Nova sessió del judici del cas Macedònia. La testifical del major i excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero d’aquest matí acredita la dinàmica del judici, una sèrie multipolar plena de girs de guió i de trames que, un cop destapades, mostren que la instrucció del cas, dirigida pel Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, no va ser gaire exemplar, ni tampoc la investigació d’Afers Interns de cap dels cossos policials implicats. Eugenio Pino, exdirector Adjunt Operatiu de la Policia espanyola o el comissari José Manuel Villarejo s’han colat en la testifical, i Trapero ha fet algun silenci murri i alguna resposta com ara “m’ho guardo pel meu interior” que amb la cara ho deia tot.
Trapero ha comparegut com a testimoni, de fet, s’ha avançat perquè la seva declaració estava prevista per dilluns. L’ha acompanyat a sala la seva advocada, Olga Tubau, i la cap jurídica del cos, María Paz Martí. Només tres lletrats l’han interrogat. La fiscalia, hàbil, s’ha estalviat preguntar al major per evitar prendre mal i que es desmuntés el gran mur d’expedients de color blau que tapen la taula del Tribunal. Trapero ha declarat amb desimboltura, i amb el seu estil propi de relat. La presidenta del Tribunal parava l’orella, de la mateixa manera que ahir ho va fer quan escoltava la testifical d’un dels seus subordinats que esbossava el nyap de la instrucció i els possibles interessos que hi havia darrera. L’advocat José Maria Fuster Fabra, que defensa el sotsinspector Josep Ranea en representació del Sindicat de Policies de Catalunya, es mostrava satisfet amb una declaració que deixava molt bé el seu client, com un investigador de “carrer”.
El major ha relatat com va conèixer el confident Carbajo, l’estrella solar sobre qui gira tot el cas. Un “col·laborador” policial que treballava per a tothom, per a tots els cossos. Així mateix, ha relatat com hi treballava i com va deixar que fos una font útil als seus subordinats per investigacions. En aquest marc, Trapero ha recordat que aquest confident va ser utilitzat en un cas de corrupció policial a bordells, el cas Saratoga i Riviera, en concret del Cos Nacional de Policia. De fet, Trapero ha puntualitzat que el fiscal del cas, va recomanar a Trapero utilitzar aquest confident, tot i que l’aleshores cap de la Comissaria d’Investigació Criminal, va arrufar el nas.
A mida que ha avançat la testifical, relativament breu però interessant, Trapero ha emfatitzat que en un moment de la investigació, el fiscal anticorrupció, Fernando Bermejo, va fer saber-li que el jutge no estava gaire content amb la investigació, cosa que va estranyar al comandament dels Mossos. Una setmana després, Trapero es va reunir amb el jutge que li va demanar punxar el telèfon de 16 agents de la Guàrdia Civil d’una unitat concreta. A l’igual que va explicar el mateix número dos en la sessió de dimarts. En resum, Trapero ha acotat que els cas era una revenja entre narcos que després van intentar embolicar la policia per tal d’acusar-la de quedar-se la droga. Un joc brut habitual.
El jutge li va proposar que Trapero i el cap de la unitat anticorrupció registressin un escrit per demanar les intervencions telefòniques. El major s’hi va negar. “No hi ha indicis per punxar-los tots”, va al·legar. “Si vol, vostè dicti l’ordre per escrit, però nosaltres no veiem motius”, ha recordat. “El jutge va mirar el sostre”, ha conclòs. Pocs dies després el jutge va expulsar els Mossos de la investigació. Tot un símbol. En aquest punt, l’advocat de Carbajo ha maniobrat amb criteri fent volar, de nou, sobre la sala un misteriós informe elaborat per la policia patriòtica.
En concret, un atestat de 147 pàgines de la Brigada de Análisis y Revisión de Casos (BARC), una unitat creada per Eugenio Pino, que fregava la il·legalitat i que servia per buscar draps bruts de manera prospectiva sobre possibles enemics de l’Estat. En ser rellevat Eugenio Pino va ser eliminada. Aquest informe va servir al jutge Aguirre per intentar perseguir Trapero. La presidenta del Tribunal no en vol ni a sentir a parlar d’aquest atestat, de la mateixa manera que tampoc ho vol el jutge que instrueix la causa Tàndem a l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón.
Trapero no ha volgut entrar a valorar l’informe i amb el to que l’ha rebutjat ja ha mostrat el nul valor que li donava. L’advocat, Samuel Pérez, però, l’ha fet fluir amb una intenció, refermar que l’embolic del cas Macedònia és només això, un embolic, propiciat per una picabaralla entre traficants, confidents i policies exagerat per una instrucció amb més interessos polítics que no pas una altra cosa.
