De moment, els responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera andorrana que hauria estat víctima de l’Operació Catalunya, hauran d’esperar una altra oportunitat. El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha denegat que Joan Pau Miquel, conseller delegat i màxim executiu de la BPA, es pugui personar com a perjudicat en la causa Tàndem, la macrocausa que instrueix i jutja els encàrrecs que va rebre el comissari José Manuel Villarejo.
En la seva interlocutòria, dictada aquest 19 de setembre, el magistrat considera que no es compleix el requisit de la connexió entre els fets denunciats pel màxim directiu de la BPA i la causa o les peces generals que se segueixen contra l’excomissari Villarejo. Ara bé, el jutge sembla empatitzar amb la denuncia de Miquel en el benentès que recull el relat de les pressions de la policia patriòtica espanyola sobre els directius de l’entitat bancària per tal de poder obtenir informació compromesa dels líders del Procés. Així, García Castellón considera que els fets denunciats tenen “aparença de delicte” i són de “gravetat”. Al capdavall és pràcticament el mateix argument que aquest dilluns també feia servir per bloquejar la querella de Sandro Rosell contra el comissari.
Sense connexió, altres comissaris i la gravetat dels fets
Segons la interlocutòria del jutge, la querella del màxim executiu de la Banca Privada d’Andorra s’ha de rebutjar perquè “no s’hi consigna de quina manera es troben connectats els fets narrats amb la causa que se segueix contra Villarejo”. El magistrat recorda que la causa que ara instrueix (amb 31 peces separades) investiga un “mateix patró de conducta delictiva: la contractació de l’excomissari –mitjançant el grup CENYT–, per prestar serveis que no podia desenvolupar,
donada la seva situació de policia en actiu i, de vegades, amb ús de mitjans de recerca restringits a les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat”. Una feina que, a criteri del jutge, “es cristal·litzava en un encàrrec o projecte, sota un pressupost i amb abonament d’un preu per a aquesta activitat il·lícita”. En definitiva, apunta que si Villarejo va actuar a Andorra no ho va fer com a particular sinó com a policia. Una tesi que ja s’apuntava en una resolució de novembre de l’any passat.
El magistrat interpreta que del relat de la querella no es despèn la intervenció directa del comissari Villarejo, sinó més aviat que cal posar-se sobre la pista d’altres funcionaris policials, com ara l’excap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas. A més afegeix que els fets denunciats a la querella s’haurien comès a Andorra que i ja hi ha una causa oberta al Principat sobre aquesta qüestió. Així mateix, García Castellón destaca la gravetat dels fets denunciats i que “indiciàriament, hi ha aparença de delicte”. Però amb això no n’hi ha prou per tal que siguin investigats en la causa Tàndem que instrueix.
Cap encàrrec
El jutge insisteix en la resolució que la querella no justifica la competència de l’Audiència Nacional, ni en concret de les diligències 96/2017, la causa Tàndem. “Resulta difusa”, argüeix el magistrat, “la vinculació entre els fets narrats a la querella i els que són objecte d’instrucció en aquesta macrocausa, tant en relació amb la peça principal com a propòsit de les diferents peces separades”. “Tampoc no s’aporta cap tipus d’informació a propòsit de l’existència d’un encàrrec específic al comissari Villarejo”, insisteix.
De fet, subratlla aquesta dada com a “fonamental”, es tracta “d’una dinàmica completament diferent de la investigada a la causa principal -Tàndem- i a les peces que se’n deriven: no es consigna un encàrrec, ni la intervenció del GRUP CENYT, ni que s’hagués accedit a registres d’accés restringit, ni que s’hagués procedit al pagament per aquest servei per part de cap tercer”. D’aquesta manera, el jutge rebutja la querella i la personació com a perjudicat del directiu de la BPA, que fins i tot,va estar empresonat provisionalment arran de la intervenció de la BPA. La resolució, però, constata que Villarejo a Andorra hauria treballat a compte de l’Estat i, en segon terme, que hi ha indicis de delicte però que, en qualsevol cas, no és competència del jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional.
2 
