La petició de nul·litat d’actuacions i la posada immediata en llibertat de Driss Oukabir, el principal condemnat pels atemptats jihadistes del 17A a Barcelona i Cambrils, ha generat una batalla jurídica duríssima a l’Audiència Nacional. Luis Álvarez Collado, l’advocat de Driss Oukabir, condemnat a 46 anys de presó, va registrar el 23 de maig un escrit d’ampliació al recurs d’apel·lació a la condemna aportant la doctrina Atristain, del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, en interpreta que era aplicable al cas i, per tant, es podia sostenir la demanda de sortir de la presó i d’anul·lar les actuacions arran de proves practicades sense la presència del seu advocat i que li haurien provocat manca d’un judici just.
L’advocat dels mossos d’esquadra que van abatre els terroristes a Cambrils, José Antonio Bitos, va presentar un escrit oposant-se a la petició perquè l’advocat de Driss Oukabir no havia denunciat la suposada violació del dret de defensa en cap fase del procediment. La resposta no es va fer esperar, i la sala va inadmetre l’ampliació del recurs el passat 27 de maig i va incorporar els arguments de la defensa dels mossos. En una interlocutòria directa, els magistrats entenien que la demanda d’incorporació de la doctrina de l’article 6 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Fonamentals i Llibertats Públiques era extemporània perquè la doctrina Atristain ja es podia haver al·legat en una fase anterior del judici.
Un altre recurs
“Cal tenir en compte que el que és rellevant és si, a la vista del procediment en conjunt, la restricció de comunicacions, ha privat l’acusat d’un judici just sense que a l’escrit presentat es faci referència, com tampoc es va fer amb anterioritat, a quines proves obtingudes arran de les declaracions del demandant en situació d’incomunicació constituïen una part important de les proves materials en què es va basar la condemna”, indiquen els magistrats. Així que consideren que no hi ha motiu ni per celebrar una nova vista d’apel·lació ni per tramitar el recurs.
Ara bé, l’advocat no es dona per vençut i ha presentat un recurs de súplica. A l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, considera que en aquesta fase del procés si es poden introduir motius de nul·litat d’actuacions. És més, indica que la sentència europea amb la nova doctrina és posterior a la primera resolució i a l’escrit d’apel·lació. Així mateix, al·lega que no s’ha donat trasllat a totes les parts del seu escrit d’ampliació. És més, constata que només la defensa dels Mossos d’Esquadra ha estat l’única que s’hi ha oposat i hi afegeix un argument de tècnica processal perquè la sentència és posterior.
Sentència europea i espanyola posterior
En aquest sentit, l’advocat d’Oukabir admet que possiblement “no ha expressat bé en el seu escrit el motiu de presentació d’aquest nou escrit”, però que “evidentment s’exposa, que es tracta d’un escrit complementari al Recurs d’Apel·lació, ja presentat fa gairebé un any, i que en no haver-se dictat cap sentència sobre el mateix i havent tingut coneixement de la Sentència dictada pel TEDH, el 18 de gener del 2.022 i la posterior sentència dictada per la Secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional d’11 de maig de 2.022, vol complementar-lo amb un nou motiu”.
En aquest sentit, determina que la sol·licitud de la nul·litat de les actuacions dutes a terme des que es lliura i arresten Oukabir per part dels Mossos i resta incomunicat, se li designa un advocat d’ofici sense possibilitat de designar-ne un de la seva elecció. Un fet que fins les dues anteriors sentències no havien estat objecte de valoració. “Evidentment aquesta part no va tenir, en cap moment, oportunitat d’invocar el contingut d’aquestes sentències i això és així, perquè no s’havia posat a dubte aquesta qüestió i cap tribunal s’havia pronunciat sobre aquests fets, i que avui dia ja ha succeït i que evidentment permet la seva invocació per aquesta part, en aquesta i posteriors instàncies”, addueix en el seu recurs.
Sobre el fons, l’advocat insisteix que la doctrina té importància perquè quadra amb els fets que van servir per condemnar-lo. “Quan produeix la detenció i posterior presa de declaracions, i que també es produeix en la manca d’una cadena de custòdia del telèfon d’Oukabir, que és d’on es treu tota la informació que dóna origen al procediment inculpatori sense que hagués existit comunicació prèvia entre l’advocat del Torn d’Ofici i l’ara condemnat”. Un dels tres condemnats Said Ben Iazza continua en llibertat. Ara el recurs resta en mans encara de la sala i torna a demanar vista oral per exposar més clarament els motius de l’ampliació de l’apel·lació. El debat jurídic està servit.
2 
