“Que a data de 23 de juliol de 2021 ens ha estat notificat alguna cosa (en forma d’escrit o d’epistola) amb què la delegada instructora Esperança Garcia respon al nostre escrit del dia d’ahir”. Amb aquesta intencionalitat, i un punt d’ironia, demana explicacions l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, sobre un escrit de resposta del Tribunal de Comptes arran d’una petició de documentació que hauria d’estar dins l’expedient.
En concret, el lletrat del president a l’exili, reclamava les explicacions escrites de dos “vots concurrents” en el procediment contra la trentena d’alts càrrecs que haurien tingut alguna relació amb la política d’Exteriors de la Generalitat entre 2011 i 2017. Un expedient que ha suposat l’aval, sota pena d’embargament, de 5,4 milions d’euros. L’existència d’aquests dos vots discordants amb la celeritat i les formes del procediment va ser avançat pel diari Infolibre.com.
La petició de la defensa de Puigdemont no era res més que demanar al Tribunal de Comptes on es trobaven aquests dos vots en la ingent documentació lliurada, perquè no hi eren referenciats. De fet, advertia que si finalment no hi eren, en demanava còpia i a més exigia que s’indiqués el motiu pel que no consten incorporats en la documentació. La resposta de la instructora del cas és que “s’ha lliurat tota la documentació” i que “aquesta delegada instructora desconeix l’existència d’aquesta documentació”. És més, afegeix que “no en disposa en aquesta Unitat d’Actuacions Prèvies” i que, en tot cas, haurà de realitzar la petició a l’òrgan que correspongui d’aquest Tribunal de Comptes.
A la vista de la resposta, l’advocat inclou més preguntes. D’entrada, que a la vista que no li consta aquesta documentació, la mesura de l’embargament s’hauria pres amb informació “parcial”. A més, apareix la possibilitat que les actuacions siguin més àmplies del que coneixen les parts o fins i tot, del que coneix la magistrada instructora. També li reclama saber quin és el suposat “òrgan corresponent” al que hauria de demanar aquesta documentació. En aquest marc, li pregunta “si és una pràctica habitual” embargar “sense disposar la pròpia delegada instructora del total de les actuacions que formarien part del procediment”. En el mateix sentit, i de retruc, l’advocat li subratlla que “la greu omissió afecta al dret de defensa”.
