El judici del cas Macedònia quedarà vist per sentència aquesta setmana. Han estat una vista que ha esdevingut una veritable capsa de sorpreses. Fins i tot, ha destapat una de les operacions encobertes de la policia patriòtica contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero. Es tracta d’un informe policial incriminatori al qual ha tingut accés EL MÓN i que es va lliurar al titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que aleshores instruïa la causa del Macedònia i que posteriorment va dirigir l’operació Volhov. L’objectiu de l’informe, elaborat per una obscura unitat secreta, era embolicar Trapero en una trama de narcotraficants i desactivar el responsable policial que investigava la corrupció de membres del Cos Nacional de Policia vinculada a bordells de Catalunya, una xarxa amb ramificacions a tot l’estat espanyol i que passava pels clubs de carretera Saratoga i Riviera.
Aquest atestat ha incomodat la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, que jutja aquesta presumpta trama de narcotraficants i que implica un veterà sotsinspector dels Mossos acusat de formar-ne part. La testifical de Trapero va fer emergir de nou aquest atestat que alguns dels investigadors qualifiquen, irònicament, de “joia del rigor”. De fet, al setembre els mateixos Mossos van posar en alerta l’Audiència Nacional, a través de la peça del cas Tàndem –el sumari de les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo–, sobre com la policia patriòtica hauria fet de les seves a Catalunya per torpedinar operacions de la policia catalana.
La polèmica unitat secreta BARC
En concret es tracta d’un informe titulat 15BARC2015 elaborat per la inquietant i ja extingida Brigada de Análisis y Revisión de Casos, (BARC) de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional espanyola, que llavors comandava el comissari Eugenio Pino, home clau en la fundació de la policia patriòtica. L’informe té 151 pàgines, amb annexes inclosos, i es defineix com una eina per “abordar una revisió de la peça principal i les diferents peces separades”. L‘informe ha agafat volada gràcies a les converses i les agendes de Villarejo que ordeixen un pla per embrutar el nom de Trapero com a revenja per haver ficat el nas en presumptes negocis bruts de comandaments del CNP a Catalunya, en prostitució i les seves derivades.
La BARC va ser una unitat secreta, formada per una dotzena d’agents que actuaven al marge dels comandaments policials i només responien davant Pino. De fet, va néixer a l’empara del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que els va donar plena potestat per actuar. Entre les seves tasques, que sempre han generat polèmica, s’hi compten una revisió onírica dels atemptats de l’11-M, el cas Faisán –sobre suposades filtracions de la policia a dirigents d’ETA–, investigacions a polítics sobiranistes o la desaparició de Marta del Castillo.
Quan Pino va dimitir, el nou DAO, Florentino Villabona, no va trigar ni un minut a dissoldre aquesta unitat, amb pressa i sense romanços, amb la complicitat de l’aleshores ministre José Ignacio Zoido. L’escàndol intern a la policia va ser majúscul i molts comissaris, per exemple a Catalunya, exclamaven “ja era hora!” per la dissolució d’una unitat policial que tot el que tocava ho contaminava.
Un comís de droga, bordells i tres cossos policials
El cas és complex i amb diverses ramificacions. Tot s’enceta el 28 de maig del 2009, arran d’un decomís de 54 quilos de droga per part de l’Equip Contra el Crim Organitzat de la Guàrdia Civil a Catalunya, el Grup ECO. El jutge que instrueix el cas és Joaquín Aguirre, que comanda una gran investigació sobre el narcotràfic, i dubta sobre la quantitat comissada. El magistrat s’ensuma que hi pot haver algú que se n’emporti a casa i demana a Trapero, aleshores cap de la Unitat Adscrita dels Mossos, l’oficina d’investigació criminal del cos, que investigui i punxi els telèfons de la quinzena de Guàrdies Civils del Grup ECO.
Trapero s’hi nega. De fet, així ho va explicar en la seva declaració el passat 9 de febrer davant l’Audiència de Barcelona. Una versió, per cert, corroborada pels altres comandaments de la unitat que també van testificar. “En una unitat hi poden haver un o dos policies corruptes, però no tots, jo no puc punxar el telèfon de tots sense cap element o indici, i en tot cas, vostè m’ho ha d’ordenar per escrit”, va detallar Trapero. Segons el major, la resposta del magistrat va ser mirar “el sostre del despatx”.
Però la resposta de debò va venir després i va ser l’obertura d’una peça separada en què va imputar cinc mossos, amb escorcolls al complex d’Egara, seu central de la policia catalana, a la recerca i captura de gravacions. El jutge apuntava que encobrien companys del cos. L’objectiu era cantat: arribar a Trapero i inculpar-lo com a peça necessària de l’organització narcotraficant. Era la coneguda operació Macedònia, on curiosament també s’hi implicava Manuel Gutiérrez Carbajo, un venedor de cotxes que suposadament dirigia una trama de narcotràfic i alhora feia d’eficaç confident a gairebé tots els cossos policials i a la fiscalia anticorrupció, aleshores liderada per David Martínez Madero, mort en un sobtat atac de cor a l’aeroport de Milà en tornar de Singapur, i Fernando Bermejo.
