Un dels discursos que més s’ha repetit, per exemple, en el debat d’investidura ha estat acusar la CUP de fomentar “la violència al carrer”. De fet, a Madrid també rep la mateixa acusació així com el grup d’Unides Podem al Congrés. Tant Vox com Ciutadans, com en algun moment el PP o el PSOE, han deixat caure aquesta acusació. Però ara, Ciutadans ha fet un pas més. La vicepresidenta de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del Parlament europeu, Maite Pagazaurtundua, de Cs, ha remès una petició per carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per tal que “enviï una missió d’investigació” a Euskadi i a Catalunya pel seu potencial de “radicalització violenta”.
A la carta, a la qual ha tingut accés El Món, Pagazaurtundua recorda a la direcció d’aquest organisme que, arran del seu propi informe anual, el passat mes de setembre va remetre informació sobre els “riscos de radicalització de potencialitat violenta per part de grups extremistes etnonacionalistes a Espanya”. Atesa aquella informació, la vicepresidenta de la comissió desgrana diferents actuacions del que anomena “la ultraesquerra radical a Euskadi” i que també fa extensiva a Catalunya. Fins i tot, acusa Bildu i Podemos “d’emparar i aplaudir” els enfrontaments amb la policia durant les protestes contra, per exemple, el toc de queda.
En aquest sentit, en la missiva Pagazaurtundua assegura que “hi ha indicis del foment d’una fòbia ideològica amb odi canalitzat contra els cossos policials, per representar el poder legítim de l’estat de dret democràtic”. Així, l’eurodiputada aporta diversos exemples que, segons la seva convicció, acrediten aquesta deriva violenta contra la policia sobretot a Euskadi, i no deixa de recordar el terrorisme d’ETA. Uns fets que considera “agreugen els riscos” que Europol va definir en el seu darrer informe. “La fòbia ideològica contra els agents de seguretat la comparteixen altres grups antisistema en d’altres llocs d’Espanya –especialment a Catalunya– però és una tendència més global”.
“Hi ha discursos i pràctiques d’odi, clars“, insisteix en la carta. “Hi ha forces polítiques que s’estimen més consentir la normalització de l’odi i de la intolerància amb motivació ideològica antidemocràtica”, sentencia. Per això, reclama que incorporin aquestes informacions que ha remès al proper informe d’avaluació del risc de radicalització violenta. Així mateix demana que “contemplin l’enviament d’una investigació sobre la situació en el terreny”. Una investigació que podria “evitar l’augment d’aquest moviment contra l’estat de dret”.
45 
