Una de les primeres accions judicials contra el Procés va ser una querella fallida contra el president de la Generalitat Artur Mas, presentada el 19 de febrer del 2014 arran de la consulta del 9-N. Una querella interposada per la fiscalia a l’ombra d’aquella època, el sindicat ultra Manos Limpias. Ara bé, aquesta estratègia judicial va ser controlada i supervisada per la policia patriòtica i el mateix secretari d’Estat d’Interior d’aleshores, Francisco Martínez, mà dreta del ministre del ram Jorge Fernández Díaz. Seria la primera querella del vessant judicial de l’Operació Catalunya.
Així es desprèn de les agendes del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, que s’han incorporat a la macrocausa Tàndem, que dirigeix el titular del jutjat central d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Una causa que investiga els negocis suposadament privats del cap dels agents encoberts del Ministeri de l’Interior, però on també està anant a parar molta informació que documenta l’acció de la policia patriòtica contra el sobiranisme català. Les dades de les agendes indiquen que, dies abans de ser interposada al jutjat, la querella va passar per les mans del mateix comissari Villarejo i de Martínez. De fet, un àudio certifica com la tenien de controlada: en una conversa amb l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, Villarejo li passa les novetats processals i li comenta la simpatia amb què se la mirava un magistrat, element clau per “tirar endavant la querella”.
Posa a prova la via judicial
Era el 12 de desembre del 2013 quan Artur Mas feia el pas per impulsar la consulta, amb una cimera discreta al Palau de la Generalitat amb els líders d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, i els líders d’altres formacions favorables al dret a decidir, com ara ICV-EUiA (Joan Herrera i Joan Mena), Unió Democràtica de Catalunya (Ramon Espadaler i Joana Ortega), CDC (Jordi Turull i Francesc Homs) i la CUP (David Fernàndez). Després, des de la galeria Gòtica del Palau, Mas anunciava la consulta sobiranista per al 9-N de 2014. A partir d’aleshores, començava l’ofensiva jurídica i judicial contra el sobiranisme i el que s’acabaria anomenant Procés.
Per posar en marxa aquesta operació, la policia patriòtica va comptar amb un dels seus col·laboradors, el sindicat ultradretà Manos Limpias, una organització aleshores encapçalada, com a secretari general, per Miguel Bernard, que temps després seria condemnat a 4 anys de presó per l’Audiència Nacional per extorquir diferents empreses i bancs. La querella contra Artur Mas es va registrar el 19 de febrer, per prevaricació, desobediència i rebel·lió, i de manera subsidiària per sedició. Ara bé, el 6 de febrer, Villarejo i Martínez ja enraonaven de Manos Limpias, el mateix dia que comentaven informació sobre “Sergi”, el talp que tenia la policia patriòtica com a xofer de Luis Bárcenas, i feien un “repàs general de temes”.
El 12 de febrer, Villarejo ja anota a l’agenda que està al corrent de la querella, i amb l’afegitó de “persones, papers i tema ETA”. En tot cas, l’anotació és just al cantó d’un apunt d’una reunió amb Vicky (Victòria Álvarez) on hauria obtingut informació “d’Enrique Coll” i de “Rosell” (en referència a Sandro) així com un recordatori que dinaran amb Pedro Esteban, el cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya i protegit de Pino. El mateix dia, afegeix una altra anotació d’una conversa amb Francisco Martínez, a qui li trasllada la querella contra Artur Mas de Manos Limpias. Precisament, el mateix dia que li passa informació sobre el “germà d’Esquerra sobre Ferrovial”, en referència al germà d’Oriol Junqueras, Roger, que treballava a la companyia, de qui la premsa madrilenya ja en va començar a parlar el novembre del 2013.
“La querella va endavant”
Unes setmanes després, el 4 de març del 2014, Villarejo celebra una reunió amb el comissari Eugenio Pino i el cap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, al despatx de director adjunt operatiu (DAO). Una trobada que té per objectiu passar comptes i informació de l’estat de les actuacions de diferents operatius de la policia patriòtica.
En aquesta trobada, de més d’una hora, Villarejo informa de l’estat de la querella. Així, assegura que Manos Limpias li ha dit que va “endavant” perquè tenen contacte amb un jutge o jutgessa que ho veu bé. Fins i tot, hi afegeixen Victoria Álvarez, a qui li van demanar aportar a la querella la informació que havia passat sobre el suposat finançament de CDC i dels comptes de la família Pujol Ferrusola a l’Oficina Antifrau de Catalunya. Fins i tot, critiquen que Antifrau no ho faci d’ofici i li traspassi la responsabilitat a Victoria Álvarez.
La querella finalment va ser arxivada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 26 de març del 2014. El primer intent s’havia avortat. Mas seria condemnat dos anys més tard juntament amb Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs arran d’una altra querella, en aquest cas oficialment de la Fiscalia, pels mateixos fets. Continuarà.
6
3
