L’exprimer ministre francès i regidor a Barcelona, Manuel Valls, va anunciar fa dues setmanes la seva darrera -o enèsima-aventura política. Valls que ja s’havia postulat durant les presidencials a Emmanuel Macron per tal de ser el futur “ministre d’Intel·ligència”, va autoproclamar-se candidat de les legislatives pels francesos de l’exterior. Uns comicis que se celebraran el proper 12 i 19 de juny. Una situació que ha esperonat els sobiranistes catalans i bascos per articular una candidatura alternativa contraposada ideològicament i nacional a la de Valls. Per altra banda, hi haurà una candidatura catalana per les quatre circumscripcions: Capcir, Rosselló, Conflent i Cerdanya.
Segons ha pogut saber El Món, feia tres setmanes que es gestava aquesta possibilitat i la decisió de Valls ha fet de catalitzador. La fórmula és combinar suports d’Iparralde, el País Basc francès, i de la Catalunya Nord per demanar el vot als ciutadans francesos amb residència a Andorra, Espanya, Mònaco i Portugal. El cap de llista serà Garbiñe Eraso, d’Eusko Askartasuna i Enric Balaguer, d’Unitat Catalana. L’etiqueta paraigua amb la que concorreran és el grup de les Regions et Peuples Solidaires i de l’Aliança Lliure Europea.
Un grup a l’Assemblea nacional
Aquest grup té una desena de diputats, bàsicament corsos i bretons. De fet, és un grup de l’assemblea nacional que ha impulsat la llei Molac, en referència a Paul Molac, que ha impulsat una llei de normalització de les llengües minoritàries a França que ha provocat una tempesta política a França. La filosofia de la candidatura és oferir una opció més aviat d’esquerres i amb sensibilitat respecte les minories nacionals que conviuen a la República Francesa.
L’escó és difícil d’obtenir perquè la participació dels francesos residents a l’exterior és més aviat escassa. “Hi ha una altíssima abstenció”, apunten els impulsors de la candidatura. Ara bé, la figura de Valls pot esperonar un corrent per tal d’evitar que obtingui un escó a l’assemblea nacional. “Si es presenta un espai més centrat i amb dimensió nacional, podem guanyar espai”, comenta Enric a El Món. La filosofia és tenir un representant durant cinc anys que defensi les minories nacionals franceses.
A la Catalunya Nord, també
No serà l’única candidatura catalanista en aquestes eleccions legislatives. De fet, hi haurà una fita històrica: una candidatura catalanista. Finalment, Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan han arribat a un acord que fa tres mesos semblava impossible. Les dues formacions presentaran conjuntament els candidats. Rita Peix, Joel Diago, Morgane Le Floc i l’històric Jordi Vera seran els caps de files.
Així hi haurà dos fronts per tal que el catalanisme estigui representat a la s’assemblea nacional francesa durant els propers cinc anys. A la Catalunya Nord, l’extrema dreta es va imposar a les eleccions presidencials del mes d’abril. Un ambient polític que ha obligat a endreçar les candidatures. Per exemple, el Partit Socialista i la França Insubmissa, van acordar presentar-se conjuntament a la Catalunya Nord, tres dies abans de les presidencials.
