Contraofensiva des d’Andorra, per la porta del darrere, per afeblir la imputació de Mariano Rajoy arran de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. És el que la policia andorrana ha batejat Operació Anacleto, en referència al famós personatge de còmic creat per Manuel Vázquez, Anacleto, agente secreto. Es tracta d’un sumari iniciat per un atestat de la policia andorrana que s’alimenta, curiosament, d’un altre informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de la Policia espanyola i que relacionaria els germans Ramon i Higini Cierco, propietaris de la Banca Privada Aandorrana (BPA) –tancada arran de l’Operació Catalunya– amb el comissari espanyol d’intel·ligència José Manuel Villarejo. En concret, es tracta d’uns suposats encàrrecs dels Cierco a Villarejo per tal d’elaborar les notes d’intel·ligència que haurien servit per documentar la querella andorrana contra Rajoy.
La jutgessa andorrana va decidir d’ofici utilitzar l’atestat per obrir les diligències amb el número 8000008/2022, que ara s’han reactivat coincidint amb el fet la justícia espanyola ha començat a tramitar la imputació andorrana de l’expresident popular espanyol i membres del seu govern, com ara els exministres de l’Interior i d’Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, així com la direcció política i executiva del Cos Nacional de Policia, com l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino i el secretari d’Estat de Seguretat de l’època, Francisco Martínez. La comunicació del reinici de la causa només es va fer al ministeri fiscal el passat 14 de juliol i no pas a les defenses de Cierco ni a l’entramat de Villarejo, que se’n va assabentar la setmana passada, just abans de l’inici del judici per l’Operació Nicolay, el cas en relació al Pequeño Nicolás.
Un calaix de sastre que dormia el son dels justos
Segons ha pogut saber El Món, la batlle –jutgessa, segons la terminologia andorrana– d’Instrucció Especialitzada número 1, Azahara Cascales, va dictar una resolució per la qual incoava les perquisicions per presumptes delictes de blanqueig de capitals i contra el prestigi de les institucions andorranes. Els investigats eren els germans Cierco i Villarejo. La incoació provenia alhora d’una gran causa, encara en part secreta, de la mateixa jutgessa oberta a finals del 2018. Un sumari obert per blanqueig contra els Cierco quan la BPA ja havia estat intervinguda i havia canviat de propietari. És a dir, quan els Cierco ja havien perdut el banc. Aquesta causa intentava esbrinar si els empresaris andorrans havien desviat fons i diners a comptes particulars o d’altres empreses.
És en aquesta causa on, segons explica la batlle en la seva interlocutòria de foli i mig, hi ha l’atestat de la policia andorrana sobre l’Operació Anacleto. Un informe policial on s’apuntaria la possibilitat que els Cierco haurien pagat a Villarejo per tal que redactés notes d’intel·ligència i altres documents de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Documents que crearien proves falses contra les autoritats i el Govern d’Andorra. I que són documents que integren bona part dels indicis de la querella contra Rajoy, que ha prosperat a Andorra i Espanya. Així que són proves podrien afeblir la causa andorrana contra l’Operació Catalunya.
Una gravació per acompanyar els documents de Villarejo
La policia andorrana també utilitza un informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia del 16 de desembre del 2020. Aquest atestat està integrat a les diligències 96/17 del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, les de l’Operació Tàndem que estudien l’activitat del comissari Villarejo, i també hi ha tingut accés El Món. Precisament, aquest informe aporta una conversa telefònica entre el comissari jubilat i els empresaris Adrián de la Joya i Alberto Pedraza. Les converses, que també s’han integrat en la causa Pujol reflectirien, segons la policia andorrana, que Villarejo hauria passat per caixa amb els Cierco per tal de modificar documents que perjudicarien el govern andorrà.
És més, en l’atestat es diu que Villarejo hauria retocat informes i notes d’intel·ligència per acreditar la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Ara bé, l’informe policial obvia part de les converses on Villarejo s’empipa amb els empresaris quan li deixen caure aquesta possibilitat. És més, Villarejo sempre ha explicat, en el marc de les 96/2017, que va reescriure notes d’intel·ligència per explicar el que havia passat i no el que la direcció operativa del Cos Nacional de Policia li deia que escrivís per continuar la investigació clandestina. És a dir, quan la policia patriòtica es va divorciar: el bàndol del comissari Marcelino Martín Blas i el Centre Nacional d’Intel·ligència contra la xarxa de Villarejo.
Una nova comissió fogatòria i una recusació
Amb aquests dos documents a les seves mans, la jutgessa andorrana pren de nou la iniciativa. Curiosament, el passat 20 d’octubre, quan la justícia espanyola va aturar les maniobres de Rajoy per fugir de l’escomesa de la judicatura andorrana, nou fitxa. La batlle remet una comissió rogatòria internacional al jutge Manuel García Castellón perquè li enviïn la còpia de la gravació de la qual Afers Interns va fer un atestat. La connexió temporal no seria casual i podria servir per afeblir l’acusació contra la cúpula de la policia patriòtica, amb Rajoy inclòs, formalitzada a Andorra.
També hi podrien haver altres motius que s’haurien de llegir en clau andorrana. Fonts jurídiques del Principat recorden, en conversa amb El Món, que la jutgessa va ser recusada i apartada de totes les causes on està implicada la BPA. El motiu és que la batlle Cascales havia estat treballant com a assessora de diversos departaments del govern andorrà de Xavier Espot, qui governava durant la nacionalització de la BPA. La recusació va ser demanada pels germans Cierco, i el passat octubre el Tribunal Constitucional va rebutjar de manera definitiva. Per tant, un cop rehabilitada, Cascales vol també reiniciar la causa contra els que van posar en dubte la seva imparcialitat judicial. Ara, Anacleto per anar contra Villarejo i, de retruc, debilitar els Cierco i la causa contra el govern espanyol. Continuarà.
8 
