La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha rebaixat de 19 a 13 anys de presó la pena al comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo. Una condemna per delictes de descobriment i revelació de secrets d’empresa i de particulars arran de les tres primeres peces separades de la macrocausa Tàndem per les que va ser jutjat: les batejades com Iron, Land i Pintor. Els magistrats, en una sentència de 310 pàgines de fina orfebreria jurídica que supera en cent pàgines la recorreguda i a la que ha tingut accés El Món, estimen en part el recurs interposat pel comissari i l’absolen del delicte de falsedat documental en dues de les peces.
Els togats també retallen de quatre anys la condemna al soci de Villarejo, Rafael Redondo, que en primera instància va ser condemnat a 13 anys. La sala condemna a 8 persones més a penes d’entre 3 mesos i dos anys de presó. De fet, és la quarta sentència sobre aquest cas, perquè la sala d’apel·lacions va anul·lar la primera sentència i va obligar a redactar-ne una de nova perquè entenia que no s’havia valorat la prova en el seu conjunt ni tampoc els delictes pels quals es jutjava l’entramat de Villarejo i els seus clients. L’octubre del 2024, la Secció Quarta va dictar una nova sentència com se li havia ordenat i va tornar a condemnar Villarejo a 19 anys de presó, es va presentar recurs i ara la sala d’apel·lacions ha donat la raó en part a Villarejo i no ha estimat la petició del fiscal de condemnar-lo per suborn.
Iron, Land i Indor
En aquesta causa es van jutjar de cop tres peces que podien servir de model per futurs judicis en una macrocausa que ja acumula més d’una quarantena de peces separades a més de diferents expurgacions de documents i indicis cap al Centre Nacional d’Intel·ligència o que l’ex titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, el també jubilat Manuel García Castellón, va decidir tancar o no obrir cap causa més.
En primer terme, es va jutjar la peça Iron, ((peça 2) relativa a la contractació de Villarejo i la seva empresa Cenyt per part d’un bufet d’advocats per obtenir informació d’un despatx de la competència; Land (3), que es va centrar en la investigació entorn de l’amo de Procisa per mandat d’una de les seves filles en el context d’una pugna familiar per l’herència, i Pintor (peça 6), sobre un encàrrec a Villarejo de dos germans empresaris perquè recaptés informació d’un antic soci i l’advocat que els permetés resoldre un litigi fiscal a favor seu.
La nova sentència, però, no s’està de criticar amb finesa la darrera resolució corregida per la sala. Així, els magistrats deixen caure que “encara que la resolució no realitza una valoració detallada de cada prova com hagués estat de desitjar sinó que en fa una valoració conjunta”, interpreta que fa prou perquè “substancialment no es priva el recurrent públic, el ministeri fiscal, del seu dret a un enjudiciament efectiu i no esbiaixat”. De fet, els magistrats raonen que cal aplicar el criteri que cada sastre fa el seu nus. “Cal concloure, que a la seva manera cada ponent redactor actua d’acord amb el seu criteri selectiu i explicatiu” i afegeix que en aquesta ocasió aporta “una major raonabilitat i fonamentació prova”.
