El model policial. Aquest va ser un dels punts que va esclatar just després de les eleccions del 14-F. Amb coincidència temporal entre el final dels comicis i les protestes per l’empresonament de Pablo Hasèl. Les actuacions policials van tornar a posar al centre del debat els Mossos i, en concret, la sempre fiscalitzada feina dels equips antiavalots de la policia catalana. A les primeres converses entre republicans i cupaires, es flirtejava amb la dissolució de la Brigada Mòbil (Brimo), un debat al qual es va abonar JxCat. Noranta tres dies després, els republicans i els junters han arribat a un acord de Govern en què esbossen quin és el seu programa de govern per a Interior, integrat en un epígraf titulat Seguretat. Un departament que queda en mans d’ERC i que ha despertat diversos noms a les travesses per ocupar la conselleria com Ester Capella, Roger Torrent o Carles Castillo, però que finalment anirà a mans de l’exdiputat del PSC Joan Ignasi Elena.
Segons el document, l’objectiu del Govern serà revisar el model d’ordre públic, arribar a 22.000 mossos –veritable afany de l’actual director general de la Policia, Pere Ferrer– i incorporar una de les idees que des de l’època de l’exdirector general de la Policia Andreu Joan Martínez s’ha intentat afegir al corpus ideològic de la conselleria: el concepte de “seguretat humana”. En l’acord, el nou Govern es compromet a “actualitzar el model de seguretat pública” que ha de potenciar “la transparència i l’eficiència” així com la “rendició de comptes”. També inclou la “coordinació dels cossos”, més proximitat i “la garantia que no es produeixi cap tipus de discriminació”. De fet, l’acord sembla recuperat d’un document intern d’ERC que tenia com a objectiu organitzar un gran departament de Seguretat Pública. Una idea desenvolupada en un informe signat per Marc Costa, un dels experts de seguretat del partit i actual director i responsable de la modernització i posada al dia dels agents rurals.
Les eines que preveu la coalició independentista comencen per l’aprovació la Llei del Sistema de Policia de Catalunya, una antiga demanda i reclamació tant de la Prefectura dels Mossos com dels cos d’alt funcionaris del departament d’Interior. En la línia legislativa també proposa aprovar una nova Llei del Sistema Seguretat Pública de Catalunya i una nova Llei d’Emergències. Per altra banda, la intenció és aconseguir “incrementar progressivament la dotació dels Mossos d’Esquadra per arribar a un mínim de 22.000 efectius”. Ara bé, no s’estableix cap termini en concret per arribar a aquesta xifra.
En un terreny més estratègic, l’acord invoca el concepte de la “seguretat humana”. Una idea desenvolupada per Nacions Unides que mira i pensa la seguretat des d’una perspectiva multicausal i multifuncional que va més enllà de la contenció i la repressió i que “afronta la idea de la gestió de la pau social”. L’acord també integra l’objectiu de “feminitzar els cossos policia”, que inclou assolir la paritat a les policies d’arreu de Catalunya.
Pel que fa a un dels eterns punts calents de la policia, l’acord descriu el projecte per a l’ordre públic. Així, el document es compromet a “incorporar nous elements de prevenció i mediació com a principal estratègia per a la resolució de conflictes en les actuacions policials, que han d’incorporar alternatives a les respostes clàssiques que garanteixin la menor lesivitat possible“.
Amb aquest objectiu, ERC i JxCAT volen “revisar en comissió parlamentària el model d’ordre públic i model policial de Catalunya, potenciant-hi els principis de transparència, prevenció, mediació, democratització” i amb “l’aturada de qualsevol tipus d’abús policial”, així com “un control públic, independent i democràtic dels cossos policials“. Al capdavall, sintetitzen que la intenció és “revisar el model, acordar noves mesures” amb la posada al dia dels acords de la comissió parlamentari d’ordre públic de l’any 2013 que va aconseguir retirar les pilotes de goma.
En la línia de l’ordre públic, també es recull la “modificació legislativa per garantir que la Generalitat no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic“. És a dir, plantegen una revisió del model actual de resposta judicial per als mossos que resulten ferits en actuacions d’ordre públic. Un els punts més polèmics i que ha fet empipar els sindicats majoritaris al cos.
La proposta presentada pel PSC-Units
De fet, aquest punt ja s’haurà de debatre ben aviat. El PSC-Units per Avançar ha presentat una proposta de resolució, que ja ha estat admesa a tràmit per la Mesa, sobre la defensa judicial dels agents dels Mossos d’esquadra. El text, signat pel portaveu d’Interior del grup parlamentari i exconseller d’Interior, Ramon Espadaler, vol que el Parlament “garanteixi” que el Govern “compareixerà com acusació particular en les diligències judicials en aquells casos on els agents hagin resultat lesionats en exercici de la seva responsabilitat”. Aquesta moció serà la primera prova de foc parlamentària de la coalició sobre Interior que haurà d’entomar el nou titular del departament, en una qüestió que no té el consens ni dels serveis jurídics de la Generalitat, ni dels sindicats ni de tant sols els partits integrants del pacte. En segona instància, hi ha una proposta sobre “seguretat ciutadana” impulsada per Vox, amb el seu segell particular. Una resolució que apunta serà habitual i recorrent al llarg de la legislatura.
–
2 
7 
