Junts per Catalunya (JxCat) celebra aquest dissabte a Alcarràs el seu Consell Nacional, cita que hauria de servir per començar a clavar el fre i aturar la pugna interna pel lideratge i a l’hora debatre l’estratègia a seguir. El punt principal serà fixar una data per renovar la direcció del partit, després que diverses fonts confirmin que hi ha un descontentament generalitzat amb l’actual secretari general, Jordi Sánchez. Es vol ara que el Congrés Nacional se celebri el més aviat possible, després que hi hagi hagut intents de dilatar-ne la celebració per no perjudicar interessos electorals. De fet, segons algunes fonts consultades per EL MÓN, amb aquesta opció un sector de JxCat que apostava per promoure el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, de cara a unes futures eleccions al Parlament: mirava de no cremar-lo abans de les eleccions municipals del 2023.
Però Giró, després d’haver estat centre de rumorologia com a possible candidat de JxCat en unes futures eleccions al Parlament, ha esvaït aquesta setmana qualsevol dubte. Ara mateix no es planteja ser el candidat. Dimarts, en el programa Tot es mou de TV3, el conseller va ser taxatiu: “Ni m’ho plantejo, no m’hi veig. Ara tinc una feina de por que intento fer el millor que puc per servir el país i per ajudar les empreses i l’economia del país”.
Hi ha alternatives. Altres peces de Junts mostren disposició a convertir-se en candidats en unes futures eleccions. EL MÓN ha pogut saber que l’expresident de la Cambra de Comerç Joan Canadell està obert a ser candidat. Canadell, conscient de les seves virtuts i mancances, no està interessat en posicions orgàniques o de gestió per manca d’experiència política i vocació, però sí que vol participar en el que pugui implicar el procés cap a la independència, com ser cap de cartell. A més de Canadell, la posició de candidat també l’ambiciona l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Tant l’un com l’altre formen part del sector amb un discurs més rupturista, al costat de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Canvis de direcció: Turull, aspirant a secretari general
Però abans de definir el futur candidat, a Junts corre més pressa la renovació dels òrgans de direcció del partit. Un membre destacat de Junts admet que la celebració del congrés és urgent: “Hem de veure què passa amb el congrés, que sigui el més aviat possible, i evidentment decidir què fer i qui: la pregunta és què i qui”. Sobre la renovació dels càrrecs directius, la mateixa font reconeix que és necessari fer un esforç per conciliar les diferents posicions que afloren en el partit: “Hem de ser capaços d’anar plegats i de fer una executiva que —espero— pugui ser una sola, i que tingui el consens suficient”.
Una altra font de Junts consultada per EL MÓN coincideix en què la renovació de la secretaria general és un aspecte que s’ha d’abordar sense més dilacions: “És obvi que hi ha un clam de les bases per canviar el secretari general”. Aquesta renovació, el partit procura fer-la sense causar trencadisses i sense donar munició a l’adversari: “Ens hem conjurat a fer el que s’hagi de fer de manera conjunta i no contribuir als intents d’atacar i trencar Junts, que és el que estan fent tots”. Jordi Turull sospesa agafar les regnes del partit ocupant la secretaria general. Borràs, que està pendent del procés judicial sobre el seu cas a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), també podria passar a la direcció del partit encara que fos ser inhabilitada.
El Consell Nacional també haurà de sotmetre a debat l’estratègia. Alguns membres de Junts creuen que és necessari definir un full de ruta, si bé això és difícil que surti aquest dissabte. “La voluntat és que hi ha d’haver un full de ruta per culminar el procés, per això estem en el 52% i no ho podem allargar”, diu una de les fonts consultades per EL MÓN.
El conclave se celebrarà pocs dies després de la polèmica originada per unes declaracions de la consellera de Justícia, Lorudes Ciuró, en què va deixar anar que “el 52% són els pares” i que el partit hauria d’obrir-se a pactes amb el PSC de la mateixa manera que ho fa ERC a Madrid. Ciuró apuntava que si les regles del joc eren aquestes, JxCat no es podia excloure de cap partida. De fet, els juntaires ja actuen en concordança amb els interessos dels socialistes catalans a la Diputació de Barcelona i a la nova etapa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Les relacions amb ERC i el PSC en el futur
Malgrat les evidències d’entesa, mencionar els pactes amb el PSC a JxCat voreja el sacrilegi. “Vull fer la independència, el PSC és el meu enemic número 1 o 2, res a fer”, diu un membre destacat de la formació de Puigdemont. Ara bé, el mateix militant afegeix: “A partir d’aquí, si ERC no vol fer la independència i vol seguir fent autonomisme, el més normal és que nosaltres ens plantegem amb quin soci ho fem”. “Si a les properes eleccions ERC vol fer autonomisme vuit anys més, aleshores sí que hem de decidir què fem, perquè per fer autonomisme JxCat el pot fer amb un o amb un altre”, afegeix la font. En tot cas, els juntaires tenen present que l’acord amb els de Junqueras és deixar passar dos anys per veure si l’aposta pel diàleg funciona. Aquest plantejament, però, posa de manifest la dependència respecte d’ERC ja que allò que vulguin fer o no els republicans condiciona el full de ruta de JxCat. Tantes peces ballant dificulta encertar el tret.