La consellera a l’exili i eurodiputada, Clara Ponsatí, ha tornat a Catalunya. Ho ha fet en una jornada i lloc ple de simbolisme per l’independentisme. Ponsatí ha visitat aquest vespre el Fossar de les Moreres durant la celebració de la Vetlla de la Diada de l’Onze de Setembre. Amb un somriure i ben tranquil·la ha entrat al Fossar acompanyada del filòsof Jordi Graupera. “Estic molt bé, anar fent”, comentava Ponsatí als concentrats a la plaça. De fet, ha arribat en un moment ben tranquil, just quan el Memorial 1714 acabava el seu acte amb el Cant dels Segadors.
Ponsatí està processada per desobediència pel jutge instructor del Cas del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Un procediment que li ha fet suar la cansalada al magistrat perquè Ponsatí mai s’ha presentat voluntàriament davant al Jutjat per conèixer els seus càrrecs ni el procediment. De fet, ha estat retinguda dues vegades per part dels Mossos d’Esquadra atesa l’ordre emesa pels tribunals espanyols per tal de notificar-li el processament i poder continuar el judici. En tot cas, Ponsatí manté una relació molt crítica amb Junts i el president Carles Puigdemont, com es va poder constatar, el dia que el Tribunal General de la Unió Europea va sentenciar contra la immunitat dels eurodiputats independentistes.
Rebuda amb calidesa
La consellera d’Educació a l’exili ha estat rebuda per membres del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i per diferents interlocutors de les entitats sobiranistes i ciutadans sense cap afiliació que aquest vespre s’apleguen a la tradicional Vetlla de la Diada. Fins i tot, amb Dolors Feliu, la presidenta de l’ANC, i Laura Calçada, l’escriptora revelació amb el llibre “Fucking New York. Història dels meus límits” (Edicions Destino, 2023). “És l’última mohicana, és la darrera esperança que ens queda”, comentaven un grup de ciutadans que l’han anat a saludar en conversa amb El Món. Ponsatí és vista per bona part de l’independentisme com una líder que “ha desafiat” l’Estat i el poder judicial.
Ponsatí ha decidir visitar el Fossar després d’anys d’exili. Tot en un espai que atès els discursos i els missatges que s’escolten arrufa el nas davant la possibilitat que l’Estat espanyol pacti una amnistia o algun acord respecte al dret a l’autodeterminació. De fet, la gran majoria dels assistents d’aquest vespre es mostren asèptics a un acord d’aquestes característiques i veuen més “fiable” l’estratègia seguida per Ponsatí.
