El Govern assegura sentir-se obliga a “restringir les relacions polítiques a les mínimes” amb la Moncloa per la manca d’explicacions sobre el Catalangate. Això fa que la taula de diàleg quedi “congelada i aparcada” fins que no hi hagi respostes satisfactòries. A més a més, l’Executiu ha aprovat aquest dimarts emprendre un conjunt d’iniciatives polítiques, jurídiques i d’investigació per anar fins al fons del cas d’espionatge Catalangate, ha anunciat la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja.
Davant del cas d’espionatge massiu, que fa una setmana que es va destapar a través del setmanari The New Yorker, el Govern ha assegurat que està en disposició d’impulsar totes les actuacions polítiques i exercirà les accions legals necessàries, a tots els nivells i en totes les instàncies, per aclarir el cas d’espionatge tecnològic massiu, “depurar les responsabilitats i garantir que no es puguin repetir fets com els denunciats”, ha indicat Plaja. Informacions periodístiques indiquen que el CNI ha admès que ha utilitzat el programa Pegasus per espiar líders institucionals de l’independentisme amb autorització judicial.
El Catalangate vulnera drets fonamentals
Plaja ha assegurat que es pensa denunciar la vulneració de drets humans inclosos en la carta de drets fonamentals de la Unió Europea davant les instàncies internacionals, europees, estatals i catalanes competents per a la protecció d’aquests drets. L’Executiu català opina que la reacció del govern espanyol i de la resta d’institucions de l’Estat davant de l’escàndol “ha estat del tot insuficient” i, en conseqüència, aquest fet “posa greument en perill la confiança” entre el Govern i la Moncloa. El Govern reclama que s’assumeixin responsabilitats i exigeixen dimissions, afegint-se a les peticions que han fet també avui Oriol Junqueras i Gabriel Rufián.
A causa d’aquesta situació, Plaja ha dit que el Govern es veu obligat a “restringir les relacions polítiques a les mínimes que es considerin imprescindibles, fins a l’aclariment dels fets i la depuració de responsabilitats al nivell que correspongui”. El Govern també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relatives al cas. En concret, el Govern sol·licitarà al Consell de Ministres l’accés de contractes de qualsevol tipus que s’hagin pogut firmar entre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l’empresa NSO Group o altres companyies que ofereixin la mateixa classe de serveis.
L’Executiu català també reclamarà al govern de l’Estat la reforma de la Llei 9/1968, de 5 d’abril, sobre secrets oficials, i que aquesta modificació també impliqui la regulació, l’organització, el funcionament i el control del CNI. A més a més, també reclamarà la derogació del “decretazo digital”, que permet al govern espanyol intervenir les comunicacions digitals sense autorització judicial.
El Govern recorre a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
A banda, el Govern també posarà en coneixement de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades l’existència d’una bretxa de seguretat per tal que iniciï les accions oportunes d’acord amb la normativa europea de protecció de dades, tenint en compte la possible lesió dels interessos i béns patrimonials dels quals és titular la Generalitat. L’Executiu ha acordat encarregar al Gabinet Jurídic de la Generalitat
l’estudi i la proposta de les actuacions legals davant les instàncies policials i judicials pertinents.
Les actuacions poden incloure reclamar indemnitzacions que es puguin reclamar pels danys i perjudicis soferts, així com la coordinació de totes les actuacions jurídiques que es portin a terme amb aquesta finalitat. Així mateix, s’oferirà a la resta de víctimes afectades l’acompanyament que sigui convenient o necessari.
2 
