La secretària d’Estat i directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, compareix a la Comissió de Despeses Reservades –antigament coneguda com a Comissió de Secrets Oficials– del Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre l’espionatge a líders independentistes amb el programa Pegasus. Fonts del govern espanyol ha filtrat que Esteban anirà al Congrés només per compartir amb els diputats tota la documentació de què disposa el CNI sobre l’aval del jutge d’enllaç del Tribunal Suprem amb els serveis secrets espanyols, Pablo Lucas, per fer escoltes a polítics i activistes independentistes.
El CNI ha reconegut extraoficialment que ha espiat a una vintena de dirigents vinculats amb el Tsunami Democràtic, però nega estar al darrere de l’espionatge massiu que afecta almenys 65 independentistes, tot i que Citizen Lab ja investiga si 150 persones més també haurien estat víctimes de programes espia. Fonts dels serveis secrets espanyols han explicat a l’ACN que la compareixença d’Esteban serà llarga, però està previst que la directora de l’organisme només doni explicacions sobre les escoltes que tenen l’aval judicial, totes relacionades amb la creació del Tsunami Democràtic, i no entrarà a valorar la resta de casos denunciats per Citizen Lab.
Transparència a porta tancada sobre el cas Pegasus
L’executiu de Pedro Sánchez defensa que la compareixença a porta tancada de la directora del CNI és una mostra de la “transparència” amb la qual afronta el cas Pegasus, però el cert és que els grups independentistes no esperen treure’n res de profit. De fet, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ja va advertir fa uns dies que la comissió de secrets oficials no serveix de res perquè “mai s’hi expliquen secrets” i, encara que es compartís alguna informació rellevant per esclarir el cas, els diputats que hi assisteixen tampoc la podrien fer servir per donar explicacions públiques sobre l’escàndol del Catalangate, que és el que reclamen els partits independentistes.
La comissió de secrets oficials prohibeix als diputats que en són membres de portar telèfons mòbils o obtenir còpies dels documents que s’hi presenten. Els assistents no saben quin serà l’ordre del dia ni reben cap mena de documentació prèvia sobre el que s’hi parlarà. I tampoc podran detallar res del que s’hi digui perquè la llei de secrets oficials prohibeix la publicació de matèries relacionades amb la seguretat de l’Estat. Per tant, els diputats que hi assisteixen han de fer un exercici de fe. El problema és que la confiança entre el govern espanyol i els partits independentistes està “trencada” i la negativa del PSOE a obrir una comissió d’investigació al Congrés reforça les sospites que a la compareixença de Paz Esteban només se’ls donarà la versió que l’executiu de Pedro Sánchez vol imposar, és a dir, que l’espionatge va ser limitat en el temps, a un grup reduït de persones i sempre amb l’aval de la justícia.
La directora del CNI, qüestionada
La compareixença de Paz Esteban podria ser l’última que fa a una comissió de secrets oficials. Davant la negativa de Pedro Sánchez de sacrificar la ministra de Defensa, Margarita Robles, com a responsable última del cas Pegasus, cada vegada hi ha més veus crítiques, tant a dins o com a fora del govern espanyol, que apunten a Esteban com a boc expiatori de l’escàndol. Part de Podemos i tots els partits independentistes l’acusen d’haver permès la vulneració de drets bàsics als polítics i activistes catalans espiats i de no haver protegit les comunicacions del govern espanyol, ja que tant Sánchez com Robles van ser espiats a mitjans del 2021.
Aquest dimecres, la ministra de Defensa ha comparegut de nou al Congrés dels Diputats i ha tornat a tancar files al voltant del CNI. Margarita Robles, que des del primer dia s’ha sentit menystinguda pel paper secundari que ha tingut en la gestió del cas Pegasus, no ha dubtat a justificar l’espionatge a l’independentisme i s’ha mostrat “orgullosa” de la feina dels serveis secrets espanyols. La ministra va defensar que Espanya “és un país seriós, amb institucions sòlides, fiables i amb un compromís inequívoc de l’estat de dret i per l’estat de dret, on tots els nostres servidors públics actuen només i exclusivament d’acord amb la llei i això ha de quedar clar”.
2 
1 
