Pistola de protecció, els Mossos d’Esquadra com el setè de cavalleria, suborns inexistents i cocaïna invisible. Aquest podria ser el resum de la darrera jornada de prova en el sorprenent judici del cas Macedònia. A cada sessió hi ha hagut sorpresa o gir de guió inesperat, i aquest matí que testificaven els perits d’hisenda i dos dels principals processats, Manuel Gutiérrez Carbajo, un suposat confident i acusat de i el sotsinspector dels Mossos Josep Ranea. La prova d’aquest matí ha acabat d’esberlar una instrucció judicial que ha incomodat durant totes les sessions a un tribunal que ha presidit amb eficiència la magistrada Myriam Lynage.
La jornada s’ha encetat amb quatre pèrits que havien d’acreditar, per una banda, que Ranea cobrava de la trama dels narcotraficants i de com Carbajo feia de les seves, comptablement parlant, amb les seves empreses. Ni una cosa ni l’altra. Els pèrits no han pogut acreditar cap de les acusacions que uns dubtosos investigadors d’Afers Interns havien dut a terme contra Ranea.
Memorable ha estat el moment en què el perit d’hisenda ha admès que l’entrada de diners que li grinyolava podien ser “perfectament” la devolució de les preferents que la Caixa li va fer a la seva mare. L’advocat José Maria Fuster Fabra, que defensa el policia en representació del Sindicat de Policies de Catalunya, ha reblat el clau i ha mostrat les mancances de l’informe. Pel que fa Carbajo, l’advocat Ismael Miguel ha pogut treure el cap i recordar al tribunal que al sumari només hi ha l’informe i no la documentació amb què s’ha realitzat.
Carbajo, Martínez Madero i Trapero
Superada aquesta fase, ha arribat un moment esperat i abans de temps. Les declaracions de Carbajo i Ranea. L’acusat de narcotràfic s’ha assegut a l’estrada amb ganes i la lliçó apresa. Ha explicat que quan era jove, “desgraciadament” s’havia enganxat a la droga. Amb un ús generós del terme “mayormente”, Carbajo no s’ha estat de romanços a l’hora de respondre a la fiscal, que ha suat la cansalada per centrar l’interrogatori. Sempre és difícil interrogar a algú criat en la llei de l’asfalt. Quan un hi va, ha tornat tres vegades.
No ha amagat la seva amistat amb Ranea, amb qui de tant en tant “feia un quinto”. De fet, ha explicat com el va conèixer. “Un dia estava…. vaja… en un club…”, ha encetat el seu relat mirant amb cert punt de penitència al tribunal. “Van venir cinc o sis mossos a preguntar-me…”, ha situat per detallar que li preguntaven si tenia informació i pistes sobre un homicidi. Carbajo ha relatat que havia regentat “minicasinos” a Barcelona o Molins de Rei. Un negoci, com diria Vito Corleone, que no molestava a l’establishment. La informació va ser bona, i l’amistat amb Ranea va reeixir. De fet, si en una cosa han coincidit tots els testimonis que han passat per la sala és que “Ranea, en Rani, és un tio legal”.
Però, Carbajo gat vell, amb un tallat de cabell perfecte i les sabates netes, ha estat meticulós en les seves paraules, ha utilitzat la ironia amb traça, i una cosa important, tot i el desafiament simpàtic al fiscal, no ha arrencat ni una sola estirada d’orelles de la magistrada president. Sense dir gaire cosa ho ha dit tot. No ha delatat ningú, llevat de “Luis Gómez y su cuadrilla”, ha negat els tèrbols negocis i ha deixat per la interpretació de les seves feines de confident.
De fet, ha recordat amb gràcia al Tribunal, i en especial a la fiscal, que tant Trapero i com el fiscal anticorrupció, el ja finat David Martínez Madero, el van anar a buscar per demanar-li “ajuda”. “Volien acabar amb una trama de corrupció policial de comandaments del Cos Nacional de Policia amb els burdells Saratoga i Riviera de Castelldefels… allà va començar la meva ruïna….“, ha sentenciat per afegir que també van buscar la ruïna de Trapero i de Martínez Madero. La pressió inquisitiva del ministeri públic, de cop, s’ha descafeïnat.
Només ha faltat, per completar el matí, el que Carbajo aparegui com una peça clau per desarticular quatre entramats criminals de la droga, diversos homicidis i fins i tot, de font imprescindible per localitzar en Brico i Picatoste. I per reblar el clau, un moment tan histriònic com sensacional, quan el seu advocat -un tipus que s’ha preparat aquest judici com si no hi hagués un demà- s’ho ha fet venir bé per treure els quilos de cocaïna que diuen que passava per les seves mans. Carbajo ha fet repetir la xifra i amb un to absolutament sarcàstic ha preguntat socràticament i amb accent malagueny, “Hay tanta droga?, yo no le he visto ni por la tele!“. La sala ha esclatat a riure que ni les mascaretes han pogut dissimular.
