L’escrit de defensa de Jordi Pujol Ferrusola –conegut popularment com Jordi Pujol junior– davant l’Audiència Nacional és una obra d’orfebreria fina. El primogènit de l’expresident Jordi Pujol defensa la seva innocència i reclama l’absolució amb un escrit en què emmarca la seva investigació en l’operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat. També hi aborda l’origen de la “deixa” del seu avi i desgrana una per una les seves operacions empresarials i financeres per defensar-ne la legalitat. L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, també reclama un bon gruix de prova i es reivindica com a emprenedor amb una “ingent i heterogènia activitat” de la qual la fiscalia i l’advocacia de l’Estat només destaquen la “intermediació” en alguns negocis o projectes. Una línia de defensa que s’afegeix a la també presentada avui pel seu pare i pel seu germà Oriol Pujol Ferrusola.
L’equip de defensa de Jordi Pujol Ferrusola, format pels advocats Cristóbal Martell, Albert Carrillo i Pau Ferrer, comença fort el seu escrit. Així, afirma que el sumari en què l’han implicat té “l’origen i l’impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia (CNP) que van afavorir i van activar un relat de denúncia enfilada a la incoació mateixa de la causa”. D’aquí en destaca la intervenció del comissari ara jubilat José Manuel Villarejo Pérez amb l’ajuda de Rafael Redondo Rodríguez, la seva mà dreta. També inclou, en “aquest impuls aliè a la legalitat”, l’exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i els policies Bonifacio Diez, Celestino Barroso i el comissari excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas. A tots els acusa de “desplegar una operativa d’assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d’Andorra” a fi i efecte “de trencar la seva voluntat i deures professionals i obtenir-ne informació sobre la família Pujol Ferrusola“.
Atès l’escrit, els policies van assolir els seus objectius i van obtenir una còpia d’una “captura de pantalla que seria filtrat al diari El Mundo del set de juliol del 2014, en què apareixien els moviments de comptes del traspàs i ingrés inicial des d’Andbank a BPA per diferents membres de la família Pujol Ferrusola”. Un “context causal” en què Pujol Ferrusola situa el comunicat del seu pare sobre “l’existència d’un llegat del pare a favor de la seva esposa i fills”. Una activitat policial que titlla “d’exorbitant i il·legal” i que, de moment, ha obert dos processos penals a Andorra.

Per altra banda, el primogènit dels Pujol Ferrusola defensa la realitat de la “deixa” de l’avi Florenci Pujol com un dipòsit que garantís ingressos a Jordi Pujol en la seva activitat política a la vista de la “inestabilitat” que es vivia quan el fons es va constituir. Així mateix, Pujol Ferrusola detalla quina en va ser la gestió i com i de quina manera es va liquidar el dipòsit i es van repartir els fons entre els germans, que allunya de qualsevol operació relacionada amb l’activitat pública del seu pare ni d’ell mateix. “En relació amb els fons de la seva titularitat rebuts del llegat de Florenci Pujol, mai ha desplegat conductes simulatòries per aparentar un origen diferent”, sentencia en el seu escrit l’advocat.
Pujol Ferrusola es mostra bastant dur amb les acusacions, que li reclamen fins a 29 anys de presó, assegurant que es basen en una desena d’expedients on tampoc s’hi pot veure cap indici de delicte. “L’acusació del ministeri fiscal proclama l’existència de fons provinents d’una activitat il·licita relacionada amb la gestió de la cosa pública en relació amb l’activitat del president Jordi Pujol que afirma la seva vinculació causal amb resolucions administratives dependents de les diferents administracions catalanes sota el control de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)”, escriu la defensa.
Set anys i cap prova
També retreu a l’acusació, que “després de set anys de profusa, exhaustiva i fins i tot extenuant investigació, amb un aparatós desplegament de aclaparadors mitjans policials, ha aconseguit singularitzar deu expedients administratius en què, però, no s’ha evidenciat cap manipulació del dret, ni en el seu tràmit ni en la seva resolució i, encara menys, intervenció directa o indirecta del president de la Generalitat de Catalunya exercint influència per prevalença o de Jordi Pujol Ferrusola induint la resolució en determinada direcció i benefici propi o de tercers per ell ser-ne afavorit”. I afegeix que tampoc s’ha evidenciat “ni una sola conducta d’aquesta naturalesa d’inducció o influx de la resta de germans de la família, la Marta, Josep, Pere, Oleguer, Mireia Pujol Ferrusola”.
“Ans al contrari”, continua “existeixen resolucions administratives inqüestionades i inqüestionables en la seva adequació a dret, dictades per òrgans en ple i lliure exercici de les seves facultats i atribucions decisòries i informades per tècnics i proponents des de la radical llibertat de criteri, sense que consti pressió, incitació o suggeriment, per lleugera que sigui“. “És més, causa perplexitat observar que, en un bon nombre de casos, els organismes que decideixen pertanyen a equips de govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) o Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)”, conclou.
A partir d’aquí, l’escrit analitza un per cada cas exposat per l’acusació per després ampliar i demanar la prova. Entre els 202 testimonis demanats reclama el del comissari Villarejo, així com els membres de la policia patriòtica, exconsellers com Ramon Espadaler, Salvador Milà, Joan Saura i Joaquim Nadal, a més d’una munió de càrrecs i apoderats de diferents empreses vinculades a les seves operacions mercantils.