Carbajo havia ajudat els Mossos a desmuntar una presumpta trama de corrupció de membres del CNP relacionada amb la prostitució. Eren els casos Saratoga i Riviera. La investigació judicial va esbossar una organització que sobrevivia gràcies als avisos que feien policies a sou dels bordells per alertar-los de batudes que perjudicarien el negoci de les cases de cites i les seves activitats paral·leles. En aquesta operació apareix un nom clau, Antonio Giménez Raso, Toni, un policia en segona activitat que ajudava els seus companys i que va ser investigat en el sumari dels prostíbuls però finalment absolt.
Villarejo i tot contra Trapero
La instrucció iniciada per Aguirre el maig del 2009 i que s’anava allargant va contaminar, i molt, les relacions entre els cossos policials, amb delacions i investigacions entre cossos que fregaven la il·legalitat. El cas Macedònia era una conseqüència directa de la investigació de Trapero a membres del CNP que tenien despatx a la prefectura. D’aquí que es decidís prendre contramesures, i aquí va entrar la policia patriòtica i les tòxiques relacions de Villarejo.
Segons les agendes i les gravacions de la causa Tàndem, l’u de desembre del 2014, un mes després de la consulta sobiranista que no va registrar cap incident policial, Villarejo va posar en marxa un pla per tallar les ales a Trapero. Villarejo va contactar amb Giménez Raso per fer gestions a Barcelona i tractes amb el jutge Aguirre. A les agendes, el quadrat l’acaben de configurar Marcelino Martín Blas, aleshores comissari en cap de la Divisió d’Afers Interns del CNP, i Pino, el Director Adjunt de la Policia, màxim comandament uniformat del cos policial espanyol.
En aquestes anotacions Villarejo escriu “sol·licitar al jutge Aguirre investigar Trapero”. Una tasca que hauria encomanat a Giménez Raso. Fins i tot, apunta la possibilitat que Pino vagi a veure el jutge instructor. A les agendes, també hi surt Gutiérrez Carbajo, a qui el comissari Villarejo vol enxampar. Al capdavall, Carbajo havia estat clau per destapar la trama de corrupció policial.
Gravacions de trucades de Trapero
Casualment, dos mesos després, el jutge instructor va rebre l’informe de la BARC. En aquest atestat, els objectius eren Trapero i Carbajo, així com desprestigiar la Unitat Adscrita dels Mossos d’Esquadra, que havia destapat tota la porqueria del Saratoga i Riviera, amb tentacles arreu de l’Estat. L’informe recollia les gravacions i un ingent número de trucades, 224, entre l’aleshores intendent Trapero i Carbajo.
Així mateix, subratlla que Trapero hauria tingut la intenció de tapar la implicació dels seus agents així com deixar estar la investigació de narcotràfic per la seva connexió amb Gutíerrez Carbajo. L’atestat, a més, emfatitza al jutge que els membres de la Unitat Adscrita de Trapero mai van informar oficialment que Carbajo era un confident seu. Així mateix, que els Mossos no van investigar possibles suborns a membres del cos rebuts per part de narcotraficants. Tot l’informe està pensat per posar en safata al jutge la imputació de Trapero.
“L’informe va ser un vestit a mida per embolicar Trapero, a qui no li van perdonar mai que lluités contra la màfia policial dels altres cossos”, indica una font de la investigació en conversa amb El Món. De fet, tot l’atestat està orientat a barrejar Trapero i el que aleshores era el seu número dos, el sotsinspector Antoni Salleras. Quan l’advocat de Carbajo, l’agosarat Samuel Pérez, li va preguntar al major per aquest informe, Trapero va fer gala de la seva mirada habitual al tribunal amb l’expressió: “Em guardo l’opinió per a mi”.
L’informe ha incomodat el tribunal
Les tres magistrades del cas Macedònia van mostrar la seva incomoditat pel fet que en la instrucció s’hagués acceptat aquest informe. José Maria Fuster Fabra, l’advocat del SPC que defensa Josep Ranea, sotsinspector implicat, no podia amagar la seva alegria, davant la contundència del major que, per cert, i malgrat que només hi anava com a testimoni, va declarar amb la seva advocada, Olga Tubau, fent-li costat a la sala.
Però, l’informe no va fer el seu efecte. L’escrit dels Mossos dirigit al magistrat titular del jutjat central d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, advertint-lo de tot el relat, ha passat a millor vida. Com conclou, un dels membres de la unitat que comandava Villarejo: “Todo lo de Catalunya se archiva, macho”.
