La “idiotització” de l’independentisme a la manera de Guardiola, segons el jutge Andreu

És el primer d’octubre del 2015. Quatre dies abans s’han celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya, les el 27-S, i Junts pel Sí s’ha quedat a pocs escons dels 68 diputats que es necessiten per la majoria absoluta. La CUP, amb deu escons, té la clau de la governabilitat. Un panorama polític a Catalunya que anima els dinars de la policia patriòtica amb un dels jutges claus de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu. Una taula on es valoren els resultats, el paper dels cupaires i sobretot, l’independentisme a Catalunya. 

Al reservat del restaurant, s’hi troben el jutge Andreu, el comissari d’intel·ligència que va coordinador de l’Operació Catalunya, José Manuel Villarejo, el director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, i l’empresari Adrián de la Joya. Aquesta vegada no hi és el president de La Razón, Mauricio Casals, que ha estat expulsat del grup per “traïdor”. Durant el dinar hi apareixen noms com el de Pep Guardiola, que per a Fernando Andreu és un dels casos d'”idiotització” dels independentistes, fins i tot els que marxen a l’estranger i que, estranyament, no s’internacionalitzen.

D’escalopins als jubilats de Nou Barris 

La conversa comença mentre trien el menú. Es faran servir d’entrant dos platets d’amanida russa, tres racions d’anxoves. I, de tall, un sarg a la planxa amb vinagreta de fruits secs i tres d’escalopins. Villarejo obre foc enraonant de Baltasar Garzón, del qual apunta que ha repescat a Gaspar Llamares, exlíder de Izquierda Unida, arran del “fracàs de Podem a Catalunya”, en referència a la pèrdua de 13 a 11 escons en passar d’Iniciativa per Catalunya Verds a Catalunya Sí que es Pot, amb Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Olivera fa la conya de si es presentarà amb la CUP. I entren en la dinàmica de conversa que caldria aprimar-se per ser el “hermano Balta”. Fins i tot, Andreu i Olivera fan conya enraonant en català amb un “fuig, fuig” quan comenten la possibilitat que es presenti a les eleccions. Villarejo assegura que a Podemos els han baixat els fums pel resultat i titllen el “PP de residual a Catalunya”. 

Olivera comenta que va estar a Catalunya durant les eleccions, on ell vota. Parla de Nou Barris, on està censat. Allà hi ha, segons Villarejo, “xarnegos”, però Olivera el corregeix i diu que ja són “terceres i quatres generacions”. De fet, diu que va avisar el ministre Jorge Fernández Díaz i el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que els independentistes “guanyen però no guanyen”. Així assegura que els jubilats van votar en massa Ciutadans, fins i tot, votants d’Izquierda Unida. Posa l’exemple d’un comentari del seu fill, director d’una oficina de “la Caixa”, que li advertia que a Saragossa hi havia cua per obrir comptes i havien demanat furgons de diners per tenir els caixers plens per si hi havia una retirada massiva. Fins i tot, detalla que la seva filla, que treballa en una altra oficina bancària, en aquest cas a Sarrià-Sant Gervasi, li comenta que tenia clients votants de Junts pel Sí enviaven diners a l’estranger i li deien que eren independentistes però que “els diners són els diners”. Olivera barreja català i castellà parlant i conclou que qui “ha guanyat de debò és Ciutadans, perquè els altres [Junts pel Sí] en eren quatre: CiU, ERC, Òmnium Cultural i ANC”.

La CUP i Duran i Lleida

A continuació parlen del fracàs de Josep Antoni Duran i Lleida i del PSC, i de l’èxit de la CUP. Andreu els qualifica “d’antisistema”. Olivera afegeix que “Artur Mas no es pot posar de les seves mans”. Villarejo, però, els considera “sincers” perquè han reconegut la pèrdua que el que se suposava que era un plebiscit, el 27-S, s’ha perdut. El jutge Andreu addueix que els cupaires són “gent bèstia, però sincera”. Fan càbales sobre com hauria de ser el Govern. De fet, creuen que una opció és que Oriol Junqueras sigui el president, amb el suport de la CUP. O bé, que sigui investit Ciutadans, amb l’abstenció de la CUP i el vot de Podem, el PP i el PSC. I, la tercera opció és esperar al 9 de gener i celebrar noves eleccions. 

“Guardiola menja a part”

El jutge Andreu considera que, si hi ha noves eleccions, aniran tots per separat. De fet, conclouen que han arribat a un carreró sense sortida. De fet, recorden que tot és per un escó. Si no, amb l’abstenció de la CUP en tindrien prou. Fins i tot, fan bo Mariano Rajoy, ja que gràcies al seu diputat no hi ha la majoria. En aquest punt, introdueixen en el debat sobre quin serà el resultat del vot per correu de l’exterior. Olivera creu que no beneficiarà Junts pel Sí. Andreu comparteix la reflexió d’Olivera i raona que JxSí no rebrà gaire vots de l’exterior perquè “la gent que viu a fora s’internacionalitza i no s’idiotitza”. “Com Guardiola”, respon Olivera. “Sí, bé, Guardiola menja a part”, riu Andreu, que col·loca Guardiola a la casella dels idiotitzats.

S’equivocaven: Junts i la CUP van arrasar a l’exterior

Com en altres converses destapades pels àudios publicats per El Món, el grupet del jutge Andreu s’equivoca en les seves interpretacions sobre la política catalana. Tot i que el vot exterior no va permetre a Junts pel Sí obtenir el diputat que ballava –que li hauria donat 63 diputats–, els resultats de l’independentisme a l’estranger van ser molt bons. De fet, Junts pel Sí i la CUP van endur-se gairebé el 64% dels vots en aquest recompte. I dels 14.781 catalans que van votar des de l’exterior, 7.894 van triar Junts pel Sí i 1.526 van escollir la papereta de la CUP, que va quedar com a segona força més votada entre els expatriats.

Sánchez-Camacho, la ‘bocapato’, en contraposició a Albiol

La conversa deriva després cap al trist paper del PP en els eleccions catalanes i Adrián de la Joya detalla que ha parlat amb el periodista Alfredo Urdaci, a l’Hotel Villamagna, que li ha comentat que José Maria Aznar està indignat amb Rajoy per la seva política a Catalunya. Critiquen sense embuts Camacho, que anomenen “bocapato” i insulten obertament –només Villarejo la defensa, atès que era una de les seves fonts– , i veneren Albiol pels seus resultats a Badalona. Andreu contemporitza sobre com és de diferent la política municipal explicant la seva experiència com a jutge a Euskadi, en concret a Hernani, quan van governar els abertzales i van millorar el poble. Olivera però diu que el PP a Catalunya no té discurs i que si fos el seu director de campanya li recomanaria el que hauria de fer. Continuarà.