Un altre dels grans moments de l’interrogatori, que tota la sala seguia amb la mateixa expectació que un friki es deleita amb una pel·lícula de Marvel, ha estat quan la fiscal li ha preguntat per la pistola que li van intervenir en l’escorcoll de casa seva. Amb calma, aplom i desimboltura ha replicat que feia temps que portava protecció policial. De fet, ho va informar Trapero com el llavor seu número dos en el seu testimoni. Però un cop li van treure, es protegia. “Quan van entrar a casa, vaig agafar la pistola i quan vaig veure que eren els Mossos la vaig tirar al terra,… quan vaig veure que eren els Mossos se’m va obrir el cel”, ha exposat destacant que aquell dia tenia por que els clans dels narcos el pelessin. Va ser el dia de la seva detenció que ara el porta a esperar sentència.
Carbajo també ha assenyalat, a preguntes de l’advocat de Ranea, que al sostinspector si algun dia li havia dit algun sobrenom és “Gordo” perquè estava “molt gordo“, però sempre li ha dit Ranea. Un punt important perquè part de les acusacions de la DAI és imputar-li sobrenoms, tot i que en declaracions dels investigadors van haver d’admetre que ningú coneixia Ranea per el Gordo. Després Ranea, en el seu interrogatori, ha esmenat tot el ventall de suposats malnoms que li haurien posat, però que ningú ha reconegut.
Carbajo no ha respost a ningú, no per falta de ganes sinó perquè cap advocat n’ha tingut interès. Quan les coses van bé, no les toquis, diuen. De fet, Carbajo com Ranea s’han negat a respondre res sobre les gravacions de les seves trucades. Al capdavall, si una cosa ha quedat clara en aquest judici que aquestes punxades s’han d’agafar amb pinces, no per processar ningú sinó per llençar a la paperera de la història.
Ranea, un pol del carrer
El darrer protagonista del matí ha estat el mateix Ranea. Un home alt, fort, però amb cara d’estar abatut per les circumstàncies després d’una dotzena d’anys de procés judicial. Un camí llarg on ha perdut la dona i ha vist com els seus fills patien l’assenyalament mediàtic. Ranea s’ha assegut a la banqueta amb ganes de dir la seva. És mosso des de 1992 i mai no havia estat ni investigat. El 2010, quan va esclatar el cas, era el sotscap de l’àrea policial del Garraf i tenia al càrrec les unitats de seguretat ciutadana Vilanova, Sitges i la unitat d’investigació del Garraf.
Tenia agenda i carrer, sobretot, molt carrer. La seva llegenda traspassava les fronteres comarcals. “Vaig ser requerit per diverses àrees i divisions dels Mossos per col·laborar”, ha destacat. Fins i tot, ha descrit quan ha utilitzat fons reservats de la policia catalana, tant per aturar el fenomen de les bandes llatines com per resoldre un homicidi a l’Hospitalet. Només cal fer un cop d’ull al seu historial. Va ser el primer mosso que un director general de la Policia, com Xavier Martorell, li va permetre lluir un piercing, un tatuatge i pentinar grenyes.
Tampoc ha volgut entrar a valorar les punxades de telèfon. Res. Estan impugnades i més quan els d’Afers Interns es van oblidar de transcriure les trucades que el beneficiaven. Un despropòsit. Ranea ha explicat la feina que costa fer informadors i confidents, i com el cos s’ha deixat perdre investigadors de carrer. De fet, Trapero ja ho va advertir en la seva testifical. “Hi ha dos tipus d’investigadors, el de la prova i racional, i el del carrer, el que empatitza, guanya confiança i coneix”, ensenyava al Tribunal. Un es pot fer, l’altre neix, semblava que digués.
Però el moment més colpidor ha estat quan ha relatat la seva detenció. Un arrest estrany, allunyat de protocols i amb una denúncia per vexacions cap els agents de la DAI. La declaració de Ranea ha deixat moltes portes obertes, que el tribunal s’ha estimat més no acabar d’obrir. Però sí que ha aportat tots els ingredients per saber que el cas Macedònia no és només una revenja de narcos, o un intent de desprestigi de la policia. Tot això fa l’efecte que són conseqüències d’una causa més gran, més greu i més inquietant. Dilluns les conclusions i els informes finals.
