’ha hagut de confeccionar amb “presses” perquè la idea inicial era que en el front d’esquerres hi hagués Gabriel Rufián. “En el moment en què l’estrella cau, s’han de començar a mobilitzar”, subratlla, remarcant les friccions entre les faccions entre els que poden ser més adeptes a Montero i els que podrien estar al voltant de Sumar. “Al final, fins i tot electoralment, no saber qui han de criticar, com l’han de criticar i de quina manera és un problema”.

El debat sobre els rols: Colau recorrent Espanya i Urtasun a Catalunya
Un dels elements més comentats pels politòlegs és el repartiment dels papers de cap de llista i l’intercanvi de rols territorials entre l’exalcaldessa Ada Colau i el ministre Ernest Urtasun, que l’any 2007 va viure en primera un escarni de Colau, disfressada de Supervivienda, a un acte electoral d’Imma Mayol, aleshores alcaldable d’ICV per Barcelona. Amb Ada Colau amb una agenda d’actes per diferents punts del territori espanyol i en mitjans de comunicació estatals, Urtasun ha agafat les regnes de la campanya a Catalunya. Per a Paneque, el fet que un ministre s’estreni com a cap de cartell a Catalunya mentre una exalcaldessa aliena del dia a dia parlamentari espanyol com Colau faci el salt a Madrid respon a “lògiques internes de poder”, més que a una estratègia electoral o al sentit comú. Sobre si es tracta d’un error estratègic o de la mostra d’una descomposició, Andreu Paneque assenyala que “és una mostra de les friccions que hi ha dintre del mateix espai”. D’altra banda, Paneque avisa que determinats sectors de Frente Amplio poden tenir la visió que Colau és sobiranista i recorda que fa poc que un vianant va aturar Emilio Delgado per Vallecas per retreure-li que compartís candidatura amb l’exalcaldessa: “Con el buen trabajo que has hecho y te vas con una independentista“, li va dir.
En la mateixa línia, Marc Guinjoan apunta que, per raó del seu càrrec, Ernest Urtasun ha estat més visible que Ada Colau a l’estat espanyol, però, tanmateix, assenyala que el ministre “és una cara totalment desconeguda i sense cap classe de carisma”. “És un gestor i, realment, se l’ha vist molt poc durant aquesta legislatura”, sentencia. Per contra, exposa que Colau té el ganxo d’haver sigut alcaldessa de Barcelona: “Potser no semblava del tot dolenta, però el que passa és que li ha vingut una mica massa de cop”. En aquest sentit, l’expert de la UAB argumenta que la situació “l’ha agafat a contrapeu, segueix a contrapeu i seguirà a contrapeu, perquè és una persona que no està posada en el dia a dia de la política espanyola, i, per tant, cada cop que obre la boca és per fer declaracions poc substancials”. “Ella no està preparada ni el partit està preparat”, conclou Guinjoan, que també qualifica el pas d'”oportunista”. “Tenia ganes de tenir un paracaigudes, i d’aparèixer en algun lloc, i va veure l’oportunitat amb Frente Amplio”.

La descomposició de l’espai de Sumar i el factor Rufián
Els politòlegs coincideixen a assenyalar que aquesta coalició és, en darrera instància, un reflex nítid de les friccions i la descomposició interna de l’espai de Sumar i de les esquerres transformadores. Segons Paneque, la necessitat d’improvisar circumscripció per circumscripció demostra “que no hi ha un criteri conjunt sobre quina és la força dels partits d’esquerres”. Guinjoan afegeix que la ruptura prèvia amb Irene Montero –que es presenta finalment de la mà d’ERC amb Gabriel Rufián a Catalunya– ha infligit un cop considerable a les aspiracions de Frente Amplio. Segons l’analista, mentre figures com Rufián aconsegueixen retenir espais de centralitat i connectar amb perfils no independentistes gràcies a la seva presència a Madrid, la candidatura de Colau pateix un llast evident: “Rufián t’agradarà més o menys, però és un candidat que està bregat en la política espanyola i que ofereix quelcom relativament similar i més atractiu en un moment en què no es parla de debat sobre independència”.

