La defensa de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha al·legat al Tribunal Suprem que l’acusació contra la diputada vulnera la seva “llibertat ideològica i de consciència”. L’escrit de defensa, presentat aquest divendres, ha assenyalat que Reguant va optar per no respondre les preguntes de Vox com a testimoni durant el judici de l’1-O “guiada per una sort d’objecció de consciència i un sentiment de deure moral”. En aquest sentit doncs, argumenten que l’acusació no té fonaments, ja que la diputada tenia la llibertat de no contestar.
L’escrit s’ha presentat després que el Tribunal Suprem obrís a finals d’abril judici oral a Reguant per desobediència greu després d’haver anul·lat la primera vista convocada per un error en la tramitació de la causa. De fet, una de les principals versions que ha presentat la seva defensa ha estat que Reguant ja va ser sancionada per aquests fets i que , per tant, no hi ha la necessitat de continuar amb l’acusació. En concret, el Suprem va interposar-li una correcció disciplinària en forma de multa l’any 2019. Finalment, considera que la pena d’inhabilitació sol·licitada per la fiscalia és “interessada”.
L’estratègia de la defensa
“El Ministeri Fiscal pretén que per uns fets ocorreguts abans que l’acusada ocupés cap càrrec públic, aquesta hagi d’abandonar l’escó”, recull el text presentat. L’estratègia de la defensa passa per manifestar que s’ha vulnerat el principi non bis in idem, és a dir, la necessitat de tornar a passar per un judici que ja ha tingut el seu moment i el seu càstig. Això s’aplica tant a Reguant com a l’ex cap de files de la CUP, Antonio Baños. Aquest escrit arriba després que la jutgessa del Tribunal Suprem, Carmen Lamela, tornés iniciar el procediment judicial contra la diputada Reguant el passat 21 d’abril. Tot i que, Reguant demanés la suspensió del procediment el passat mes de març a petició de la seva defensa.
2 
