El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha editat un document amb què es defineix, es justifica i mostra “orgull” per la seva feina. Els responsables del centre deixen clar per a qui treballen i amb quins objectius. El document, titulat CNI, raó de ser, arriba a afirmar que el “Servei [en referència a l’organisme] és Estat, allà on l’Estat com a tal no pot accedir o no s’ha de fer present”. Així mateix, el dossier insisteix que el seu “client” és el govern espanyol i es vanta de tenir mecanismes tecnològics per obtenir informació que altres serveis d’informació de l’Estat no tenen, una referència implícita a aplicacions polèmiques com ara el Pegasus.
L’informe detalla que el CNI té delegacions a totes les comunitats autònomes així com representacions en països de quatre continents. Així mateix, recorda que el seu “producte” té com a finalitat “coadjuvar” amb el president espanyol i el seu executiu en el “procés de presa de decisions al més alt nivell”. En aquest context, el CNI presumeix de ser un servei d’intel·ligència “únic” a l’Estat que, no només evita “solapaments”, sinó que a més surt més barat als ciutadans perquè permet “abaratir costos”. En definitiva, el CNI ressalta que és “responsable de prevenir i contribuir a evitar qualsevol amenaça o agressió contra l’ordenament constitucional i l’estabilitat de l’estat de dret i les seves institucions”. Una definició on també encabeixen clarament qualsevol intent de secessió.
Una eina “transparent”però “secreta”
El document, de 60 pàgines, remarca que vol ser una aportació més a la “transparència” de la institució que dirigeix Esperanza Casteleiro. “El CNI”, es llegeix al text, “és conscient que la societat actual té un accés cada vegada més gran a la informació, i és molt exigent pel que fa al respecte i la garantia del seu sistema de drets i llibertats, i es mostra refractària a acceptar espais que romanguin aliens a la transparència que ha de regir les accions de l’Estat”. En aquest context, el document recull que els serveis secrets troben la seva “inspiració” en els principis de la Constitució i sobretot de la seva llei reguladora, la 11/2002 de sis de maig, en concret en l’exposició de motius del text legal. Així, transcriu d’aquesta llei que la “societat reclamava uns serveis d’intel·ligència eficaços, especialitzats i moderns, capaços d’afrontar els nous reptes de l’actual escenari nacional i internacional”.
Tot i això, emfatitza que les seves tasques són declarades “secretes” i que actua quan l’Estat com a tal no pot actuar, és a dir, com un servei de l’Estat clandestí o que es mou a l’ombra. D’aquesta manera, afegeix que una de les característiques de “distinció addicional” de l’activitat del CNI és el “fet que ‘és Estat’ allí on l’Estat com a tal no pot accedir o no ha de fer-se present”. En aquesta línia, el document indica que “en les situacions i escenaris en els quals els altres organismes de l’administració veuen limitades les seves possibilitats d’actuació o de presència, el CNI constitueix una via discreta, susceptible de ser utilitzada pel govern, sobretot en el pla internacional, com a canal alternatiu de l’ús de la resta de recursos públics”.
Govern, tecnologia especial i “orgullosos de fer la feina”
“La missió del CNI”, explicita el document, “és facilitar al president del govern i al govern de la nació informacions, anàlisis, estudis o propostes que permetin prevenir o evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o la integritat territorial d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’estat de dret i les seves institucions”. Amb aquesta premissa, l’informe subratlla que atorga a l’executiu “elements de judici estratègics” per tal “d’avançar-se a la materialització de riscos i amenaces i així evitar o pal·liar els seus efectes”. De fet, el text arriba a definir aquesta relació com la que “existeix entre un client i un proveïdor de servei”. Així, deixa clar que el CNI “defensa la sobirania nacional i ho fa davant les agressions tant de països com de grups de persones”.
Curiosament, el CNI es vanta de tenir sistemes “propis d’obtenció d’informació”. És a dir, sistemes per intervenir telecomunicacions com el polèmic Pegasus, tal com va ser reconegut a la comissió de Despeses Reservades del Congrés per la polèmica del Catalangate. “El CNI té capacitat per utilitzar procediments propis d’obtenció d’informació que estan només al seu abast, que li han estat assignats per llei i que estan sotmesos a un control judicial previ”. “És informació obtinguda que està únicament al seu abast i resulta útil als seus destinataris”, conclou. I així alerta que “aquests mitjans són diferents dels utilitzats per altres organismes de l’Estat”. “És un servei que no hem d’ocultar i del qual ens sentim legítimament orgullosos”, sentencia el text.
12
3
