L’estiu de 2018, el president de la Generalitat, Quim Torra, proposava “fer una marxa pels drets civils i nacionals del país i pel dret a l’autodeterminació que finalitzés amb la sentència dels presos polítics”. Una proposta que va emmarcar en una conferència el 4 de setembre de 2018 amb tota la pompa al Teatre Nacional de Catalunya.
La idea ha anat prosperant, i a la recerca del consens, la transversabilitat, i la unitat d’acció, seria el pla que ara per ara uniria entitats i partits. Concretament, la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, prevista sobre el 14 d’octubre, consistiria en “una marxa caminant de tres dies en cinc columnes per arribar conjuntament a Barcelona”.
Aquesta és la idea que, segons ha pogut saber El Món, genera més acord entre els diferents operadors polítics. La marxa en columnes que convergirien sobre la capital catalana mostraria la capilaritat social del rebuig a una condemna, refermaria el caràcter pacífic i cívic del moviment sobiranista i podria afegir a sectors dels comuns i sectors socials fins ara refractaris a la protesta independentista com ara els sindicats majoritaris. “La idea és un tres d’octubre des de tot el país”, apunten fonts dels implicats.
En principi, la proposta l’havia de presentar l’ANC dimarts de la setmana vinent si el consens, fràgil, no es trenca. De fet, Torra ja ho va apuntar en aquella conferència que encetava un nou cicle polític i que ha anat perfilant en les trobades amb els partits i entitats. Torra detallava que la proposta tenia “una divisa molt senzilla: o llibertat o llibertat”. Així que “emparat amb el mandat de l’1 d’octubre i amb les grans lluites per la llibertat que tenim tots en la memòria, com per exemple la de Martin Luther King pels drets civils, proposo una acció que cada català ha de fer seva, si vol acceptar-la: una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent”. “Aquesta marxa és i ha de ser una mobilització àmplia, diversa i, sobretot, multitudinària”, advertia Torra. Un any deprés la marxa és l’únic comú denominador que s’ha trobat.
