Cursos per ensinistrar agents de policia encoberts. Aquesta era una de les funcions de la FIIAPP, la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP). Una fundació pública, dirigida principalment pel ministeri d’Exteriors, que va pagar policies relacionats amb l’operació Catalunya, tot a través de contractes menors, així com jutges i fiscals relacionats amb el cas Pujol, com ara el magistrat de l’Audiència Nacional José de la Mata, o fiscals que empaiten Gonzalo Boye, l’advocat del president Carles Puigdemont, com ara Ignacio de Lucas, promocionat a la Fiscalia Europea, i Ángel Bodoque, encarregat de l’acusació de blanqueig contra el lletrat estrateg de l’exili.
Una anàlisi de la ingent documentació aconseguida per El Món sobre les contractacions de FIAAP des del 2016 fins al 2022 permet assegurar que l’entitat pública formava policies per a infiltracions i accions encobertes com les que s’han anat destapant els darrers mesos en moviments independentistes i socials de l’esquerra catalana. Però els continguts d’aquests cursos, la gran majoria adjudicats amb la clàusula de contractació menor, no sempre estan registrats a la plataforma de contractació pública, ni tampoc les memòries justificatives, ni els acords d’adjudicació.
Gratificacions?
En aquest sentit, la documentació comptable de la fundació permet corroborar la quantitat de policies i guàrdies civils que són contractats com a “experts” per a diferents tasques formatives. Unes contractacions que han fet parar l’orella al Congrés de Diputats i ja han començat a demanar les primeres explicacions a la Comissió Constitucional del Congrés, ja que hi veuen un sistema de compensació a institucions sensibles com ara la judicatura, la fiscalia o els cossos i forces de seguretat de l’Estat.
De fet, l’entitat, advertida pel Tribunal de Comptes i per la Intervenció General de l’Estat, va al·legar que havien desaparegut dades de contractació arran d’un atac informàtic “ransomware” que hauira fet desaparèixer la comptabilitat dels exercicis 2020, 2021 i 2022. Les “errades comptables” detectades pels organismes de control han obligat el govern de Pedro Sánchez a redefinir la fundació. Així, el passat 11 de març, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va presentar des de la seu del ministeri “la nova identitat de l’antiga FIIAPP”, de la qual n’han canviat fins i tot el nom i que ara s’anomena, FIAP, acrònim de Fundació per a la Internacionalització de les administracions públiques. També s’ha canviat el sistema de governança i la composició del seu patronat.
Operacions internacionals… policials
Segons informa oficialment el ministeri d’Exteriors, la funció principal de la FIIAAP, actual FIAP, és “donar suport a la construcció de sistemes públics en més de 120 països”. Tot plegat amb la “promoció del talent públic i l’intercanvi de coneixement entre institucions homòlogues de diferents països”. La FIAP executa actualment 118 projectes de cooperació institucional en 114 països, amb una mitjana d’execució de 70 milions d’euros anuals. Però l’historial de la contractació d’aquesta fundació no sembla tan benintencionat.
Entre les adjudicacions, s’hi troben les contractacions d’experts per a tasques policials i de seguretat molt concretes i que es van repetint en els diferents exercicis. Fins i tot finançats amb fons europeus. Per exemple, el contracte CTTO/230/2019, adjudicat a Miguel Ángel J.J, contractat com a expert per un import de 3.280 euros, així com l’adjudicació CTTO/231/2019 per a la contractació de José Maria M.G. pel mateix import. Tots dos contractats per a “serveis necessaris per a la realització de l’activitat d’agents encoberts, informants”.
A més, hi ha contractacions des de l’any 2017 per a la formació en “agents d’intel·ligència”, un altre concepte que es fa servir per definir els infiltrats en l’argot policial. Cursos que tenen com argument projectes a Bolívia i amb contractació d’experts, com José Angel M.M. o Jaime T.A, un oficial de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil implicat en el cas dels confidents descontrolats dels atemptats de l’11-M. Tots dos experts van ser contractats per imports de 5.740 euros per a cadascun. També s’incorporen en el paquet de les adjudicacions, contractacions d’experts com José Maria G-F G., també de la Guàrdia Civil ,per a cursos “d’intel·ligència operativa” per imports de 3.900 o 5.500 euros depèn de cada exercici.
Els interrogatoris també
Una de les altres preocupacions, arran de la documentació comptable a la qual ha tingut accés El Món, són les tècniques d’interrogació policial. Així la fundació FIIAPP és profusa en aquesta mena de cursos amb fitxatges d’experts a través de contractes menors. Per exemple, Frank D.V., és contractat com a expert per 6.240 euros per a l’activitat de “tècniques d’entrevista i interrogatori avançat”. Un dels altres contractes correspon a Maria Belén R.R., una preuada sotsinspectora, psicòloga del Cos Nacional de Policia i assessora del Consell General del Poder Judicial, que va rebre 3.000 euros per impartir “cursos i tècniques d’entrevistes i interrogatoris”.
Un dels altres punts de FIIAPP són els cursos o les formacions policials en seguiments i rastrejos. De fet, una tècnica prou utilitzada en la persecució de l’independentisme. Causes com la Volhov, l’operació Judes, les diligències 104/17 del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència o la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya, les balises de geolocalització o les actes de seguiment van tenir un paper protagonista. És especialment sucosa la contractació sovintejada per modalitat de contractació inferior a 200.000 euros, de l’empresa GPSTRACER -molt contractada per l’administració pública en general- pel lloguer “d’equips de rastreig i vigilància”. De fet, hi ha contractes des del 2017 per import de 15.000 euros.
Intel·ligència policial
Unes de les contractacions més remarcables són les del comissari del Cos Nacional de Policia, Diego M.G.D., per 11.700 euros, l’any 2017. Se li va encarregar “l’elaboració de documentació d’intel·ligència”. És a dir, informes d’intel·ligència policial com els que, per exemple, van alimentar les causes contra l’independentisme. Un contracte que es repeteix i pel mateix import per a un comandant de la Guàrdia Civil, Carlos B. D. Segons el marc del programa de formació, era per a un projecte al Perú, però sense especificar ni quin projecte, ni per quins motius, ni la seva durada ni quins van ser els alumnes ni sobre quin conveni de col·laboració es van justificar.
En aquest sentit, també cal subratllar les quatre contractacions per un import total d’11.700 euros per a “activitats en formació d’intel·ligència”. Quatre contractes que venen continuats dels dos anteriors, els referents al Perú, però que en aquest cas afecten Bolívia, sense que tampoc hi hagi cap document que en detalli la necessitat, ni la justificació d’aquests acords ni per quins motius o raons es van adjudicar als “experts” que se’n van beneficiar. Els contractats van ser Dionisio P. T., un tinent de la Guàrdia Civil adscrit al servei de Policia Judicial, i Esther N.C., una inspectora del CNP, que treballaven en cicles d’intel·ligència criminal, intercanvi d’informació en sistemes o xarxes, direcció i gestió d’intel·ligència i processos per a intel·ligència tàctica. Tot plegat un sistema que permet gratificar per la porta del darrere membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
